Aquest hivern ja vàrem anar en aquesta via, però un cop al peu, el fort vent i el fred, ens van fer tocar retirada.
Avui, després de fer la via de l'Esperonet al Cilindret ens hi apropem per veure si ens podem treure l'espina. Ha estat un encert fer primer la via al Cilindret, doncs ara ja hi toca el sol plenament i des del cim del Cilindret costa ben poc arribar al peu de via.
La nostra ressenya
Només arrencar ja haurem de fer una bona tibada, aixó sí amb unes presses molt bones.
Després anirem a l'esquerra a buscar un diedre que no deixarem fins a la reunió.
Ens trobarem amb una escalada atlètica i a equipar entre el primer i el segon parabolt. Després trobarem tres parabolts prou junts on haurem de resoldre uns passos amb bavaresa, un cop superats ja per terreny més fàcil fins a la reunió.
Entrant a la reunió ben contenta doncs li ha sortit molt bé en lliure.
Una bona sortida de la reunió ens deixarà sota d'un petit desplom, on caldrà buscar molt bé les presses per superar-lo, després entrarem en una placa que poc a poc, trossos amb A0 i altres en lliure, en anirà sortint fins arribar a un diedre que ens portarà al cim.
L'equipament antic de la 1ª reunió.
Ja en el tram final de la via. Aquesta tirada també li ha sortit en lliure.
Parar-te un estona per contemplar aquest entorn no té preu.
Després anem al poble per fer una bona panoràmica, el lloc i el dia que fa s'ho mereix.
Aproximació: des de l'aparcament de la Formiguera, ja podem sortir rectes amunt fins a peu de via. També teniu l'opció de fer una via al Cilindret i després una grimpadeta curta us portarà a peu de via.
La via: ens trobarem en dos llargs que no us deixaran indiferents, passos atlètics i molt ben trobats us faran gaudir d'aquest curt itinerari. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. V, Ae/V, V, IV. 4 parabolts. Des del peu de via veurem el primer parabolt a l'esquerra. Per arribar-hi haurem de pujar verticals amb una bona "tibadeta" i després fer un flanqueig a l'esquerra. Tot seguit anirem a buscar el diedre que ens permetrà progressar amb passos verticals i on haurem de posar algun alien per assegurar fins els propers parabolts. Aquí ens trobarem amb una bavaresa que per superar-la requereix "tibar" fort, jo he fet un pas d'estreps i després ja he pogut sortir millor. Tot i així, encara ens quedaran uns metres ben verticals i atlètics fins a la reunió.
2on. llarg: 30 metres. 6a+ (Ao/V+), ja només sortir veurem que la cosa es posa ben vertical, i haurem d'anar un xic a la dreta per superar el desplom, un cop superat ens trobarem amb una placa vertical on cal anar fent poc a poc, un cop superada entrarem en un diedre on hi trobarem un tram amb roca a controlar fins a la reunió.
Descens: caminant per la vessant nord fins que trobareu un baixador al torrent i d'aquí a l'aparcament. També podeu baixar en ràpel per la mateixa via. Amb un ràpel de 60 metres arribareu al peu de via.
Material: un joc d'aliens, 1 estrep, 10 cintes exprés + R
1ª Ascensió: J. Martínez i M. Ros 12/11/1972
Apa a escalar que el mon s'acaba!!ª
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem