l'Agulla Xica de la Miranda - Via Cara Nord - Regió d'Agulles - Montserrat 11/05/2024

 Després de l'Agulla Encantada aprofitem que estem prop de l'Agulla Xica de la Miranda que tampoc l'hem fet. Hi teníem localitzades dues vies; la normal que va per la cara est i una altra que va per la cara sud. Així que un cop situats al peu li donem la volta i ens trobem que un cop baixat pel pas que hi ha entres aquesta agulla i l'Agulla Triroca  observem una línia de espits que puja per la cara nord. La roca es veu molt franca així que ens decantem per aquesta via.

La nostra ressenya (informació facilitada per en Xavi Diez. Moltes gràcies. 

Un cop situats a la via podem gaudir d'un roca molt bona amb còdols grans i els passos ben drets.

Comença a la dreta i poc a poc va anant a l'esquerra fins quasi a tocar amb la Triroca. 

Hi ha un punt que hem toca el sol directe a la cara i no puc veure com segueix la via, però ja només queden un parell de passos per arribar a dalt.

Unes bones vistes des del cim. 

Ha estat una via curta però ben trobada. No hi ha com el plaer que dona el fet d'arribar en el cim d'una agulla.

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins el Coll d'Agulles. Ara agafarem el camí que travessa Agulles en direcció a ponent (marques vermelles), i pujarem fins passar la Torta i la Triroca, just quan baixem per un pas estret entre la Triroca i l'agulla Xica de la Miranda veurem els espits que pugen per la cara nord.

La via: itinerari curt però força trempat que us portarà al cim d'aquesta petita agulla. Recomanable.

1er. llarg: 15 metres. 5 espits, V, V+.  Pujarem des de la part més baixa de l'agulla i anirem per la placa, primer vertical i després en tendència a l'esquerra fins arribar el cim.  Podrem muntar la reunió en el ràpel, però no venen gaire bé les cordes, en el mateix cim que hi ha un burí amb plaqueta i un altre sense, però que si porteu una plaqueta recuperable us anirà bé per fer la reunió.  

Descens: ràpel curt per la cara est. 

Equipada per: Jordi Lletche i Kush Mañez  1ª Asc: Jordi Lletche i Xavi Diez 13/03/91

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Agulla Encantada - Via Montse Ribas Galobardes - Regió d'Agulles - Montserrat 11/05/2024

 L'Agulla Encantada o també anomenada com el Merlet de la Torta, és una agulla xicarrona i molt poc freqüentada. La podreu conèixer pel mugró que hi ha en el cim.  La via normal és molt curta quasi no arriba als 15 metres. Tot i així és un bon mirador sobre les agulles situades a la vessant dreta de la canal Ampla.

En la seva vessant sud-est hi trobareu diverses vies de caràcter esportiu. La via Montse Ribas Galobardes n'és una d'elles, just és la que està més a l'esquerra de totes i que puja per la seva aresta Brucs. 

La nostra ressenya sobre foto de la Pilà Perales que ens va fer des del cim de l'Agulla la  Piràmide. 

Inici de la via on ben aviat ens ensenya les dents posant-se ben trempada i amb una dificultat molt mantinguda. La Ita s'ho ha treballat de meravella. 

Quan m'ha tocat pujar m'he fet creus dels passos que la Ita ha fet en aquest llarg.

Aquest llarg és molt vertical i amb pressa molt petita, haurem de "tibar" de valent.

Foto des de l'agulla La Mamelluda cortesia d'en Jaume Planell.

Tot i que la reunió està equipada per despenjar-se nosaltres sortim rectes fins el cim. Volem fer aquesta agulla que no la teníem localitzada.

Els darrers metres són molt trencats peró és el peatge per arribar al cim. 

L'Agulla de l'Anec on hi havia en Jaume Planell i companyia. 

Reunió en el cim del mugró assegurat en una bona savina.

Aproximació: des del refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla, passarem l'aresta brucs de l'agulla Sense nom i just en aquest punt anirem pujant per sota d'unes alzines direcció a ponent fins que trobarem la paret sud de l'agulla. La nostra via va a l'esquerra de tot.

La via: aquesta itinerari segueix l'aresta brucs d'aquesta agulla. La via és ben vertical, amb passos molt difícils, i amb pressa petita, però està molt ben reequipada amb sellaments. Tot i està pensada per fer un llarg de via esportiva val la pena seguir fins el cim. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V+/6a , 9 assegurances. Iniciem la via a l'esquerra de tot i seguirem la vertical superant petits trams més drets on hi trobarem els passos més difícils. 

2on. llarg: 25 metres, IV, II/I . 1 assegurança. Anirem un xic a la dreta per agafar la reunió de la via del costat, després recta fins que entrarem en una rampa descomposta que seguirem fins el cim de l'agulla. Reunió en una savina.

Descens: ràpel de 15 metres que haurem de buscar sota el mugró a la vessant nord-oest.

Material: 10 cintes exprés més reunió.

Oberta per: Daniel Garin.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Xilindrin - Carena del Dumbo - Regió d'Agulles - Montserrat -11/05/2024

Tornem a la Regió d'Agulles, encara no ha passat una setmana i ja hi tornem a ser, i és que ens agrada tant que semblem uns nens amb les sabates noves.  En la nostre piulada anterior en Jordi Pina ens recomanava les vies Xilindrin i Nexus, així que ja tenim una nova excusa per tornar-hi i a la vegada fer alguna agulla més que ens faltava.

La via comença en una canal d'aigua marcada i des d'aquí farem un flanqueig a la dreta per trobar el primer espit. Ens ha costat bastant de veure'l doncs estan totalment mimetitzats amb la roca. 

Passar la primer el ressalt ja té la seva història. Després seguirem per una placa bona però amb les assegurances justes i necessàries.  

Reunió amb dos espits de l'any 1990. Tot i així es veu prou ferms. 

La Ita pujant per aquesta placa tan ferma. 

A la primera reunió. 

En el segon llarg hi trobarem un únic espit, però després ho podrem complimentar amb un Camelot del número 1. 

Quan arribem a dalt ens parem a contemplar en Jaume Planell, J.M. Mallofré, Josep Coll i en Manel Gomes que estan a l'agulla de la Mamelluda fent la via Sandra que fa pocs dies vàrem fer nosaltres. 

Bona vista de la cordada en el darrer llarg. 

Aprofitem la ressenya de la via Llimac Groc per complimentar-la amb la via Xilindrin. Tot i està juntes, res a veure amb el tipus d'escalada. La via Llimac Groc és una via súper equipada i la via Xilindrin és d'un estil diferent en consonància amb l'època que es va obrir, tant amb l'equipament com amb la graduació. 

Aproximació: des del refugi Vicenç Barber anirem a buscar la canal Ampla que seguirem fins uns grans blocs recolzats, aquí creuarem la canal en direcció oest i amb un tres i no res arribarem al peu de via. La via va per la dreta d'una canal que ralla la paret a l'extrem esquerra de la placa. 

La via: itinerari amb un equipament just i necessari que us farà vibrar mentre progresseu per aquesta placa montserratina. Recomanable.   

1er. llarg: 30 metres. V+, V, IV+. 4 espits i un alien groc.  Situats sota la canal pujarem uns metres i farem un flanqueig a la dreta per anar buscar la debilitat del ressalt. Just quan esteu situats trobareu el primer espit. Ara ens caldrà estudiar bé els següents passos doncs la propera assegurança està uns metres més amunt. Un cop superat aquest tram més difícil seguirem progressant per la placa on hi anireu trobant els espits. Uns metres abans d'entrar a la reunió podreu posar un alien groc.

2on. llarg: 30 metres. IV-, II.  1 espits , un C#1 i un bon merlet. Just a la vertical de la reunió veureu l'espit de la tirada, però a la placa ja no és tan vertical i es deixa fer, quan ja es tomba definitivament, la roca està molt descomposta. Com que no hi ha reunió (No l'hem trobat) hem anat fins el bosc i l'hem fet amb una bona alzina. 

Descens: podreu baixat per la canal que hi ha més a la dreta mirant a la paret.

Oberta per: Remi Bresco el 22/04/1990

Material: 5 cintes exprés, cordino per merlet, alien groc i camelot C#1.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!   

Ripollès - Coll Roig - Combinació de vies; Nil Marín, Malalts de Roca, i Derzu Uzala

Feia molt temps que no quedàvem amb el Miquel Salamó  per escalar plegats, així que avui anem el pati de casa seva. Coll Roig és un lloc que està molt proper a casa seva i per tant s'ho coneix molt bé. 

Comencem per la primera tirada de la via: via Nil Marín, després farem dues tirades de la via Malalts de Roca i acabaren sortint per la darrera tirada de la via Derzu Uzala. Una combinació força divertida on ens ho hem passat molt bé, que al final, és del que compte. 

La nostra ressenya.

Comencem que ens toca el sol d'esquitllada i amb alguns forats plens d'aigua, però la roca és tan abrasiva que et permet gaudir de veritat en aquest llarg de la via Nil Marín.  

Els primers metres són de placa però amb molt bon cantell. 

i tot seguit segueix per un diedre vertical i molt ben trobat. 

Sortint del diedre. 

Ja som a la via Malalts de Roca que, la Ita se la coneix bé i ràpidament s'auto adjudica aquest llarg, sap que és ben bonic de fer. 

En Miquel barallant-se amb les canals que formen aquesta placa. 

Content entrant a la reunió. 

Avui hem tocaran tots els diedres. 

A la primavera aquest lloc resulta encisador els colors verds hi predominen i donen una sensació de pau i tranquil·litat. 

i per acabar decidim sortir per la via Derzu Uzala on farem el darrer llarg. 

Ja en els darrers metres prop del cim. 

Foto cim. 

Arribats a Coll Roig ens trobem aquesta guilla que ens demana menjar, sembla que ja s'acostumat als excursionistes i als escaladors i quasi es deixa tocar. 

Un mati ben divertit que al final hem rematat amb un bon dinar i, és que la trobada es tenia que celebrar. 

Aproximació: Agafarem la carretera que porta a Montgrony, deixarem el desviament i seguirem per la pista, passarem pel refugi de Planelles i  ara  continuarem per pista de terra fins el Coll Roig. Des d'aquí, ara ja  a peu, agafarem un corriol que ens portarà a un tanca pel bestiar. La creuarem i arribarem a l'inici d'una tartera, la pujarem en tendència a l'esquerra fins al peu de via.  Un cop situats al peu veureu una via que va a l'esquerra i una altra recta, la nostra és la de l'esquerra.

La combinació de vies: en aquest pany de paret podrem fer múltiples combinacions de tirades de les diferents vies i totes, més o menys, seran agradables d'escalar. Aquesta ens ha agradat i ens ho hem passat molt bé.  Recomanable. 

1er. llarg: 50 metres. V, V+, V. Comencem per una placa que poc a poc es va posant dreta mentre va agafant lleugera tendència a l'esquerra fins a situar-se sota d'un diedre molt vertical i bonic on hi trobarem passos força atlètics, això si amb molt bon equipament.  Després haurem de fer una desgrimpada d'uns 5 metres i pujar per un corriol fins un collet que baixarem per la part contraria fins a situar-nos al peu de la placa de la via Malalts de Roca.

2on. llarg: 25 metres. V.  Sortim verticals i ens introduïm en les canals on gaudirem de passos divertits. Després només ens quedarà superar un petit ressalt.

3er. llarg: 25 metres V, IV.  Sortim per la dreta de la reunió i entrem en un diedre que seguirem fins el final. Trobarem un pas a l'entrada i un al mig que li donen color a la cosa. Ara anirem caminant uns metres fins el peu de l'esperó del darrer llarg de la Derzu Uzala.

4art. llarg: 35 metres. IV, V, IV.  Comencem per l'esperò després anem un xic a la dreta i ens trobarem un ressalt a superar, un cop superat ja per terreny més fàcil fins el cim.

Descens: ràpel per la vessant nord on trobarem a un corriol que ens portarà altre cop al coll.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

  

Via Califòrnia a l'Agulla La Boteruda del Gra - Regió d'Agulles - Montserrat.

 Després de fer la Via Llimac Groc ens acostem a l'Agulla la Boteruda del Gra on hi ha la via Califòrnia oberta pels mateixos escaladors: Joan M. Dalmau i Joan Portes. Aquesta via ja l'havíem fet i quan la va obrir en Joan Miquel ens va passar la ressenya a la seva botiga al Balcó de la Lluna. D'això ja fa uns quants anys. Tot i així per en Ferran i l'Arseni serà una experiència nova. 

La nostra ressenya. 

Iniciant la via per un curt diedre (Foto: Arseni Lago)

Passos bonics però que he trobat més difícils  que en l'anterior ocasió. L'edat alguna cosa hi té que veure. (Foto Arseni Lago)

Flanqueig curt però bonic de la primera tirada. 

La primera reunió amb l'agulla de la Bola de la Partió als peus.

Sortida de la primera reunió on hi trobarem passos verticals i amb bones presses però petites. 

En Ferran sortint del tram difícil del primer llarg (Foto. Arseni Lago)

La tercera tirada més senzilla, però també molt encisadora.

Roca excel·lent i escalada plaent que ens acompanyarà en aquest tercer llarg. 

L'Arseni en la placa del segon llarg. 

L'Ita sortint de la segona reunió. (Foto: Arseni Lago)

Joc de sol i ombres gràcies als nùvols que ens acompanyen. 

Foto cim.

L'agulla de la Filigrana li tenim un carinyo especial, però des d'aquí es veu tremendament bonica. 

L'Arseni en el cim. 

Un curt ràpel per la vessant nord-est ens deixarà a la canal de baixada. 

Ha estat una bona combinació de vies que ha fet que ens ho passéssim de conya, com sempre. 

Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir un bon tros fins arribar en un coll format per l'agulla, La Corona de la Reina i La Boteruda del Gra.  Des d'aquí només us queda pujar al peu de via que està a la vessant est de l'agulla.

La via: ens trobarem amb tres llargs, dos darrers de placa i el primer per un diedre. Les principals dificultats es concentren en el primer llarg i en l'inici del segon, però en el conjunt una escalada ben equipada on podreu gaudir d'allò més. Recomanable. 

1er. llarg: 15 metres. V+, 6a (Ao), V, IV+. 5 parabolts.  Començarem per una fissura de diedre que ens escup enfora, trobarem bones presses de ma però més justes de peu, un cop superats els primers metres iniciarem un flanquig senzill fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. V+, V, IV, IV+.  7 parabolts.  Sortim verticals per la placa amb bones preses però petites i  ben vertical, quan es tomba un xic baixa una mica la dificultat fins a passar un petit ressalt on hi trobarem un altre passet, després ja per placa fins a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. V, IV+, IV, II. 4 parabolts. Sortim rectes i superem un petit ressalt després per la placa fins a la reunió al cim.

Descens: ràpel de 15 metres per la vessant nord-est i després per la canal, direcció sud, que ens portarà a peu de via

Material: via equipada amb parabolts, 8 cintes exprés i un alien vermell (opcional) que pot anar bé per assegurar els passos abans d'arribar al primer parabolt.

Oberta per: Joan Miquel Dalmau i Joan Portes el 14/10/2010 

Apa a escalar que el món s'acaba!!