El dia que vàrem fer la via Òscar ens va cridar l'atenció uns parabolts que sortien de la segona reunió per l'esquerra. Després ens vàrem assabentar que era la Directa Òscar. Així que avui ens hem decidit anar-hi a treure el cap.
Fem l'aproximació amb la Pilar Perales, en Miquel Garrell i en Josep Fatjó, així l'anem fent petar una estona. Quan arribem al peu de la normal ens acomiadem i quedem per després anar a fer un cafè en el bar.
La nostra ressenya.
Arribats a peu de via, ens trobem una cordada al davant, però ja estan a la primera reunió, així que nosaltres ens equipem poc a poc i així ells van fent.
Avui comença l'Ita que tot i tenir un xic de fred a les mans, li surt molt bé.
Arribant a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg, no m'ho penso gaire i ràpidament poso l'estrep. Lo de fer-ho en lliure no ho veig gens clar.
L'Ita assegurant atentament des de la 1ª Reunió.
En la 2ª reunió coincidim amb en Txaume Casas i el seu company que segueixen per la via Òscar, ha estat un plaer poder xerrar una mica.
Iniciant el tercer llarg i el més bonic.
Sembla que la via es bifurca abans d'arribar a la segona reunió, nosaltres no ho hem vist, així que fent el darrer llarg de la via Directa Òscar sortint de la segona reunió de la via Òscar.
Un llarg espectacular, que ens ha agradat molt a tots dos. Certament val la pena fer els dos primers llargs de la via Òscar per fer aquest darrer. Escalada de placa amb forats, bústies, presses petites, vertical, i on s'ha d'escalar entre les assegurances.
En Txaume Casas em fa aquesta foto, just quan estic mirant de fer el pas més difícil del llarg. Uns metres de pressa petita, on és més important llegir bé els passos que una altra cosa.
Si quan he arribat a dalt jo estava molt content perquè havia encadenat el llarg, quan surt l'Ita també està molt contenta perquè també li ha sortit molt bé.
Foto en el cim.
Aproximació: deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha per anar a les vies de la Formiguera, farem la mateixa aproximació pujant per la vall en direcció oest, creuat la via, després passant per sota de les vies de la Formiguera i baixant per tornar a pujar fins que localitzarem el peu de via. Abans trobarem unes cordes i unes cadenes que ens facilitaran l'aproximació, just un cop passades ja veurem l'inici de la via. 20 minuts aprox.
La via: aquest llarg de sortida ens ha agradat molt i ens ha deixat ben satisfets. Un llarg de placa molt ben trobat amb molt bona roca, només caldrà vigilar amb alguna llastreta, però en general la roca és molt bona. L'equipament és el just i necessari, on haurem d'escalar entra assegurances. Molt recomanable.
1er. llarg: 25 metres. Tirada de placa , un xic més vertical del que sembla de sota. A mig llarg trobarem un pas un xic més fi que ens ho haurem de mirar una mica més, després ja més fàcil fins a la reunió.
2on llarg: 25 metres. Sortirem amb 4 o 5 passos d'Ae i després seguirem amb passos atlètics fins a la reunió.
3er. llarg: 45 metres. 14 parabolts. Escalada de placa vertical i mantinguda, el pas difícil és més de llegir bé la roca i col·locar-se bé, que no pas altra cosa. Una tirada on caldrà portar les piles ben carregades.
Descens: En direcció est anirem trobant un camí que ens portarà a la via del tren que passarem per sota. Després seguirem el torrent fins a l'aparcament.
Material: via equipada totalment i només necessitarem 14 cintes exprés i 1 estrep.
Oberta per: J. Mayor, M. Blasco, J. Godoy any 1975
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Enhorabona parella ! ja tinc feina al Barranc Fondo, gràcies per la informació i la ressenya.
ResponEliminaGràcies Jaume, el lloc s'ho mereix i la via també. Ja tens una bona excusa!!
Elimina