Climbing in Oman - Part V - Al Hamra Towers - Via En Attendant les lents.

Ahir se'ns va fer fosc cercant el lloc del bivac. Quan vàrem arribar ja estàvem cansats de cotxe, de donar voltes, de preguntar, però encara vàrem tenir ganes de fer el sopar, cosa que costa quan fa hores que voltes.

El lloc del bivac era realment bonic, però estava tan brut que et venien ganes de marxar. És un lloc al costat d'un riu amb força aigua, sembla que està preparat per anar-hi a passar el dia, però no hi ha consciència de mantenir net allò que és bonic. Sembla a casa nostra fa 30 anys.

 El nostre campament.

 Les dues torres Al Hamra, la via escollida era la de la torre Est que està a l'esquerra de la fotografia.

Avui ha estat un dia estrany, ens hem llevat i estava plovem, el dia era trist, i a l'horitzó encara estava més nuvolat i fins hi tot semblava que hi plovia fort. Anem fent estona, esmorzem, plaguem la parada sense presses, discutim que fem i finalment decidim anar-ho a provar. Estem a 20 quilometres, però ens costa trobar la carretera, quan arribem al lloc on es deixa el cotxe, ja són 2/4 1, una mica tard, però tot i així fem l'aproximació, que pràcticament és una hora.

Quan arribo al peu de via, amb el Rafel discutim que fem, per nosaltres és massa tard i el temps amenaça pluja, no ho veiem clar, pensem que anem tard, és una via llarga i es fa fosc d'hora. Quan arriben el Quim i en Jordi els hi expliquem la nostra postura, ells ho veuen clar i si posen, nosaltres decidim baixar, decisió que ens fa mal, però la decisió ja està pressa, baixem i els esperarem al cotxe.

Aquesta via és de 275 metres, només hi ha les reunions equipades, i la dificultat 5c- 6ª. La via es va obrir en "solo" 29/11/04 per Thierry Renault,  impressionant!!!.

 En quim en una placa impressionant de la qualitat de la roca.

 Una tirada de flanqueig que li dona un toc de gràcia a la via. 

Uns passos atlètics.

Tota l'estona han anat queient gotes, no ha fet cap xàfec, però lo just per posar nerviosos els que estàvem esperant. Quan arribem, pràcticament s'ha fet fosc, i un cop al cotxe cau una turmenta que dificulta la conducció i tot. Sort que no ens hi hem posat els quatre, ja que segur que ens hi haurien cantat les puputs. 

Qui ens ho hauria de dir que a Oman ens plouria d'aquesta manera, si m'ho expliquen no m'ho crec, sembla una broma de mal gust. Amb aquesta tempesta no podem anar dormir a les nostres tendes de platja, tampoc podem cuinar al carrer, així que decidim anar a sopar en un coffe shop, alguna cosa ens faran.

Efectivament, unes amanides, sopes, i una mica de tall acompanyat amb algun refresc, que bé que ens prendríem unes cerveses, però està prohibit l'alcohol a Oman. 

Per sort, paren les pluges i tornem al mateix lloc d'ahir a dormir, tots preguem perquè no torni a ploure com abans.

En aquest enllaç veureu més fotos i una ressenya: http://zazland.smugmug.com/Voyages/OMAN/Al-Hamra-Tour-Est-En-Attendant/i-R7cvK5g

Veureu que la via val la pena, ja tenim una excusa per tornar-hi un altra any.

Seguirà...