dimecres, 30 de desembre del 2020

Serra de l'Obac - Cingle del Setrill - Via Reyes - 29/12/2020

 Ara que els dies són molt curts i força freds aprofitem per vies de la Zona de l'Obac. Després de l'escalada aprofitem per fer una excursió per la zona i així queda un matí força complert.

Ahir, el dia era molt fred, i addicionalment, el vent era força intens. Tot plegat un matí que potser s'estava millor a casa al costat de la llar de foc, però volíem fer la darrera escalada d'aquest any. 


El Cingle del Setrill s'aixeca sobre mateix de l'agulla del mateix nom. 


Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus.


Començant el flaqueig de la primera tirada.


La primera reunió al final del flaqueig. 


Iniciant el flanqueig de segon, al fons l'Agulla del Setrill. 


Vista de la reunió des de l'inici del flanqueig. 


Iniciant el segon llarg. 


Darrers metres de la segona tirada. 


Foto del cim. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola fins arribat a l'Agulla del Setrill on a la seva dreta comença la via. 20 minuts. 

La via: Itinerari curiós,  senzill, però que cal estar acostumat a escalar amb aquesta roca. Bonic en el seu conjunt.

1er llarg. 15 metres.  IIº. Flanqueig fàcil per una cornisa on caldrà anar en compte amb la roca.

2on llarg. 30 metres. IV+, IV.  2 spits i 3 savines. Sortim per l'esquerra de la reunió vertical amb uns passos drets fins arribar al primer spit, després anirem fins a la savina propera que passarem per la seva dreta. Sobre mateix d'aquesta savina trobarem el segon spit, després seguirem verticals fins a trobar un diedre que ens portarà a l'alzina on farem la reunió.

Descens: Arribarem a una especie d'agulla, però trobarem un punt on podrem baixar a peu. Després nosaltres hem acabat de pujar fins el Turó de la Pola i d'aquí podrem baixar al Coll de Tres Creus. 

Material: 5 Cintes expres i bagues savineres.

Apa a escalar que l'any ja s'acaba. 




diumenge, 27 de desembre del 2020

Sant Llorenç del Munt - Cingle de l'Aresta de Can Marcet - Via Georgina García Andreví - 27/12/2020

 Ja estem a la recta final d'aquest any, seguim confinats només a la nostra comarca, fet que ens condiciona en els llocs on podem escalar, Sant Llorenç és el lloc on podem anar. Així que hem buscat a Santllorç.com alguna via nova. Remenant una mica, localitzem la Via Georgina Garcia Andreví a la Zona de l'Aresta de Can Marcet. 

El dia es presenta fred, 3 o 4º i amb un xic de vent que encara ens donarà una sensació més freda, però esperem estar un xic arrecerats i així poder fer la via.


L'Ita en el primer llarg. 

Després d'arribar sota l'Agulla de Can Robert hem anat per sota fins que hem trobat el peu de via. 



Iniciant el segon llarg.


Uns passets més i ja sortim fins a la reunió. 


El segon llarg, darrers metres per la reunió. 


Flanqueig del tercer llarg, el fred però no ens deixa aprofitar-lo massa. 


Els passos estan ben trobats i molt ben assegurats. 


Atenta a la segona reunió. 


Mirar enrere és un bon exercici que a voltes et sorprèn per les seves vistes. 


Passos del tercer llarg lluitant contra el fred. 


Darrer llarg i cim. 


Contents al cim. 


Panoràmica del Santllorç que us ajudarà a ubicar la via, és la número 8. 

Ressenya dels germans Masó.

Aproximació: Des de Matadepera aneu a l'Urbanització Cavall Bernat en direcció a Can Robert, però quan arribeu a la pista seguiu rectes amunt fins al Carrer Granera seguireu fins a trobar un revolt a l'esquerra i ja podreu deixar el cotxe. Des del final del carrer surt un camí que us portarà a sota de l'Agulla de Can Robert, després haureu d'anar en direcció a la dreta fins que trobeu el peu de via.

La Via: supera quatre ressalts buscant la roca més bona, tot i que hi ha algun tros difícil de trobar. Tot i així el seu bon equipament us permetrà superar-la amb passos màxims de V - . Interessant per passar una estona ja sigui al matí o la tarda i especialment en aquests dies d'hivern que són curts i freds. 

1ª Tirada: 20 metres. 4 parabolts. Sortim a cercar l'aresta de la dreta i després pugem vertical fins a trobar un ressalt, ben assegurat, però que ens obligarà a mirar-ho més d'un cop. Després per terreny senzill fins a la reunió.

2ª Tirada: 15 metre. 4 parabolts.  Sortim per la dreta i ens haurem de posar sobre un pedra força gran, després pujarem verticals però amb tendència un xic a la dreta fins que ja s'ajeu fins a la reunió.

3ª Tirada: 15 metres. 5 parabolts. Fem un flanqueig a la dreta fins que veiem que ja podem pujar vertical, passos bonics però que cal anar en compte amb la roca, tot i que ja és un xic millor.

4ª Tirada: 25 metres: a equipar. Sortim de la reunió verticals i de seguida podrem posar un alien blau en una fissura horitzontal, després seguim vertical fins una gran pedra blanca on anirem un xic a la dreta i després vertical per una placa fins que entrem a un bosc i podem fer la reunió en una alzina o anar al pi gros a fer-la. Atenció aquest llarg, que hi ha molta pinassa a la tardor/hivern i que caldrà anar netejant les presses. Difícil de posar bones assegurances.

Material: 6 cintes, bagues de reunió i un alien blau(aquest és el material que hem fet servir nosaltres) tot i així la ressenya indica que es poden posar més assegurances flotants en el darrer llarg.

Descens: Nosaltres hem acabat de pujar fins el camí de Can Poble i hem baixat caminant.

Apa a escalar que l'any ja s'acaba!!!




dilluns, 21 de desembre del 2020

Sant Llorenç del Munt - Via Oriol .

 No sé que té aquest Sant Llorenç del Munt que hi ha racons que hi tens que tornar-hi de tant en tant. Avui hem volgut recordar una ascensió que vàrem fer fa molts anys. El lloc és força singular per la seva tranquil·litat i per les vistes sobre la Serra de l'Obac i Montserrat. Els camins que t'hi porten no són massa transitats i normalment no hi sols trobar a ningú. 

Encara hem trobar restos d'una gran carbonera i algunes espones de pedra seca. Sembla mentida fins on explotàvem el camp fa uns quants anys.



Iniciant el primer llarg. Nosaltres hi vàrem deixar alguns spits posats, però sembla que algú li han agradat i només n'han deixat un. No és un problema de dificultat, sinò el que volíem era forçar l'escalada pel fil de l'aresta i es pot assegurar d'una altra manera.  


Final del primer llarg, amb roca bona que el fan força divertit. 


Entrant a la reunió que l'hem fet amb una savina i envoltant amb les cordes un bloc que fa la roca. 


Iniciant el segon llarg. 


Aquest llarg si que va pel fil de l'aresta i amb molt bona roca en general, el vent i els anys han fet bona feina.


Un pitó entrat al màxim ha resistit més que els spits. 


Aquest ens assegura el darrer pas.


Apunt d'acabar aquesta repetició. 


Les bones vistes del cim són un bon premi per tothom però especialment per nosaltres que avui hem tornat a recordar molt bons moments.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




divendres, 18 de desembre del 2020

El Solsonès - La Corriu - Guixers - Via Germanautes - 16/12/2020

 La Corriu és una cinglera de roca conglomerada situada al terme municipal de Guixers en el Solsonès. L'entorn i la tranquil·litat conjuntament amb l'escalada fa un lloc on cal anar-hi més d'un cop, doncs segur que tornarem a casa amb un bon regust. 


La via vista des dels restes de la Torre de la Corriu que dona nom a la cinglera. 


Tot i que hi ha unes quantes vies i ens ha costat seleccionar, hem optat per anar a la via que està més a l'Est de la cinglera. 




A l'inici trobarem aquesta G que ens indica que estem al peu de la Via Germanautes del germans Masó. 


Els primers metres prenen contacte amb la roca que, malgrat sembla un conglomerat no massa compacte i amb liquen la realitat és que resulta una escalada força agradable.  


Les assegurances del primer llarg estan força distants, però anar en cura pujarem sense cap problema.


Darrers metres, un xic més drets, abans d'entrar a la primera reunió.


Sortint de la reunió per un terreny vertical, però amb bons còdols que permeten progressar gaudint de l'escalada.


Conforme anem anant més a la dreta la via es va posant més dreta i augmenta la dificultat, però el seu equipament generós permet apurar-ho amb lliure. 


L'Arseni i el Ferran van al darrera nostre. Ara ja estan arribant a la 1ª reunió. 


Aquest segon llarg ens sorprèn gratament a tots, doncs els seus passos verticals i l'acaronament dels seus còdols li donen un encant especial. 


Els prats que envoltant a la solitària Torre de la Corriu. 


Una bona vista del segon llarg des dalt. 


Entrada a la segona reunió, ara ja, per terreny més fàcil. 


El tercer llarg també està molt ben trobat, buscant el lloc més feble, però també on hi ha millor roca. 


La segona reunió. 


Després d'un curt flanqueig, un petit diedre, tindrem que seguir verticals fins el cim. 


Els passos del diedre en sorprenen gratament, verticals i bonics. 


Uns passos més i ja arribem al cim. 


Arribar al cim sempre té premi, doncs les bones vistes sobre la cara sud del Pedraforca són especialment boniques. 


La visió sobre la vall amb La Gallina Pelada i la Roca del Ferrús també són molt gratificants. 


Aprofitem per fer-nos la foto del cim amb la visió del Pedraforca al fons. 


Montant el ràpel per la via del costat No Fracking.


Mentre estem preparant el ràpel podem veure l'Arseni com gaudeix del darrer llarg amb el Ferran assegurar-lo des de la segona reunió. 


La verticalitat del llarg queda molt ben reflectida en aquesta imatge. 



Els darrers metres abans d'arribar al cim. 


Sempre m'ha agradat l'història de les Masies i sempre tinc el mateix pensament; fa molts anys algú va quedar admirat per aquest lloc i va decidir emprendre amb molta il·lusió la construcció d'aquesta casa.  Tot i que hi ha dades XIII, sembla que la primera construcció es va enrunar arran de la crisi demogràfica  de la baixa edat mitjana. Sembla que l'any 1787 es va construir una nova masia, força gran i envoltada d'altres construccions que evidencien l'importància de la mateixa.


Ja que estem aquí li fem una volta. No podem entrar perquè està en molt mal estat. Aquesta caseta sembla que en el darrers temps la varen fer servir de galliner.


La Masia principal de 3 plantes i d'uns 10 metres d'alçada. També podem veure restes d'una part fortificada. 


Si ens apartem un xic més en direcció a l'est trobarem el pou que proveïa d'aigua als seus habitants. 


Les construccions més petites encara conserven la taulada i els hi assegura uns anys més de vida.
Perdoneu els comentaris sobre la masia, però és que el lloc s'ho val. 

Tornem molt contents de l'ascensió, de l'entorn i encara més de la companyia. 






La nostra ressenya. 

Aproximació: venint de Sant Llorenç dels Morunys direcció a Berga trobarem una trenca a l'esquerra que ens portarà fins a l'ajuntament de Guixers. Seguirem per la pista principal asfaltada i anirem guanyant força alçada fins arribar a una trenca a ma dreta que indica La Torre de la Corriu. Si anem amb un cotxe 4x4 i la pista està oberta seguirem fins a la Masia. Si el nostre cotxe no ens ho permet o la pista està tancada, haurem de deixar el cotxe i arribar-hi a peu. Uns 20 o 30 minuts per un bon camí.

Situats a la Torre de la Corriu, seguirem en direcció est fins al final del camp on trobarem una fita que ens marcarà que hem d'entrar a la zona boscosa per on trobarem un corriol que puja per una petita carena fins al peu de la via. Des de la Torre 10 o 15 minuts.

1ª Tirada: 40 m.  3 parabolts. IV, IV+.  Des de l'inici, marcat amb un "g", anirem a cercar el centre de la placa on un cop superats uns quants metres trobarem el primer parabolt. Des d'aquí seguirem rectes fins sota d'uns arbres on trobarem un segon parabolt. Passarem per la dreta aquesta part i després anirem a l'esquerra en diagonal on ja veurem la reunió i un parabolt que assegura l'entrada a la reunió.

2ª Tirada: 25 metres  10 parabolts. IV+, V, V+/6a, V, IV+.  Sortirem per l'esquerra de la reunió fins a trobar el primer parabolt, després ja veurem que les assegurances ens van portant a la dreta i tot seguit entrarem en un tram vertical. En aquest tram primer anirem per l'esquerra de les assegurances i a continuació passarem a la dreta per seguir verticals i ara ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

3ª Tirada: 25 metres. 3 parabolts. V+, V, IV.  Sortim en flanqueig a l'esquerra fins a situar-nos al peu d'un diedre per on progressarem verticals fins una savina que passarem per l'esquerra i després tornarem a la dreta i vertical fins el cim. Aprofiteu per gaudir de les vistes.

Descens: des de la reunió anirem caminant en direcció a ponent fins que trobareu una cadena que us ajudarà arribar al ràpel. Nosaltres vàrem fer un ràpel de 25 i un segon de de 60 metres. 

Material: via equipada. 12 cintes + R.-

1ª Ascensió: Albert i Òscar Masó. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!