diumenge, 28 de gener del 2024

Esperó Freixas-Peres - Plecs del Llibre - Sant Llorenç del Munt- 28/01/2024

Sant Llorenç del Munt té moltes possibilitats, doncs durant molts anys s'hi han obert un munt de vies, algunes no es repeteixen per què no es coneixen, altres perquè no són prou atractives, però l'Esperó Freixas Peres és prou coneguda pels escaladors del Vallés, es un itinerari molt ben trobat, lògic, amb una fissura sensacional, que va ésser reequipat amb parabolts l'any 1992 i no es repeteix massa.

Personalment l'havia fet poc després de que l'obrissin i una segona vegada sortint per la seva esquerra, però l'Ita no l'havia fet i sempre em deia per anar-hi i avui ha sigut el seu dia. 



La nostra ressenya.


Només començar ja ens ho haurem de mirar bé per arribar al primer parabolt, bones presses de ma, però els peus justets, després un parell de passos més d'Ao i ja podrem sortir flaquejant a l'esquerra amb bones presses de peu fins una gran bloc, i llavors recte munt fins el següent bloc que un cop superat farem la reunió. 


Traient el Tòtem carbassa que hen posat en el primer bloc.


Entrant a la reunió per la part dreta del bloc, més difícil però més elegant. 


El segon llarg està net i haurem d'anar ballant entre una selecció de presses que són les més bones. 


Assegurant els darrers metres abans d'entrar a la segona reunió, on haurem de tenir cura amb la roca. 


Entrant a la reunió. 


Placa dels aperturistes, on hi trobarem tota mena de sigles. CAS , (Club Alpí Sabadell) , UPS, Unió de Parteres de Sabadell i paraules màgiques que es repetien en aquella època, Zuru -Zuru.  En aquesta placa hi trobarem tota una història de l'escalada d'aquells anys a Sabadell. 


A la reunió hi trobarem 3 parabolts. 


Inici del tercer llarg, on haurem de fer un parell de passos amb dos pitons. Avui, m'ha costat força veure el segon pitó, fins que no he netejat la fissura no l'he vist. Després amb lliure per una extraordinària fissura. 


Preparant-me per sortir en lliure. 


L'Ita gaudint de la fissura. 


Una roca excepcionalment bona. 


La darrera reunió allargada des d'un arbre.


i des d'aquí no ens podem estar de mirar la Castellassa de Can Torras.


Aproximació: Des del aparcament dels dipòsits pujarem en direcció a la Paret de les Onze Hores i veurem un camí que va a la dreta en direcció als Plecs del Llibre, primer en baixada i després amb una forta pujada fins arribar al coll, des d'aquí ja veureu la via , ara només queda pujar recte amunt. 

La via:  en pocs metres hi trobareu diferents tipus d'escalada, placa, artificial, i una extraordinària fissura. La via està equipada amb 3 parabolts i 2 pitons, per tant anirà bé portar un joc de Tòtems, des del negre fins el Taronge i un estrep. Segur que hi passareu una estoneta divertida. Recomanable.  

1er. llarg: 20 metres. V, IV+, V. 3 parabolts.  Per arribar al primer parabolt, ja haureu de fer un pas just de peus, per sort hi ha uns bons còdols per les mans, després podreu seguir amb Ao fins el tercer parabolts, des d'on sortireu a l'esquerra amb un flanqueig bonic fins un gran bloc. Des d'aquí ja podreu pujar vertical fins el següent bloc que si el passeu per la dreta hi trobareu un pas elegant.

2on llarg: 15 metres. V, IV. Sortim de la reunió amb una bona tibadeta, després es tomba un xic fins entrar en un tram amb roca a controlar on podreu posar alguna assegurança. Un cop superat aquest tram trobareu la reunió. 

3er. llarg: 15 metres. A2, V, IV.  Aquests darrer llarg es tracta d'escalar una extraordinària fissura amb una roca d'escàndol, però per entrar-hi haureu de superar un tram desplomat amb artificial gràcies a dos pitons, després toca gaudir de la fissura fins el cim. Reunió en un arbre.

1ª Ascensió per: Santi Marzo Freixas i Francesc Pérez Pellicer, el 5.3.1978 

Material: 10 cintes exprés, joc de Tòtems i 1 estrep. 

Descens: Des del cim caminarem direcció nord fins a trobar el camí que baixa passant per l'avenc de la Codoleda i després fins el coll on trobarem el camí de pujada. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

2 comentaris:

  1. Molt bona via aquesta Manel i Ita, enhorabona ! La primera vegada la vaig fer amb el Pep Graells ja fa molts anys i darrerament amb el Cuc i el Jordi Ceballos fa poc, d'aquelles que tot sovint cal repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, certament és una via que no et deixa indiferent i com dius, de tant en tant, cal repetir.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem