dilluns, 31 de desembre del 2012

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Alimera - 31-12-2012

Avui, volíem acomiadar l'any escalant, hem sortit tard, feia una mica de fred i ens ha fet mandra sortir abans, com no podia ser d'una altra manera hem escollit Montserrat. 
Aquest any hem publicat 55 escalades en el bloc, moltes coses han canviat, hem tingut baixes importants, però també hem tingut nous vinguts. No ha estat un any fàcil, però poc a poc hem anat trobant el camí per gaudir-lo. Certament hem passat moments molt bonics a la muntanya, amb els amics o nosaltres dos sols. Hi ha ascensions que no oblidarem, fins i tot les repetirem, n'hi ha d'altres que no hi tornarem. Hem passat un bon any i això és al més important. 

 L'Ita fent el primer llarg, al començar hi ha un parell de passos que li donen color a la tirada.
L'Ita a la primera reunió. 
El segon llarg, és força bonic, està molt ben equipat, a una distancia que et permet escalar i gaudir dels passos. 
Poc a poc vas guanyant alçada, fins que arribes en un sostret on hi ha un pas, però la principal dificultat és per la qualitat de la roca. 
El tercer llarg, és senzill, un tràmit per arribar a dalt.
Ens fem la darrera foto abans d'iniciar la baixada per la mateixa via.
Hem decidit que aquest any ja no escalarem més........
Us adjuntem la ressenya de l'escalatroncs.

Bon any 2013 per tots!!!

Apa a escalar que el mon s'acaba.


dissabte, 29 de desembre del 2012

Montserrat - a vistes d'ocell - 29-12-2012

Avui hem anat a Montserrat, però d'una altra manera. Feia temps que volíem fer un vol amb avioneta sobre Montserrat, per poder recorre totes aquelles agulles i parets que durant tants anys hem anat pujant. 
 Aquest matí hem anat a informar-nos i com el dia era bo, ja hem tancat el vol per aquesta tarda. Les llums de la tarda a Montserrat són meravelloses, i més a l'hivern que les ombres són més llargues i contrasten molt.
A 2/4 de 4 ja estem preparant-nos per sortir. Una avioneta no és gran cosa, però suficient  per fer el que volem...
 Sobrevolem entre Sabadell, Terrassa  i Sant Quirze
 Quan passem sobre Terrassa ja veiem el nostre objectiu, Montserrat...
 Sant Llorenç i les Castellasses. 
 Ufff, ja hi som, quins nervis...
 Ja podem veure Trinitats i els Gorros...

 Ara, ja amb més detall; La Trompa de l'Elefant, La Mòmia, La Prenyada, etc..
 Sant Joan.
 El Cavall Bernat. 
 l'Elefant i La Prenyada

 Els Ecos, Les Atalaies, el Gegant Encantat i  Sant Jeroni. 


 Impressionant els Plecs del Llibres..
 Ja marxem vers Agulles. 
 Els Ecos
 La Roques dels Aurons
 Els Frares 
 Impressionant la Nineta 
 Ja som Agulles, 
 Ben segur que les coneixeu totes...
 Impressionant la Saca Gran. 
 El Bisbe
 Seguim amb el Bisbe.
 El Lloro
 Sant Jeroni..
 El Cavall Bernat per la vessant Nord.
 La Mòmia i la Momieta. 
i finalment el Monestir. Hem fet una volta de 360º sobre la nostra muntanya. Ens ha agradat d'allò més.

Bon Any per tots....

dijous, 27 de desembre del 2012

Montserrat - Agulles - El Dumbo - Aresta Bruch - 27-12-2012

El Dumbo era una agulla que li tenia molt respecte, al principi que es va obrir l'Aresta Bruc, amb el Josep Monistrol vàrem anar a repetir-la,  i només sabíem que la dificultat no superava de Vé. En Josep fa la primera tirada i jo la segona, però en lloc d'anar cap a l'esquerra vaig pujar recte amunt , no podia posar cap assegurança, no veia rastres de cap via, vaig arribar a una savina on vaig passar una assegurança, uffff vaig respirar, després vaig seguir i vaig posar un bon merlet  i després les cordes s'acabaven (anàvem amb cordes de 40 metres) i no veia res, després en un forat vaig trobar dos burils i vaig fer reunió, en Josep havia sortit de la reunió. Després va pujar i va seguir pel dret fins el cim. 
En Xavier Solà fa un temps em va dir que hi havia canviat alguna assegurança i que l'Aresta Bruc es feia molt bé. Avui, aprofitem el matí per anar-hi. Quan hem arribat a can Massana, ja he vist que passaríem fred, el vent que bufava, i el cel amb alguna boira fina, serien els ingredients per trobar una roca freda, però ja hi som, hem de provar-ho.. 
 L'escalatroncs fa una bona ressenya, el que no tinc clar és la data de la primera ascensió, ja que en la Guia d'Agulles d'en Joan Miquel Dalmau, parlar del 16-3-69, i un dels components d'aquesta cordada a l'any 1987 ja no escalava.
 Només sortir de la primera reunió ja podem posar un merlet d'aquells de manual, i només mirar amunt ja veureu el primer parabolt a uns 7 o 8 metres, després hi ha una escarpa al costat d'una petita savina, jo me l'he passat, ja que he vist la reunió i he pujat recte. L'escalada en aquest punt és del tot plaent.
 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred com podia. 
 Això si que és un merlet.
 La segona reunió. 

 L'Ita fent el segon llarg.
 El tercer llarg va un xic a la dreta fins a trobar una assegurança, després veurem un merlet extraordinari, però hi han posat un parabolt al costat, després hi ha un passet i perd verticalitat, per tornar-ne a guanyar poc abans de fer els darrers passos per acabar.
 Les vistes de la Bola, la Bitlla, la Portella i el Dauet, són dignes d'admirar. 
 L'Ita a la segona reunió. 
 Sortint de la tercera tirada.
 La darrera reunió, un xic abans del cim. 
 Quan arribem dalt només tenim ganes de marxar, el vent és fort i el fred és intens, doncs ràpid cap a avall.
Però abans de marxar, veiem dues cordades pujant per la Sense Nom. Les vistes des d'aquí són boniques de veritat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! el mon potser no, però l'any si!!! Bon Any a tots!!!!

dilluns, 24 de desembre del 2012

Malanyeu - Via Àngel Borràs - 23-12-2012

Malanyeu és un lloc que ens agrada anar-hi aquesta època, quan altres llocs tens que anar força abrigat per escalar, aquí ho pots fer amb manega curta. En Xavier ens ha donat bones referències d'una via oberta just avui fa un any, es tracta de la Via Àngel Borràs. Som-hi!!!
Quan arribem, encara no hi toca el sol a la paret, els camps estan totalment gebrats, una bona excusa per anar fer un cafè amb llet  al restaurant.
Aquesta ressenya l'hem tret del blog del Muntanyenc, nosaltres l'hem tal com indicar la ressenya, tot i que, han incorporat una reunió després de la 3ª, un lloc on hi ha una bona sabina i replanet confortable.
El primer llarg es de pur tràmit, un pas al començar i després uns trams un xic bruts per entrar a la reunió. Des d'aquí, en Xavier que està animat comença a fer el primer llarg, el braç li fa mal i l'obliga a fer alguns Ao, però tot i així va tirant força bé. Els passos més difícils són en el començar, després es manté, però és la típica placa de Malanyeu.
 En Xavier un cop superat el tram més dur.
 L'Ita és la que va millor de tots tres, amb només un pas Ao es fa tota la tirada. Aquí encara ho estava provant....
La tercera tirada té un pas dur per sortir de la reunió, després és una passada, la roca és bona, vertical i els passos divertits, que volem més....
 En Xavier arribant a la reunió, mentre l'Ita està sortint de la primera reunió. 
L'Ita arribant a la reunió. 
 La quarta tirada és de 50 metres, però al mig hi trobem una nova reunió, com la ressenya diu que té 50 nosaltres la fem com la varen obrir. Tal com està oberta, i donat que la tercera reunió és un xic incomoda, possiblement estaria bé empalmar fins la reunió nova.
El darrer llarg és de la via dels Senzills, fa un temps que l'havia fet, però no recordava res de res. Els primers passos són un xic finets, jo hi posaria 6ª, després es converteix amb una escalada agradable i bonica, això si,  mantenint un certa dificultat fins el cim.
 L'Ita fent els darrers passos.
 En Xavier ens fa una fotografia a la darrera reunió. 
Després hem optat per baixar caminant, és una passejada encantadora, també es pot baixar en ràpel, però hi ha força risc de que s'enganxin les cordes.

Via oberta: el 23-12-2011 per Pere i Toni Casanovas, Joan Casado, Toni Elvira.
Material: 14 exprés, alguna cinta per les savines, i algun friend mitjà.

Deixant el primer llarg, la via està molt ben trobada, i felicitem als obridors per la via i perquè han respectat la sortida per la via dels Senzills, millor això que omplir-ho de parabols pel mateix costat.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!