Follow by Email

divendres, 7 de maig de 2021

Montserrat - Agulles- l'Escorpí - Via del Terry - 07/05/2021

 Avui és la quarta vegada que pugem a l'Escorpí. Hi havíem pujat per primer cop a l'any 1970 per las via normal  i després la vàrem repetir en els anys 1973 i 1975. Han passat uns quants anys per tornar-nos a decidir d'anar aquesta agulla i la decisió ha estat motivada per la via oberta pels germans Masó que puja per la cara est. Un itinerari interessant  en el seu conjunt.


Pujant per la vessant nord podrem veure l'itinerari que volem fer. 


Després d'una bona excursió arribem a la reunió d'inici de la via. 


Durant tota l'ascensió tindrem el Bisbe com observador 


Un primer llarg molt bonic que progressarem a la dreta per situar-nos sobre d'una bona timba. 


Passos elegants i molt ben trobats per anar guanyant alçada.


Mira a baix i observar els verds de les noves fulles és d'allò més plaent. 


Un segon llarg més senzill, però on haurem d'anar en compte amb la roca. 


Sortint del pedestal per arribar sota de l'Escorpí. 


Per arribar al primer spit haurem de fer una mica el Tarzan. 


Després ens espera el llarg més bonic de la via, vertical, amb bona presa i força ben assegurat en els llocs difícils. 


Arribar a dalt d'aquest cim i poder gaudir d'aquestes vistes amb una tranquil·litat immensa és tot un premi.


Observar el teu entorn et deixa meravellat.  


Que som nosaltres al costat d'aquestes roques tan majestuoses ? 


Ens hi passem una estona gaudint d'allò més. 


Preparem el ràpel.


Un record de com era l'anterior ràpel.


Això si que és un menhir (La Torta o La Mà) 

Amb tot el matí, pujant per la vessant nord i tornant pel refugi i la portella hem vist a 4 persones i hem sentit uns escaladors mentre baixàvem per la Canal Ampla, però que no hem sabut veure. Una tranquil·litat immensa, tot un goig poder gaudir d'aquesta zona sense gent.    


Us deixem la ressenya original doncs poca cosa hi podríem afegir.

Aproximació: des de Can Massana hem agafat direcció a Coll de Port fins que trobarem la trenca que porta al Coll de les Agulles. Arribats al Coll pujarem en direcció a La Torta, camí amb senyals vermelles, en la primera clariana veurem que hi ha una canal que baixa a la vessant est, baixarem per la canal i després anirem flanquejant arran de roca fins arribar a una canal que pujarem una mica i trobarem la reunió. 1h i 15 minuts. També podeu pujar per la vessant del Refugi fins al Coll de les Agulles. 

La Via: itinerari molt ben trobat que ens farà gaudir del fet de progressar per una aresta aèria i pujar a l'Agulla de l'Escorpí que treu el cap sobre la Paret Nord d'Agulles. Totalment recomanable.

1er llarg: 30 metres. IV, V-, 3 spits i 1 pitó.  Des de la reunió farem un flanqueig a la dreta fàcil fins a trobar un bon pitó. Després pujarem vertical però amb una tendència a la dreta fins a sortir al fil de l'aresta on ja veurem la reunió uns metres més amunt.

2on llarg: 35 metres. III, IV. 3 spits. Pujarem recte, però fàcil i amb roca a controlar, per l'aresta fins a trobar el primer spit després seguirem per un terreny vertical fins una savina i un romaní, abans però trobarem dos espits més. Des de la savina per terreny més fàcil fins un bosquet on farem reunió en un arbre. Ara haurem de fer un canvi de reunió uns 20 metres a l'esquerra.

3er llarg: 40 metres. Ae, V+, V, IV. 6 spits i un buri. Pujarem a l'arbre posant l'esquena a la paret fins que ens podrem donar la volta i xapar el primer spit, farem un pas d'estreps, i després seguirem en lliure en tendència a la dreta , amb passos bonics i molt elegants, un cop deixem els spits haurem d'anar pujant uns metres verticals fins a trobar un burí i d'aquí fins el cim. La reunió la muntarem a la vessant oest en el ràpel.

Descens: Ràpel de 20 metres per la cara oest.

Material: 8 cintes, 1 estrep, + R.

1ª Ascensió: 21 i 27 d'agost de 2008, per Òscar i Albert Masó Garcia. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada