Follow by Email

dijous, 28 de setembre de 2017

Montserrat - Roca Gris - Via Esparraguera - 24-09-2017

Corrien els anys 70 que, un grup d'escaladors de Sabadell vàrem anar a la Roca Gris amb l'intenció d'obrir una nova via. Recordo perfectament que vàrem pujar fins a la primera reunió de la via actual, però ens va semblar un itinerari molt discontinuo i vàrem decidir deixar-ho corre. Vist la via que va varen obrir al 1994, podem afirmar rotundament que ens vàrem equivocar totalment.



En diverses ocasions hem repetit aquesta via, tots tres coincidim que és un itinerari bonic i que val la pena repetir. De fet per aquest bon record que en tenim, avui ens hem decidit tornar-hi.



La via comença uns 10 metres per sobre del camí, just per l'esquerre de l'esperó. El primer llarg, sense ser massa dret, té passos molt bonics. 


L'Ita progressant pel primer llarg. 


El segon llarg va a cercar el centre de l'esperó que progressivament es va posant vertical, amb passos elegants anirem superant aquesta part, després per terreny més fàcil anirem fins a la reunió en un collet.


L'Ita atacant la part més dreta d'aquest llarg. 


En Xavi i l'Ita en la segona reunió.

El tercer llarg surt per terreny fàcil fins situar-nos sota d'un nou ressalt, aquest és el tram més difícil de la via, però la qualitat de la roca ens farà gaudir al màxim d'una escalada plaent. 


Des de la reunió mateix, ja veiem que el llarg que ens ve serà molt elegant. La roca es veu d'una gran qualitat, poc a poc anem acaronant les presses per guanyar alçada fins arribar un moment que l'esperó comença a perdre verticalitat. Des d'aquí i per terreny més fàcil arribarem a la reunió.


Progressant pel 4art llarg. 


Ara ens toca passar una petita canal per enfilar-nos en l'esperó que tenim a la dreta, primer progressem verticalment per fer un flanqueig a la dreta fins a la reunió.


En Xavi treballant el 5è llarg. 


La Ita a la 4ª reunió 


En Xavi iniciant el flanqueig. 


El mateix lloc però amb una altra protagonista. 


Ara ja només ens queden 30 metres de via per una fissura que caldrà equipar, no és difícil però si que és "disfrutona". 


Preparant el ràpel 


Foto cim


Contents ens fem una foto de record. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Descens: des de la darrera reunió anirem caminant uns 70 metres fins que trobarem el ràpel en un collet. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


diumenge, 24 de setembre de 2017

Montserrat - Gorra Marinera - Via Monterde/Lago García. 23/09/2017

Atrets per l'escrit penjat per Jordi Monterde en el Facebook en grup Escaladors/es sèniors amb esperit  jove, aquest matí hem anat a La Gorra Marinera. Una via antiga que ha estat re-equipada amb molt criteri.


Ressenya molt ben feta i que nosaltres varem fer servir.

Fent el primer llarg.

La via comença en el mateix camí. Just quan acaben les baranes veurem una clariana en el bosc que hi ha al peu de La Gorra Marinera.  Els primers metres un xic humits, ahir va ploure força, però un  cop guanyem alçada la roca ja està millor i permet una escalada plaent. 


Sortint a la dreta de la reunió per fer la foto. 


El segon llarg, un xic més fàcil però bonic. Les assegurances estan separades però et serveixen per anar seguint l'itinerari. 



Segon llarg


Segona reunió just a la dreta dels restes de l'ermita 


Tercer llarg, també senzill, però amb trams de roca que cal tenir cura. 


Reunió  a la dreta de tot amb dos spits. 


Venint a la 3ª reunió. 


Iniciant el 4art llarg, sense dubtes el més bonic de la via. 


Poc a poc va guanyant alçada. 


Arribant a la 4ª reunió. 


Sortint al cim


Bones vistes a Sant Benet

 Foto cim.

Una via que està força bé, i que et permet guanyar el Cim de la Gorra Marinera per la vessant Nord Est. Ideal per aquesta època que encara no fa fred.

Material: Un Alien vermell per l'inici del 4art llarg, 7 exprés. i bagues de reunió. 

diumenge, 3 de setembre de 2017

Montserrat - Agulla del Pla dels Ocells - Via Guzman - Silva - 03/09/2017

Desprès d'un mes i mig sense tocar roca, estem enyorats de Montserrat. Feia temps que teníem pendents l'Agulla del Pla del Ocells per la Via Guzman - Silva. Las via normal l'havíem fet fa molts anys baixant de fer la Panxa del Bisbe. Jo no ho recordo, però l'Ita ho té molt clar que la vàrem fer amb el Josep Monistrol.


Aproximació: nosaltres hem vingut des de Sant Joan tranquil·lament, passant pel Trencabarrals i fins els Pla dels Ocells, des d'aquí, ja hem vist com pujar fins a peu de via. 


La via va per la seva cara Sud-Oest per passar a la cara est en el darrer llarg. 


Ressenya: 

1er llarg: 20 metres de III. Una grimpada ens portarà a la primera reunió.

2on llarg: 25 metres de IV+. Sortim vertical per un diedre fins a un pitó, d'aquí ens passem a la part dreta del diedre on trobarem un parabolt, d'aquí seguim vertical fins una antiga reunió, on hi ha un segon parabolt. Ara ens trobem sota d'un tram un xic balmat, anem a l'esquerra i trobem un pitó antic amb una baga molt vella, aquí seguim vertical amb passos bonics fins que trobem un 3er parabolt. D'aquí anirem a la dreta fins a la reunió. 

3er llarg: 15 metres III. Des de la reunió iniciarem un flanqueig a la dreta i ràpidament trobarem un parabolt, seguim i a uns 5 metres trobarem un spit i des d'aquí, ja veurem la reunió a la dreta.

4art llarg: 15 metres Vè. Des d'aquí podem sortir per la dreta i anar a buscar la normal, o sortir per l'esquerra per un tram vertical (Spit visible des de la reunió) i seguim fins el cim. 

Descens: ràpel per la cara nord de 20 metres. 


l'Ita iniciant el 2on llarg. 


Arribant a la 2a reunió. 


L'Ita a la segona reunió, aguantant el vent  fred que ens acompanyat durant tota la via. 


Iniciant el 3er llarg. 


Entrant a la 3ª reunió. 


L'Ita fent el pas més difícil de la via. 


Foto cim. 


Ràpel de l'agulla. 

Una via senzilla, sense pretensions, però que ens ha deixat molt contents, malgrat el dia rúfol i ventós que ens acompanyat.