dimarts, 30 de gener del 2024

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Francesc Suñol. 30/01/2024

En Ferran i l'Arseni ens proposen anar a Malanyeu a fer la via Francesc Suñol que no l'han fet, nosaltres la vàrem fer fa 5 anys i no ens fa res repetir-la. Així que aquest matí fem cap a Malanyeu i sembla que ho hem ensopegat, doncs no hi ha les boires que hi havien durant tot el camí.
La nostra ressenya modificada de l'anterior, doncs algun pas l'hem trobat un xic més difícil, coses de l'edat. 


Tant sí com no, en Ferran i l'Arseni ens fan anar al davant. 


Un primer llarg de placa de forats molt plaent. 


l'Ita arribant a la reunió que l'hem muntat un parell de metres més a l'esquerra aprofitant la de la via Èlia que és força més còmoda. 


Els darrers metres  abans d'entrar a la 1ª reunió amb roca un xic a controlar. 


Si el primer llarg era bonic aquest té tots els components per gaudir del plaer de l'escalada a Malanyeu. 


Uns primers metres de diagonal/flanqueig i després vertical fins a la reunió.


En Joan Baraldés i en Joan Freixes estan fent la via del costat i ens fan aquesta fotografia. (Foto: Joan Baraldés)


L'Arseni en el tram més dret abans d'arribar a la reunió. 


L'Arseni gaudint del segon llarg (Foto: Ferran de la Rosa). 


Anant a buscar el tram de 6a, on em costarà una mica trobar com fer-lo. 


Ja en el tram final de la tercera tirada. (Foto: Joan Freixas). 


Aquest darrer tram també és ben dret i bonic. 


L'Arseni en els darrers metres de la via. 


En Ferran gaudint d'aquest darrer tram. 


La cordada més divertida de totes. 

Aproximació: ens arribem fins el poble i deixem el cotxe al costat de les escoles. Agafarem un PR (marques grogues) que passa per la dreta de les primeres cases, després seguirem per un corriol que  ens portarà a creuar un torrent sota d'unes altres cases. Passarem pel costat d'aquestes  cases i després baixarem al torrent, el creuarem i anirem pujant per un corriol que ens porta a la part esquerra de la piràmide on localitzarem la via doncs hi ha les inicials "FS" al peu. 

La via: Itinerari de tres llargs on podrem gaudir de l'escalada de Malanyeu. L'equipament tot i ser amb espits és generós. El primer i el segon llarg l'escalada presenta una dificultat similar i el tercer trobarem uns metres sensiblement més difícils que un cop superats segueix la mateixa tònica fins el cim. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V.  9 espits. Tirada de placa que primer puja vertical i després va en tendència a l'esquerra. La reunió queda molt penjada i és incòmode, per aquest motiu és millor fer un flanqueig a l'esquerra i fer la reunió en un replà on hi trobareu la reunió de la via Èlia.

2on. Llarg: 30 metres. IV+, IV, IV+.  8 espits.  Sortirem per l'esquerra de la reunió en un flanqueig ascendent fins que ja veurem que podem pujar verticals fins situar-nos sota del darrer ressalt que pujarem recte i després farem la reunió un gran replà.

3er. Llarg: 25 metres. IV+, 6a, IV+.  9 espits.  Tot i que semblaria més lògic sortir vertical, la via va a l'esquerra fent un flanqueig fins una fissura cega, superar aquest tram és el més difícil, nosaltres hem pujat una mica per la fissura i hem sortit a l'esquerra després hem seguit vertical, fins entrar en un tram brut al peu de la darrera placa que superarem vertical fins a la reunió.

Descens: podeu baixar en ràpel per la mateixa via, o seguir crestejant direcció est i baixar a peu. 

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: Francesc Suñol. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 28 de gener del 2024

Esperó Freixas-Peres - Plecs del Llibre - Sant Llorenç del Munt- 28/01/2024

Sant Llorenç del Munt té moltes possibilitats, doncs durant molts anys s'hi han obert un munt de vies, algunes no es repeteixen per què no es coneixen, altres perquè no són prou atractives, però l'Esperó Freixas Peres és prou coneguda pels escaladors del Vallés, es un itinerari molt ben trobat, lògic, amb una fissura sensacional, que va ésser reequipat amb parabolts l'any 1992 i no es repeteix massa.

Personalment l'havia fet poc després de que l'obrissin i una segona vegada sortint per la seva esquerra, però l'Ita no l'havia fet i sempre em deia per anar-hi i avui ha sigut el seu dia. 



La nostra ressenya.


Només començar ja ens ho haurem de mirar bé per arribar al primer parabolt, bones presses de ma, però els peus justets, després un parell de passos més d'Ao i ja podrem sortir flaquejant a l'esquerra amb bones presses de peu fins una gran bloc, i llavors recte munt fins el següent bloc que un cop superat farem la reunió. 


Traient el Tòtem carbassa que hen posat en el primer bloc.


Entrant a la reunió per la part dreta del bloc, més difícil però més elegant. 


El segon llarg està net i haurem d'anar ballant entre una selecció de presses que són les més bones. 


Assegurant els darrers metres abans d'entrar a la segona reunió, on haurem de tenir cura amb la roca. 


Entrant a la reunió. 


Placa dels aperturistes, on hi trobarem tota mena de sigles. CAS , (Club Alpí Sabadell) , UPS, Unió de Parteres de Sabadell i paraules màgiques que es repetien en aquella època, Zuru -Zuru.  En aquesta placa hi trobarem tota una història de l'escalada d'aquells anys a Sabadell. 


A la reunió hi trobarem 3 parabolts. 


Inici del tercer llarg, on haurem de fer un parell de passos amb dos pitons. Avui, m'ha costat força veure el segon pitó, fins que no he netejat la fissura no l'he vist. Després amb lliure per una extraordinària fissura. 


Preparant-me per sortir en lliure. 


L'Ita gaudint de la fissura. 


Una roca excepcionalment bona. 


La darrera reunió allargada des d'un arbre.


i des d'aquí no ens podem estar de mirar la Castellassa de Can Torras.


Aproximació: Des del aparcament dels dipòsits pujarem en direcció a la Paret de les Onze Hores i veurem un camí que va a la dreta en direcció als Plecs del Llibre, primer en baixada i després amb una forta pujada fins arribar al coll, des d'aquí ja veureu la via , ara només queda pujar recte amunt. 

La via:  en pocs metres hi trobareu diferents tipus d'escalada, placa, artificial, i una extraordinària fissura. La via està equipada amb 3 parabolts i 2 pitons, per tant anirà bé portar un joc de Tòtems, des del negre fins el Taronge i un estrep. Segur que hi passareu una estoneta divertida. Recomanable.  

1er. llarg: 20 metres. V, IV+, V. 3 parabolts.  Per arribar al primer parabolt, ja haureu de fer un pas just de peus, per sort hi ha uns bons còdols per les mans, després podreu seguir amb Ao fins el tercer parabolts, des d'on sortireu a l'esquerra amb un flanqueig bonic fins un gran bloc. Des d'aquí ja podreu pujar vertical fins el següent bloc que si el passeu per la dreta hi trobareu un pas elegant.

2on llarg: 15 metres. V, IV. Sortim de la reunió amb una bona tibadeta, després es tomba un xic fins entrar en un tram amb roca a controlar on podreu posar alguna assegurança. Un cop superat aquest tram trobareu la reunió. 

3er. llarg: 15 metres. A2, V, IV.  Aquests darrer llarg es tracta d'escalar una extraordinària fissura amb una roca d'escàndol, però per entrar-hi haureu de superar un tram desplomat amb artificial gràcies a dos pitons, després toca gaudir de la fissura fins el cim. Reunió en un arbre.

1ª Ascensió per: Santi Marzo Freixas i Francesc Pérez Pellicer, el 5.3.1978 

Material: 10 cintes exprés, joc de Tòtems i 1 estrep. 

Descens: Des del cim caminarem direcció nord fins a trobar el camí que baixa passant per l'avenc de la Codoleda i després fins el coll on trobarem el camí de pujada. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 27 de gener del 2024

Sant Llorenç del Munt - Roca de les Onze Hores - Via Plaquetes Blaves - 27/01/2024

Per la gent del vallés sempre ha estat un bon recurs l'escalada a "La Mola", doncs la seva proximitat hi ajuda molt. Malgrat que hi ha trams de roca no massa bona, també d'altres on la roca és immillorable, sobre tot les parts altes. Molts de nosaltres ens vàrem iniciar en aquesta muntanya i per això li tenim una gran estima. 

A la Roca de les Onze Hores hi trobarem unes quantes vies, amb tots tipus de dificultat, però en general són vies força assequibles per tots. Només cal fer confiança amb la roca. 
 

Iniciant la via.

Un primer llarg on superarem un parell de ressalts abans d'arribar a la primera reunió. Aquí haurem de tenir cura amb la roca, doncs no és massa bona, però sabent seleccionar bé podrem pujar sense problemes. 


Entrant al replà de la primera reunió. 


Començant el segon llarg, vertical i amb uns bons còdols que ens ajudaran a superar els trams més drets. 


L'equipament és bo i convida apurar el llarg sense problemes. 


Els darrers metres són els més difícils però a la vegada els més bonics. 


Gaudint d'aquest segon llarg.


Els passos són típics de l'escalada de Sant Llorenç: verticals i amb bons còdols. 


Entrant a la segona reunió. 


El darrer llarg és el que té millor roca i permet una escalada plaent. 


Poc a poc anem guanyant alçada i es va acabant la via. 


Tram de placa molt bonic abans d'arribar al cim. 


Després ens trobem aquest gronxador que aprofitem per provar-lo. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: deixarem el cotxe a l'aparcament del dipòsit, després anirem a buscar el camí dels Monjos que passa quasi per sota de la cinglera, poc abans anirem a l'esquerra per anar a cercar el peu de via. Passarem per sota de les vies, Punta d'En Clerc i La Tercera República, aquí anirem baixant fins que ens trobarem el peu de via. Plaquetes blaves visibles.

La via: una via ben trobada, que sembla que es va obrir amb espits i posteriorment reequipar amb parabolts.  Els tres llargs són prou bonics, però cal remarcar especialment el segon llarg on hi trobarem les principals dificultats i l'escalada més vertical. La roca, com en tota la cinglera, va de menys a més qualitat conforme vas guanyant alçada. Recomanable.

1er. Llarg: 25 metres.  IV. V. IV.  Anirem a buscar l'aresta on anirem pujant tot superant petits ressalts fins arribar en un bon replà on trobarem la primera reunió.

2on. Llarg: 25 metres. V, V+, 6a.  Sortirem verticals amb bons còdols que ens permetran anar progressant per aquest terreny força trempat. En els darrers metres trobarem el pas més difícil, però que podrem superar força bé, si anem un xic en tendència a l'esquerra.

3er. Llarg:  25 metres. IV/IV+.  Escalada de placa amb bona roca fins a la reunió sota mateix d'una gran savina. D'aquí només ens quedarà una petita grimpada per sortir de la via.

Descens: des del cim caminarem en direcció Nord-Est fins a trobar el Camí del Monjos que seguirem fins a l'aparcament. 

Material: via equipada amb parabolts pintats blaus. 10 cintes exprés + R.

                                                Apa a escalar que el mon s'acaba!

dijous, 25 de gener del 2024

Montserrat - L'Albarda Castellana - Via: Per Amor a l'Art. 25/01/2024

 Avui, sembla que ens ha donat per caminar, doncs hi vagis per on hi vagis en aquesta via hi tens una bona excursió. Nosaltres hi hem anat per Les Escales dels Pobres, Pla dels Ocells, hem passat per sota de l'Albarda Castellana, hem baixat fins quasi el Camell de Sant Jeroni i després fins a peu de via. De pujada han estat 2 hores de camí, i un bon desnivell. Tot i que l'aproximació és llarga, el camí és ben bonic i més entre setmana que no et trobes massa gent. 


Just quan hem començat a baixar pel camí dels Francesos ens hem parat per admirar aquest racó tan encisador. 


En el peu de via hi trobareu aquesta petita sageta i mirant amunt podreu veure el primer espit.


Iniciant el primer llarg.

Tot i que la via és prou interessant és difícil poder fer bones fotos. 


El primer llarg són 55 metres i només hi trobareu 2 espits, tot i això ho podrem amanir, amb algun merlet, i un Camelot del 1.  


La primera reunió (Foto Ferran de la Rosa)


La segona reunió.

Per començar el segon llarg us haureu d'enfilar en una alzina que va molt bé per arribar al primer parabolt, però que dificulta totalment fer fotos al primer de corda.


l'Ita fent el segon llarg (Foto: Arseni Lago)


L'Arseni en el segon llarg. 
Aquest llarg és el més bonic de la via; està ben trobat, vertical i amb molt bona roca, té tots ingredients per gaudir al màxim.


L'Ita sortint del segon llarg. 


L'Arseni ben content després de fer aquest segon llarg. 


Sortint de la segona reunió, seguim per la mateixa aresta fins que es tomba i anem a l'esquerra a buscar el final d'un esperó. 


Forçant el tele hem fet aquesta foto fent els darrers metres de la tercera tirada. 


Sortint de la via.


En Ferran acabant la via (Foto: Arseni Lago)


Després de fer uns quants metres per terreny fàcil arribem al cim de l'Albarda Castellana on ens parem a observar el nostre entorn. 


Mirant al est podem veure els Flautats, l'Elefant, i la Prenyada.


Mirant el nord, podem veure a primer terme el Gegant Encantat i darrera el Camell d'Ecos. 


l'Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat amb 1167 metres sobre el nivell del mar.


Ben contents ens fem una foto de record a dalt del cim. 

Molt bona ressenya dels germans Masó. on hi trobareu tota mena de detalls per fer aquesta via.

Aproximació: tenim dues opcions, ambdues ben llargues:

A) Monestir, Escales dels Pobres, Pla dels Ocells, Camí dels Francesos i fins arribar a l'alçada de l'agulla del Camelló. Aquí anirem buscant corriols fins una carena que passarem i anirem a trobar una canal, nosaltres hem baixat uns metres fins que hem vist que podíem seguir flanquejant fins al peu de via. 2 hores. També ho podeu fer més còmode pujant a Sant Joan amb el funicular.

2) Vinya Nova, Camí dels Francesos, Camell d'Ecos i seguirem uns metres més fins l'alçada de l'Agulla del Camelló, després igual que l'opció anterior.


La via: tres llargs prou ben trobats, on el segon és el més bonic, després una grimpada fàcil fins a dalt del Cim de l'Albarda Castellana que també li dona un bon al·licient. La via està equipada amb espits i parabolts de 8 mm. Recomanable. 

1er. llarg: 55 metres. II, IV. 2 espits.  Des del peu de via veurem una gran alzina que ens assegurarà els primers metres fins arribar a l'espit que està en el primer ressalt.  La roca és bona i permet progressar poc a poc encara que les assegurances estan distants, després trobarem un merlet prou bo i tot seguit una fissura on podrem posar el Camelot del 1, i una mica a la dreta trobareu el segon espit, des d'aquí per terreny fàcil fins una bona alzina on farem reunió.

2on llarg: 30 metres. 1 pas Ae/Ao, V+, V, IV, III.  Ens enfilem a la punta de l'alzina i així arribarem al primer parabolt, després farem un pas d'Ae per incorporar-nos bé a l'aresta vertical. Aquí la roca és molt bona i permet progressar molt bé. Les assegurances també estan prou properes, després perd una mica de verticalitat i trobarem una bona savina. Tot seguit seguirem verticals fins a la reunió. (2 espits i 1 parabolt).

3er. llarg: 45 metres.  III, V-, IV+, III.  Sortim verticals i trobem un parabolt, després anem un xic a l'esquerra i podrem agafar una bona savina. Ara hem d'anar a buscar un esperó a la nostra esquerra que hi entrarem amb un pas vertical però amb molt bona pressa, un cop superat seguirem pel mig de l'esperó fins a la reunió ( 1 espit i 1 parabolt).  Ara ens queda uns 200 metres de I, II, fins a dalt al cim. 

Descens: per la vessant nord, seguirem les senyals blaves que ens portaran al camí dels Francesos.

Material: 10 cintes exprés, camelot del 1, i bagues per merlets i savines.

1ª ascensió: 8/4/2012, per Òscar i Albert Masó Garcia.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!