dissabte, 26 d’abril del 2014

Climbing in Oman - Part VI - Wadi Tiwi - Via Maamoul Power. 27-03-2014

El dia anterior va està plovent tot el dia, en Rafel i jo, volíem tornar a la via que havíem deixat per fer ahir, però com plou i hem de canviar de zona, aprofitem el dia per fer-ho. Primer vàrem  passar per Muscat i després anem fins a Sur, on passarem la nit en un hotel. Plovent com plovia no podíem dormir amb les nostres tendes. Hem conduit prop de 600 quilometres i estem cansats. Per demà tampoc anunciaven bon temps, però ens llevarem d'hora i anirem a Wadi Tiwi.

El viatge ha anat millorant cada dia les zones d'escalada han anat de menys a més, i Wadi Tiwi és la millor sense dubtes, parets de 400 a 500 metres, amb bona roca, i les vies molt poc equipades. 

Al matí, sortim com estava previst, i després de fer uns quilometres per l'autovia entrem a la Vall de Wadi Tiwi, és impressionant, tot són parets i al fons de la vall, per on passa el riu, hi ha unes plantacions de palmeres per explotar els dàtils i acompanyats de plàtans.  El toc verd de la vall la fa encara més bonica. De fet, nomes per conèixer aquest indret ja es justifica el viatge.
 La nostra primera Via a Wadi Tiwi
 Al fons de la vall, just on acaba la pista, trobarem el poblet de Wadi Tiwi, sembla tret d'un compte, la seva ubicació sobre la vall, li dona una visió sobre el palmeral i sobre el riu i la quantitat de gorg que el formen. Aquí, està molt més net, tot i que en el poble també es veu brossa per arreu.  

L'arribada al poble, som l'atracció  dels més grans i dels més petits. Quan expliquem que volem passar el riu i anar a escalar a l'altra banda, és genera una revolució, no ens hi volen deixar anar, ens diuen que hi ha amenaça de turmenta, i que pujarà el riu i no podrem tornar, això si no se'ns emporta. Hi ha un moment fins i tot que ens agafen, tot plegat ens genera dubtes, però nosaltres ens a sembla que hi podem anar i enfilem el camí que baixa al riu. Els hi diem que anem a veure el riu i tornem. 

Un cop a baix a la vall, passem el riu i comencen a caure gotes, però seguim caminant en direcció a la via, anem seguint un sistema de sèquies que ens faciliten el camí. Resulta impressionant lo ven fetes que estan i com estan distribuïdes  per poder regar el palmeral. 

En poc més de una hora i després de l'embrancada corresponent arribem a peu de via i tenim dues vies a fer, al final decidim fer la via Maamoud Power, oberta a l'any 2012 i sembla un xic més equipada, tot i que és força més difícil. 

Malgrat, hi ha moments que cauen gotes, com és baixa per la mateixa via, decidim començar a escalar.
Malgrat, hi ha moments que cauen gotes, com és baixa per la mateixa via, decidim començar a escalar.

El primer llarg, comença per una placa molt compacta, els primers metres es van posant drets, hi ha algun bolt, però no masses,  3 en tota la tirada. Un cop passat aquest tram més vertical, la cosa canvia i ja per terreny més fàcil s'arriba a la reunió. R1 50 metres 5c 
El segon llarg és un diedre vertical, amb un bloc al mig que cal superar, en aquest llarg no hi ha res i s'ha d'equipar la seva totalitat. R2 40 metres 5C 
En Jordi pujant el segon llarg. 

 En Jordi començant el 3er llarg amb el poble al fons. 

 El 3er llarg és el més dur de la via, Primer per un tram vertical i poc a poc es va desplomant, hi ha un moment que sembla que tens que anar a la dreta, però és l'altra via, realment cal anar a l'esquerra cercant la part més desplomava, just en el punt més difícil la roca dona certa desconfiança, no està del tot neta, sembla que la via s'ha fet molt poc. R.3 40 metres 6b.
 En Jordi arribant a la 4ª reunió. 
El quart llarg comença amb una placa amb unes presses dubtoses i on costa assegurar, després segueix per trams més fàcil en diagonal a la dreta fins a situar-te en un petit desplom amb un bolt que cal superar de dreta a esquerra, cal seguir un xic més verticla fins a la reunió. R4 50 metres 5b.

 En Jordi iniciant el 5é llarg. 

La cinquena tirada és una placa vertical i molt difícil amb algun tram on encara cal netejar, tot i així, és un llarg molt bonic. Malgrat està força equipat cal reforçar alguns passos. R5 40 metres 6b

 En Quim en la 5ª tirada
 En Rafel en el mateix llarg. 

 Si voleu encara podeu fer una grimpada de III per fer un llarg més, però després caldrà desgrimpar-ho, Nosaltres optem per baixar des d'aquesta reunió.
Fem un ràpel de la cinquena a la quarta reunió, de la quarta a la tercera i de la tercera a la primera, aquest resulta un ràpel de 60 metres i d'aquí a baix.
  

 Després desfem el camí de pujada fins el torrent, com que sembla que no plourà, en banyem en el primer gorg que trobem. 


 Un altre bivac. 

Via molt interessant per entrar en contacte amb les vies d'aquesta vall. Ens ha agradat molt i estem segurs que a mida que es vagi repetint quedarà molt més compacta. 

Tot seguit us deixo les ressenyes que hem tret de la web: Montagnes du Monde.



No patieu, ja estic acabant, ja només queda un post. 

dilluns, 21 d’abril del 2014

Ports de Beseit - Via Caspa i Càries - 19/04/2014

Abans de seguir explicant la resta d'escalades a Oman, intercalaré l'escalada que hem fet aquesta Setmana Santa.

Durant molt anys, vàrem estar baixant un mínim de dos cops cada any als Ports, així hem anat fent la majoria de les vies de les Moles del Don, de les Roques de Benet, La Gronsa Central i també de la Roca Dreta. Algunes les hem repetit en diverses ocasions.

La Gronsa Sud, l'havíem deixat durant molts anys apartada, el seu aspecte no massa dret no ens atreia i sempre escollíem altres escalades més verticals de la zona.
Durant molts anys, va ésser una zona tranquil·la on difícilment et trobaves amb altres cordades escalant.
Amb el temps la cosa ha canviat, i més per Setmana Santa, on hi ha gent a tot arreu. Ara els Estrets semblen les rambles, i al migdia no hi ha gorg sense alguna família parada.
Estem de sort, hem pogut viure una altra època amb molt menys massificació, on encara hi havia un xic d'aventura.

Aquesta Setmana Santa ens feia gràcia anar a veure "La Rompinda del Silencia" a Calanda, uns espectacle impressionant, on veus que gent de totes les edats apareix a la plaça del poble poc abans de les 12 del migdia amb el seu tambor. Poc a poc, la plaça es va omplint de gom a gom, i a les 12 comença "la rompida del silencio", sembla que les orelles et tenen que esclatar. Poc a poc, i com si fos una competició, van picant fort i més fort. Passats 3/4 d'hora, comencen a desfilar per anar tocant per tot el poble, és després quan t'adones que les teves orelles nomes senten que xiulets, i necessites poc més d'una hora per tornar a la normalitat. Sincerament, com a menys un cop si té que anar.

Després, nosaltres hem enfilat cap a Horta de Sant Joan i  Cap a Arnes. De bon matí iniciem la pista asfaltada que porta a els estrets, deixem la furgo i enfilem pel camí direcció a la gorja.

 La via que hem escollit és a la Gronja Sud, mirador de les Roques del Don, una via senzilla, ideal per començar a fer vies de més d'un llarg, equipada que només cal portar cintes expres. El nostre objectiu era tenir una altra vista dels estrets i això ho hem aconseguit. Només per aquestes vistes ja val la pena.
 La Gronsa Sud. 
 Llevar-se d'hora sempre té premi, només iniciar els Estrets, ja veiem a poc més de 20 metres, aquestes cabres que pasturen sobre l'herba verda. Al tornar les tornarem a veure, però agitades sota d'una balma i mirant des de lluny la quantitat de gent que va amunt i avall per la gorja. Elles que no entenen de Setmana Santa i d'aglomeracions es situen on es senten ben segures.
 L'aigua transparenta que corre pel fons del torrent va formant una sèrie de gorg que no saps quin d'ells és el més bonic.
 Després d'una curta aproximació, acompanyada de la fresca del matí, arribem a peu de via, però abans haurem tingut de grimpar per unes rampes fàcils fins un replà on hi ha un spit i bolt que ens marquen el inici de la via. L'Ita, que encara que porta un refredat d'elefant, decideix començar.
 Els primers quatre llargs no presenten cap altra dificultats que anar localitzant el itinerari, són senzills i amb molt bona roca. Tot i així, en algun tram cal tenir cura. El primer llarg, cal anar pujant per unes rampes amb tendència a la dreta.  R145 metres III

 El segon llarg conserva la mateixa tònica, terreny fàcil amb tendència a la dreta. Reunió en un replanet. 2on llarg 45 metres III
 El tercer llarg, surt un xic vertical per després començar a tirar a l'esquerra, el principi un xic més difícil i després ja més fàcil. R3 40 metres IV - III.
 La segona reunió amb el camí dels Estrets al fons. 
 El quart llarg, va totalment en tendència a l'esquerra, primer més fàcil i després amb algun pas més difícil fins anar a buscar un bosquet al peu d'un esperó. R4 40 metres III, IV, III.
 L'Ita entrant al bosquet de la 4ª reunió. 
 Un cop situats a l'esperó, la cosa ja canvia, l'escalada és més vertical, i a la vegada molt més bonica. El Vè llarg, progressa recta, amb passos força bonics fins que quasi a la reunió agafa tendència a la dreta. R5 45 metres -V.
 Ens les reunions convida a donar-se la volta i contemplar aquest paisatge tan diferent i a la vegada encisador.
 Portem tota la via a l'ombra, però ara comença a sortir el sol just per la vertical de la paret, això ens molesta un xic, ja que et dificulta a veure la continuïtat de la via. Per altra banda, també agafa una mica més de color i et permet fer algunes fotos amb més contrast.  R6. 45 metres IV+.
 l'Ita assegurant atentament a la 5ª reunió. 
 L'Ita entrant a la reunió 6ª
 El següent llarg cerca el fil d'un esperó vertical amb molt bona pressa. La llàstima és que quan t'hi sens bé ja has arribat a la reunió. R 7. 25 metres IV.
 Ara ja sí, amb el sol de cara entrant a la reunió 7ª
 Començant el 8è llarg, sortim de la reunió a la dreta per progressar després vertical, quan arribem en una petita balma amb un replanet a sota, farem el pas més difícil de la via (Vè) i després seguirem recte amunt fins a una reunió. Aquí podem pujar fins el cim, però és millor fer la reunió per poder sentir millor al company.

 L'Ita a la 7ª reunió, un lloc plaent i més quan et comença a tocar el sol. Val a dir, que durant tota l'ascensió ens ha fet un xic de vent i que gràcies al paravent hem anat molt bé,
 L'Ita arribant a la darrera reunió amb un bon fons. 
 El cim té premi, que és unes bones vistes  a les Roques de Benet i  a La Gronsa Central.
 Des d'aquí podem veure algunes de les vies que hem fet a la Roques de Benet, la via Esther, El Puro, la Mas- Colomer a la Llastra. Unes grans clàssiques de la regió.
 Contents al cim.

Ressenya facilitada per "Amunt sempre Amunt"

Material: 10 cintes exprés i reunions.
Primera ascensió: M.Higuet i I. Monsonís 2002
Horari: 3 a 4 hores

Descens: Des del cim marxar en direcció a la Gronsa Central i només baixar trobarem un ràpel que ens deixarà en un bon rebla, després seguir baixant i per anar a cercar un coll que per una sèrie de canals (vesant de pujada) ens deixarà molt proper de peu de via.  Uns 25 minuts.

Ens agradat veure l'altra cara dels Estrets, també els darrers 4 llargs estan molt ben aconseguits. Via fàcil, molt aconsellable per iniciar-se a les vies llargues.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

dimarts, 15 d’abril del 2014

Climbing in Oman - Part V - Al Hamra Towers - Via En Attendant les lents.

Ahir se'ns va fer fosc cercant el lloc del bivac. Quan vàrem arribar ja estàvem cansats de cotxe, de donar voltes, de preguntar, però encara vàrem tenir ganes de fer el sopar, cosa que costa quan fa hores que voltes.

El lloc del bivac era realment bonic, però estava tan brut que et venien ganes de marxar. És un lloc al costat d'un riu amb força aigua, sembla que està preparat per anar-hi a passar el dia, però no hi ha consciència de mantenir net allò que és bonic. Sembla a casa nostra fa 30 anys.

 El nostre campament.
 Les dues torres Al Hamra, la via escollida era la de la torre Est que està a l'esquerra de la fotografia.

Avui ha estat un dia estrany, ens hem llevat i estava plovem, el dia era trist, i a l'horitzó encara estava més nuvolat i fins hi tot semblava que hi plovia fort. Anem fent estona, esmorzem, plaguem la parada sense presses, discutim que fem i finalment decidim anar-ho a provar. Estem a 20 quilometres, però ens costa trobar la carretera, quan arribem al lloc on es deixa el cotxe, ja són 2/4 1, una mica tard, però tot i així fem l'aproximació, que pràcticament és una hora.

Quan arribo al peu de via, amb el Rafel discutim que fem, per nosaltres és massa tard i el temps amenaça pluja, no ho veiem clar, pensem que anem tard, és una via llarga i es fa fosc d'hora. Quan arriben el Quim i en Jordi els hi expliquem la nostra postura, ells ho veuen clar i si posen, nosaltres decidim baixar, decisió que ens fa mal, però la decisió ja està pressa, baixem i els esperarem al cotxe.

Aquesta via és de 275 metres, només hi ha les reunions equipades, i la dificultat 5c- 6ª. La via es va obrir en "solo" 29/11/04 per Thierry Renault,  impressionant!!!.
 En quim en una placa impressionant de la qualitat de la roca.
 Una tirada de flanqueig que li dona un toc de gràcia a la via. 
Uns passos atlètics.

Tota l'estona han anat queient gotes, no ha fet cap xàfec, però lo just per posar nerviosos els que estàvem esperant. Quan arribem, pràcticament s'ha fet fosc, i un cop al cotxe cau una turmenta que dificulta la conducció i tot. Sort que no ens hi hem posat els quatre, ja que segur que ens hi haurien cantat les puputs. 

Qui ens ho hauria de dir que a Oman ens plouria d'aquesta manera, si m'ho expliquen no m'ho crec, sembla una broma de mal gust. Amb aquesta tempesta no podem anar dormir a les nostres tendes de platja, tampoc podem cuinar al carrer, així que decidim anar a sopar en un coffe shop, alguna cosa ens faran.

Efectivament, unes amanides, sopes, i una mica de tall acompanyat amb algun refresc, que bé que ens prendríem unes cerveses, però està prohibit l'alcohol a Oman. 

Per sort, paren les pluges i tornem al mateix lloc d'ahir a dormir, tots preguem perquè no torni a ploure com abans.

En aquest enllaç veureu més fotos i una ressenya: http://zazland.smugmug.com/Voyages/OMAN/Al-Hamra-Tour-Est-En-Attendant/i-R7cvK5g

Veureu que la via val la pena, ja tenim una excusa per tornar-hi un altra any.

Seguirà...



diumenge, 13 d’abril del 2014

Climbing in Oman - Part IV La Gorgette

Els matins és quan s'està més bé, han marxat els mosquits, fa fresqueta i tot plegat fa que ens llevem tard, Després, un bon esmorzar, plegar-ho tot i posar-ho al cotxe. Tot plegat fa que estem preparats per anar escalar quan ja comença a lluir fort el sol.

 Els esmorzars són entretinguts, estem bé sota les palmeres. 
 Avui, hem decidit primer anar a veure el poble de Balad Sayt Village, segons ens han dit, és un dels pobles més bonics d'Oman.  Ja som a l'entrada del poble i en Quim ens ho senyala...
 El poble està per sobre de La Gorgette, ahir quan baixàvem amb els gats a retaló, ja ho vàrem veure, però avui optem per recorre el seus carrerons i admirar els seus camps. És veu que és un centre important, ja que l'escola és molt gran, i ens han dit que recull la canalla dels poblets del voltant.
Un cop feta la volta, baixem a la gorja, entrem per la punta de la gorja més propera al poble.
Com teníem previst, ens tocara l'ombra i estarem a gust. L'escalada és de caire esportiva, molt ben equipada, bona roca, i diferent al que estem acostumats.

 Començant la primera via
 En Rafel començant una altra via.
 Llarg molt bonic i difícil. 
 Ja tenim un seguidor
 A la part alta de la via encara i toca el sol.
 En Jordi apretant fort.

 Després de fer unes quantes vies i un xic cansats deixem la gorja i ens traslladem de lloc, anem cap a la zona on hi ha les "Al Hamra tower".

 Però per anar hi, hem de fer una bona pista, que en alguns llocs sembla impossible de passar, però quan hi ets es va fent sense problemes.
Quan arribem a dalt, podem veure aquesta fabulosa posta de sol. Després seguirem fins el proper bivac de nit, fet que ens dificultarà la seva localització.

Alguns links de les vies més interessants:
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/ludo-sick
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/meet-oman
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/l-arape-demente
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/aero-friend
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/pick-up
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/banana-splkt
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/robby
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/bill-please
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/pollo-basco
http://27crags.com/crags/la-gorgette/routes/84307

Seguirem explicant…..