Follow by Email

dijous, 24 de setembre de 2020

Montgrony - Coll Roig - Via K 23/09/2020

 Fa un temps, quan vàrem fer la via Tardor Calenta, vàrem veure que a l'esquerra hi havia una via i la vàrem fer, però només la primera tirada, ja que no vàrem veure la seva continuació.

Aquest matí, acompanyats de l'amic Miquel de Ripoll ens hem acostat amb l'idea de fer tota la via i després la via  El forat de Les Bruixes.


Des del mateix Coll Roig podem veure les dues vies. 

Resulta que la via K es va fer la 1ª ascensió  el 13 d'abril del 1997 i que posteriorment ha estat restaurada. 


En Miquel fent els primers passos d'arrancada de la via. 


Un primer ressalt que superarem molt bé gràcies a la bona pressa. 


L'Ita a plena feina (foto Miquel) 


En Miquel mirant de trobar el pas per arribar a la reunió.

L'anterior ocasió la reunió es feia sota, però ara l'han posat just a la mateixa cresta i ha quedat molt bé. 


Iniciant el segon llarg. 


Gaudint dels primers metres del segon llarg. 


Començant el 3er llarg. 


En Miquel impressionat per la quantitat de presses que va trobant, des de sota es veu força llis. 


Només amb els pons de roca ja es podria fer aquest llarg, però dona gust posar-hi assegurances flotants. 


Uns metres més i tots al cim. 


La nostra ressenya.

Aproximació: des del mateix Coll Roig agafarem un corriol que va a la paret, anirem pujant i passarem la creuïlla que a peu de les altres vies fins que ja veurem el primer ressalt a la nostra dreta. 10 minuts. 

La Via: té dues parts ben diferenciades; la primera tirada totalment equipada i la segona i la tercera tirada que ens ho haurem d'equipar. Personalment penso que ha estat un gran encert no equipar les dues darreres tirades, doncs és un terreny fàcil d'escalar i molt fàcil d'equipar. Aquest fet li donen un interès superior a fer aquesta via. 

1er llarg: 50 metres, IV+, III, Vè. 9 parabolts. Iniciem la tirada amb un pas finet, a menys que arribis directament a una pressa que hi ha l'esquerra. Tot seguit seguirem vertical fins un  ressalt on trobarem un pas bonic gràcies a la bona pressa, després per terreny més fàcil ens situarem al darrer pas per arribar a la cresta. Aquest darrer pas obliga a fer una bona tibada d'una fissura de mans. Tot seguit anirem per la cresta fins l'inici de la segona tirada. 

2on llarg: 25 metres IV, III, II, 1 parabolt. Malgrat que des de terra sembla difícil arribar el parabolt, resulta certament fàcil i bonic un cop situats a la paret.  Des del parabolt anirem a l'esquerra un xic i podrem assegurar els passos amb un alien groc i algun pont de roca. Arribada a la reunió per terreny fàcil.

3er llarg: 35 metres. IV/III. a equipar.  Des de la reunió anem a l'esquerra a cercar la part més vulnerable de la paret. Anirem progressant per una escalada senzilla però agradable al mateix temps. Podrem posar les assegurances flotants que vulguem segons ens agradi. Hi ha un pont de roca cada 4 o 5 metres per colocar.

Descens: pugem uns 10 metres més i anem a la dreta fins a trobar el camí de baixada.

Material: 10 cintes, bagues per els ponts de roca i algun friend mitja i els Alien groc i vermell, 

1ª ascensió: Kush Mañez 3l 13/IV/1997 actualment està reequipada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!






dimecres, 23 de setembre de 2020

Montserrat - Gorra Frígia - Via Lo Tío Gos. 20/09/2020

 Per tal d'aprofitar al matí i ja que baixant de la Via Perfil Logarítmic passem pel peu de la Via Lo Tío Gos, ens animem ràpidament  a fer aquesta via que també ens falta.


Des de la Cota 422 mirem la via que volem fer només baixar.


Iniciant el primer llarg. 


Entrant a la primera reunió. 


Un segon llarg molt bonic, presses com caps de criatura. 


Un tercer llarg rampat. 


Diverses cordades a La Cara de Mico. 


Una via amb bones vistes. 


La rampa de la 4ª tirada ens portarà al darrer llarg. 


Darrer llarg, una bona tibada i després a gaudir fins el cim. 


Satisfets al cim un cop més. 


Un munt de cordades a totes les agulles i la Magdalena Superior no s'en podia escapar. 


Fent cua per baixar. 



La nostra ressenya.

Aproximació: sortim de Sant Joan i seguim el camí que va a Sant Jeroni, Passem la Gorra Frígia uns metres fins que veurem que surt un camí que puja a l'esquerra, arribarem a un collet i baixarem per la vessant sud, ara anirem seguint la vessant Oest del Gorro  fins arribar un altre collet que baixarem fins al peu de via.  Parabolt groc. 

La via: itinerari senzill que segueix la cara sud-oest pel lloc més vulnerable. Només trobarem un xic més de dificultat en el darrer llarg, però que podem fer amb A0, o Ae. Màxim obligat. IV+. 

1er llarg. 40 m. III, IV, III,  10 parabolts. Pugem vertical fins un punt que hem d'anar a l'esquerra per arribar a la reunió.

2on llarg: 25 m. IV 6 parabolts. Primer anem a l'esquerra i després vertical amb molt bona pressa fins a la reunió.

3er llarg: 25 m. III, II. 3 parabolts. Seguim pujant per una rampa fins a la reunió.

4art. llarg: 25 metres. I, II.  Seguim per la rampa fins entrar en el bosquet que pujarem fins a trobar a la reunió.

5è llarg: 40 metres 6a (A0 2 passos), Vè, IV+, IV.  Sortim verticals, però com la presses estan polides fent 2 passos A0, després encara que segueix força vertical, les presses ja són més bones i podem seguir progressant gaudint d'una escalada plaent fins el cim. 

Descens: ràpel de 25 metres i un 2on ràpel de 50 metres.

Material: 10 cintes + R.

1ª Ascensió: Guillem Aries , any 2007.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dilluns, 21 de setembre de 2020

Montserrat - Processó dels Monjos - Via Perfil Logarítmic 20/09/2020

 Malgrat que ja comença a fer un xic de fresca per fer vies a l'ombra, anem a una via que ens l'han recomanada altres cordades i que està orientada al Nord. La seva situació ens agrada, ja que tindrà bones vistes sobre el del  Sentinella, El Rave i La Campana i aquest entorn ens enamora. 


Des del Mirador podem veure a primer terme el Fusell i el Sentinella, just darrere a l'esquerra La Miranda del Sentinella i en el centre La Talaia dels Enginyers, just per discorra la nostra via. 


Després d'una aproximació curteta arribem al peu de via d'on podem veure els primers quatre spits.

L'Ita iniciant el primer llarg.


Malgrat que tot és un xic fosc, per l'orientació de la via, i li dona un caire estrany, la qualitat de la roca és bona i el llarg està ben trobat. 


Una cordada de tres en el Rave. 


Un tram fàcil abans d'entrar a la primera reunió. 




Iniciant el segon llarg, un llarg sense complicacions, però ben traçat i bonic. La bona roca acompanya força. 


Una cordada del Rave ja ha arribat al cim. 


l'Ita arribant a la segona reunió. 


Sortint de la segona reunió amb el Cavall Bernat al fons. 


Només sortir ha posat un bon merlet. 


El tercer llarg és bonic, vertical, bona roca, tot són ingredients per gaudir d'una escalada plaent. 


Ara ja ens toca el sol i estem un xic millor. 


Darrer pas per arribar a la Cota 422


La darrera reunió en una savina i amb una visió extraordinària del Sentinella, El Rave i la Campana. 


Foto cim i la Gorra Frígia al fons per la seva cara Oest. 


Ràpel de 30 metres per la vessant sud. 



La nostra ressenya.

Aproximació: Des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Frígia i seguirem fins arribar al Mirador. Just uns metres abans agafarem el camí que baixa directa a El Sentinella. Un cop arribats al peu de la via normal anirem a l'esquerra en direcció al peu de les vies de la Cara de Mico. Pujarem un xic arran de paret fins uns grans blocs on veurem que podem anar baixant fins a la canal formada per La Cara de Mico i La Miranda del Sentinella, ara pujarem al peu de La Miranda del Sentinella que veurem que hi ha un pas per anar a la següent canal. Pugem per la canal fins a peu de via. 

La Via: via més bonica del que sembla vista des del mirador, bona roca i passos bonics, assegurances les justes i necessàries per gaudir d'una escalada plaent. Entorn immillorable. Interessant per combinar amb una altra via de la Cara Oest de la Gorra Frígia. Nosaltres vàrem fer Lo Tío Gos, que passes pel peu de via. 

1er llarg. 35 m. V-, Vè, IV, IV+, III.  5 spits i un pont de roca. Sortim d'esquerra a dreta fins arribar al primer espit, després seguirem recta i en trobarem 3 més i un pont de roca amb la baga molt vella. Des del quart spit anem a la dreta i trobarem un boix i després un pitó, seguim vertical i trobem un altre spit. Després ja veurem que la paret es tomba fins a la reunió.

2on llarg. 40 m. IV- , IV+, IV-.  4 spits. Al principi anem un xic amb tendència a la dreta i aviat veurem un spit, després un segon sota una petita balma que superarem verticalment i trobarem un tercer spit, seguim rectes i podrem posar un Camelot #1, costa de posar.lo bé, seguim amb la mateixa tendència fins a la reunió, però abans trobarem un darrer spit. 

3er llarg. 30 m. IV, IV+, IV-. 1 merlet, 2 spits i 1 pitó. Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical però amb molt bona pressa. Ràpidament trobarem un bon lloc per posar un merlet de 1ª, després trobarem 2 spits força seguit i finalment un pitó, després ja per terreny més fàcil arribarem a una bona savina per fer la reunió. També hi ha l'opció de fer-la al collet amb la Cota 422.  

4art llarg. 10 m, IV+. Des del collet veurem un spit, pugem vertical fins agafar-lo, després un pas més i fins el cim. Per assegurar-nos nosaltres vàrem anar a cercar una savina a la vessant sud des d'on farem el ràpel.

Descens: Ràpel de 30 metres i després baixarem, mirant avall  a l'esquerra, fins a trobar el camí que segueix per sota la cara oest de La Gorra Frígia ens portarà al camí que va de Sant Jeroni a Sant Joan.


Material: 8 Cintes, Camelot #1 i baga per merlet. També, serà interessant portar alguna baga per reforçar el ràpel. Nosaltres n'hi hem deixat una, però amb el temps es farà malbé. 

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia.  6/09/2009

Apa a escalar que el mon s'acaba. 





































divendres, 18 de setembre de 2020

Alt Urgell - Cogulló del Turp - Via del Guillem - 16/09/2020

 Des de que es va obrir aquesta via es va quedar en la pila de les pendents, doncs els comentaris inicials no eren massa favorables. Quan passa això, som del parer de deixar passar el temps i tot es va posant al seu lloc.

Que el lloc és extraordinàriament bonic no té cap mena de dubte, que és el mirador més bonic sobre l'Alt Urgell, per nosaltres, tampoc. 

Així, que no dubtem gens en anar-hi, deixant a banda els comentaris sobre la via fins que l'hagem fet, doncs és força normal criticar les coses sense un bon coneixement del lloc i a voltes sense ni tan sols haver fet la via.  


Des d'on hem deixat el cotxe, ja tenim una bona vista del cogulló, sembla que la cosa promet. 


Iniciem el primer llarg per un diedre molt marcat. 


Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió. 


Iniciant el segon llarg.


Pas bonic del segon llarg, poc abans d'entrar a la segona reunió. 


En plena tercera tirada.


Arribant a la tercera reunió. 


Assegurant atentament, mentre l'Ita fa la quarta tirada.


Passos bonics al principi de la quarta tirada.


Tot i que no fa un dia clar, quines vistes hem pogut gaudir des del cim. Un mirador excel.lent de l'Alt Urgell. 


Com sempre foto ben contents al cim. 



La nostra ressenya de la via.

Aproximació: Tant si veniu de Perles com de Cambrils, haureu d'arribar al coll que separa el Solsonès i l'Alt Urgell, a uns metres dels indicadors de les comarques trobareu una pista a la dreta venint de Perles i a l'esquerra venint de Cambrils. Agafem aquesta pista i a uns 150 metres trencarem a l'esquerra per una pista cimentada. Passarem per sobre del poble de Llinars i seguirem fins que veurem que la pista de ciment fa un canvi a ciment més nou, just en aquest punt agafarem una pista a la dreta sense cimentar que seguirem, trobarem una trenca a l'esquerra que deixarem, ara pujarem una mica i trobarem un camí a la dreta que diu Font del Tilló, el deixarem i seguirem per la pista un tros dret i no gaire bon estat. Després veurem que la pista planeja i després comença a baixar, al final fa un coll prou ampli per 3 o 4 cotxes i just al davant nostre tindrem la Paret del Cogulló del Turp. També podem seguir uns 200 metres fins un segon coll, però millor deixar-lo en el primer, ja que podrem fer millor la maniobre per girar el cotxe.

Des d'aquí i ara a peu, anirem seguin la pista, ràpidament arribarem a un lloc amb forta pujada i després planeja un xic, en aquest punt trobarem una petita tartera a la nostra esquerra. Pujarem  fort pel costat esquerra de la tartera cercant el lloc més net, quan altre cop veurem la paret, anirem en diagonal ascendent fins el peu. 35 minuts.

La Via: Segueix una línia vertical i directa el cim, amb un equipament generós, però que va bé per anar tranquils quan la roca és de qualitat dubtosa. Passos bonics i algun d'estrany, amb un premi immillorable a l'arribar al cim que són les seves vistes. Compte però en algun tram amb la qualitat de la roca. A nosaltres el conjunt ens ha agradat força. 

1er. llarg: 15 metres, IV+, Vè, IV+. Haurem de seguir el diedre que ens portarà a la reunió, al mig hi ha un pas que costar de posar-hi, però un cop superar la dificultat baixa un xic fins a la reunió.

2on. llarg:  Sortim per l'esquerra de la reunió, per passar al cap d'un metres a la dreta i tot seguit anem directes a un sostret que ens barra el pas, aquí ens haurem de situar i trobar la manera de passar a la placa de l'esquerra (V o Ao). Un cop superat aquest pas, seguirem vertical fins a la reunió.

3er. llarg: Sortim per l'esquerra per entrar en un diedre. L'entrada en aquest diedre ens l'haurem de mirar bé, doncs hi ha un pas a controlar, la roca no és massa bona i costa trobar-li la forma de superar-lo. Seguirem pujant fins un punt que desploma un xic, sembla més complicat del que és, però altra cop la roca no convida a apretar i jo vaig fer algun A0, després es suavitza una mica fins a la reunió. El darrer parabolt a l'esquerra no hi aporta res i millor no agafar-lo per evitar el fregament.

4art. llarg: Altre cop sortim per l'esquerra per una placa molt bona, després bé un tros on les presses són un xic arrodonides, no tenen bona adherència, però si anem un xic a la dreta i després a l'esquerra el pas es deixa fer prou bé. Tot seguit, heurem d'entrar en una lleixa herbosa que sort que hi ha un parell de parabolts ben junts. Ara ens toca superar una petita placa i ja per terreny fàcil fins el cim.

Descens: des del cim baixarem a un coll per la vessant sud, on surt la pista que ens tornarà al cotxe. 25 a 30 minuts.

Material: 12 cintes + R.

1ª Ascensió: Guillem Arias 2011.

Apa a escalar que el mon s'caba!!