dijous, 28 de setembre del 2017

Montserrat - Roca Gris - Via Esparraguera - 24-09-2017

Corrien els anys 70 que, un grup d'escaladors de Sabadell vàrem anar a la Roca Gris amb l'intenció d'obrir una nova via. Recordo perfectament que vàrem pujar fins a la primera reunió de la via actual, però ens va semblar un itinerari molt discontinuo i vàrem decidir deixar-ho corre. Vist la via que va varen obrir al 1994, podem afirmar rotundament que ens vàrem equivocar totalment.



En diverses ocasions hem repetit aquesta via, tots tres coincidim que és un itinerari bonic i que val la pena repetir. De fet per aquest bon record que en tenim, avui ens hem decidit tornar-hi.



La via comença uns 10 metres per sobre del camí, just per l'esquerre de l'esperó. El primer llarg, sense ser massa dret, té passos molt bonics. 


L'Ita progressant pel primer llarg. 


El segon llarg va a cercar el centre de l'esperó que progressivament es va posant vertical, amb passos elegants anirem superant aquesta part, després per terreny més fàcil anirem fins a la reunió en un collet.


L'Ita atacant la part més dreta d'aquest llarg. 


En Xavi i l'Ita en la segona reunió.

El tercer llarg surt per terreny fàcil fins situar-nos sota d'un nou ressalt, aquest és el tram més difícil de la via, però la qualitat de la roca ens farà gaudir al màxim d'una escalada plaent. 


Des de la reunió mateix, ja veiem que el llarg que ens ve serà molt elegant. La roca es veu d'una gran qualitat, poc a poc anem acaronant les presses per guanyar alçada fins arribar un moment que l'esperó comença a perdre verticalitat. Des d'aquí i per terreny més fàcil arribarem a la reunió.


Progressant pel 4art llarg. 


Ara ens toca passar una petita canal per enfilar-nos en l'esperó que tenim a la dreta, primer progressem verticalment per fer un flanqueig a la dreta fins a la reunió.


En Xavi treballant el 5è llarg. 


La Ita a la 4ª reunió 


En Xavi iniciant el flanqueig. 


El mateix lloc però amb una altra protagonista. 


Ara ja només ens queden 30 metres de via per una fissura que caldrà equipar, no és difícil però si que és "disfrutona". 


Preparant el ràpel 


Foto cim


Contents ens fem una foto de record. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Descens: des de la darrera reunió anirem caminant uns 70 metres fins que trobarem el ràpel en un collet. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


2 comentaris:

  1. Enhorabona companys! no la sabia aquesta, així que vau estar apunt d'obrir-la? aleshores éreu massa bons i us deuria semblar massa fàcil he he he.
    Com vosaltres, jo sempre he disfrutat molt aquest itinerari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, era una època en que només escalàvem parets i agulles, no hi havia vies discontinues, es preferia pujar en artificial però sempre vertical. En aquest cas, ens va sembla que no hi hauria continuïtat. El temps ens ha dit que no teníem raó.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem