Aquesta via l'havíem descartat d'entrada, ens va semblar, per les fotos, que estava molt bruta, però aquesta setmana vàrem veure la publicació d'en Joan Prunera ens vàrem animar a provar-ho.
La nostra ressenya.
Els Cingle del Pla de Corbera on podreu veure la via que va pel mig, a l'esquerra hi ha un parell de vies noves d'en Joan Baraldés i en Francesc Panyella.
Avui anem al revés, doncs primer baixarem i després escalarem. L'aproximació per baix es veu tan bruta que aquesta és la millor solució.
Farem tres ràpels de poc més de 25 metres, però haurem d'anar en compte per evitar les enganxades de cordes, ja sigui per la mateixa roca com per la vegetació que hi trobarem. La via està preparada per rapelar amb una sola corda de 60 metres, així evitarem possibles enganxades del nus de la corda.
Un cop abaix comencem escalar amb un primer llarg prou ben trobat.
La roca és molt bona, ens ha recordat una mica Coll Roig.
Sortir de la primera reunió és on trobarem el pas més difícil, però que està molt equipat.
l'escalada entre els canalons formats per l'aigua serà la tònica del segon llarg, sense dubtes el més bonic de la via.
És nota que s'ha fet una bona neteja per posar-la al dia, doncs la via va ésser oberta per en Joan Gasoliva a l'any 2008. En Joan Baraldes i en Francesc Panyella l'han posat al dia.
El tercer llarg és una mica de tràmit per arribar a dalt.
Bones vistes des del cim del cingle.
Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar per seguir un corriol que ens portarà a l'inici dels ràpels, just en un balconet on ens podrem equipar amb tota comoditat. 15 minuts.
Rètol que ens indica on hem de deixar el cotxe.
Descens: baixarem amb tres ràpels per la mateixa via. Amb una corda de 60 metres podreu baixar bé.
La via: itinerari de placa amb molt bona roca que va buscant el seu espai entre la vegetació. El segon llarg és el més bonic. En el seu entorn és preciós. La via està totalment equipada amb: ponts de roca, bagues a les savines, pitons i parabolts.
1er. llarg: 20 metres. V, IV+, IV. Sortim per l'esquerra de la reunió per superar un tram vertical. Tot seguit anirem a la dreta i pujarem vertical fins a la reunió.
2on. llarg: 25 metres. V/V+, IV+, V-. Sortim amb un pas estrany per posar-nos sobra d'una savina seca, després gràcies a la bona pressa sortirem amb uns passos bonics. Seguirem pujant per la placa entre canalons d'aigua i forats fins una llastra que superarem amb una bavaresa senzilla per seguir per la placa fins a la reunió.
3er. llarg: 25 metres. IV, III. Llarg més senzill i amb algun tram amb roca a controlar que ens portarà al cim.
Oberta per: Joan Gasoliva al 2008.
Re-equipada per: Joan Baraldés i Francesc Panyella.
Material: 12 cintes exprés i alguna baga savinera per si en cal canviar alguna, doncs amb el temps es malmetran.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Una cinglera que desconeixia, aquí serà molt més tranquil.la l'escalada que a l'altre sector a peu de pista.
ResponEliminaAixí que us ha recordar Coll Roig, doncs això és molt interessant, hi farem una visita.
Just per passar un matí. La roca ens ha recordat a Coll Roig, però les vies són més curtes.
Elimina