dimecres, 29 de gener del 2025

Via: La Gallineta - Cingle del Pla de Corbera - Santuari de Corbera 28/01/2025

 Com aquest matí només tenim unes hores i donen fort vent per al voltant, tornem a fer cap al Santuari de Corbera per fer la via La Gallineta que ens va quedar pendent el darrer dia per excés de personal. 


Actualitzem la ressenya amb les vies d'aquest sector que està força atapeït.


Iniciant el primer llarg ben abrigats i amb força fred a les mans.

A peu de via ens hem trobat en Joan Baraldés i en Francesc Panyena que anaven a posar dues reunions opcionals a la via del Gall. 


Es nota que ahir va ploure i ens trobem en algun tram que patina. 


Entrant a la primera reunió amb dubtes de baixar o seguir pel fred que fa. 


El segon llarg és molt bonic, amb presses com caps de criatura que ens faran gaudir d'allò més. (Fotografia Ferran de la Rosa)


En Ferran sortint d'un petit ressalt molt bonic de superar. 


La roca extraordinària ens farà una escalada plaent.  (Fotografia Ferran de la Rosa)


Darrers metres abans d'entrar a la segona reunió. 


Els passos més bonics de la via estan en el segon llarg. 


A la reunió aguantant el fred i el vent. En Joan Baraldés a la via El Gall que va a tocar, sense dubtes al nostre paré, aquests pany de paret ha quedat excessivament explotat. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Penjats a la segona reunió. (Fotografia Joan Baraldés)


En el tercer llarg anirem a buscar la placa de l'esquerra, atenció no posar-se excessivament a l'esquerra perquè us posareu a la via El Gall. 


En Ferran "apretant" en aquest tram de placa molt bonic, però massa curt.


Arribant a la tercera reunió. 


Cresta final. (Fotografia Joan Baraldés) 


Foto grup en el cim.  (Fotografia Joan Baraldés) 


Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies.

Indicadors al costat de l'aparcament.

La Via: Itinerari molt ben trobat, amb un segon llarg molt bonic i una placa al tercer llarg força interessant, la llàstima és que poc a poc ha quedat tot el sector molt atapeït de vies. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres.IV.  Pugem verticals i ben aviat anirem en tendència a la dreta a la reunió. 

2on. Llarg: 25 metres: IV, -V, Pujarem verticals fins sota un bon ressalt que superarem molt bé gràcies a les bones presses que hi trobarem, Un cop superat anirem en tendència a l'esquerra per una placa fissurada fins a la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. V, IV.  sortim per l'esquerra i creuem una especie de canal per entrar a la placa que superarem molt bé amb passos molt bonics, després seguirem verticals fins a la reunió per terreny més fàcil i una mica més trencat. 

4art. Llarg: 20 metres.  III Grimpada fàcil fins el cim. 

Material: 12 cintes exprés + R (Via equipada)

Oberta per: Joan Baraldés i Francesc Panyella 2024

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 27 de gener del 2025

Via: Diedre - Cingles del Pla de Corbera - Santuari de Corbera 25/01/2025

 Després de fer la via El Gall aprofitem per baixar i fer una altra via. Descartem la zona del 3 Pollets doncs hi ha molta gent, així que ens quedem al principi per fer la Via Diedre i sortir per l'Aresta d'Espinalbet. 

Si mireu ressenyes d'aquesta via i d'altres veureu que n'hi ha unes quantes que els hi falta la primera tirada i això està motivat perquè al principi, abans d'obrir el camí de baixada, es feia uns ràpels i començaven abans d'arribar al torrent que estava molt brut. Al obrir el camí en Joan Baraldés i en Francesc Panyeya es varen dedicar a acabar les vies començant des de baix i així va sortir un llarg petit més i l'estalvi de baixar en ràpel. 

El diedre és una variant de l'Aresta d'Espinalbet, doncs el Diedre acaba quan es troba amb l'aresta, així que podreu seguir fins el cim per aquesta via.


La nostra ressenya de les vies Diedre i Aresta d'Espinalbet.


Només començar us trobareu amb una bona "tibada" per superar un tram desplomat, després la cosa millora fins a la reunió. 


Als primers metres del segon llarg segueix el fil d'un esperó 


Fins arribar sota d'un ressalt que ens obliga anar a l'esquerra on trobarem un diedre bonic que ens portarà fins a la reunió. 


El diedre és molt bonic, però massa curt. Tot no es pot tenir..


Els primers metres de l'Aresta d'Espinalbet els fem per la dreta, doncs rectes es veuen un xic bruts. 


Darrers metres per anar a cercar el cim. 


Foto cim. Avui hem passat d'un dia de sol a un dia núvol i amb fort vent. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies. La via del Diedre està a l'inici de tot. 


Indicadors al costat de l'aparcament.

La Via: la via va a buscar un diedre a la part alta del segon llarg i després podem seguir per l'Aresta d'Espinalbet. Són dos llargs ben trobats i agradables d'escalar, el conjunt i el lloc la fa que sigui una via Recomanable.  

1er. Llarg: 15 metres. V+, V. IV.  Per començar trobarem un pas que demana una bona "tibada" després ja es fa molt bé fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres: V, IV, V, IV+, IV.  Pujarem pel fil d'un esperó fins sota d'un ressalt que ens obliga anar a l'esquerra per entrar al diedre que dona nom a la via.  Després seguirem amb una escalada agradable fins a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. IV, IV. Sortim per la dreta passem una placa i anem a buscar altra cop l'aresta que seguirem fins a la reunió. També podeu fer els primers metres  rectes per unes sabines que veureu unes bagues.

4art. Llarg: 25 metres.  III Grimpada fàcil fins el cim. 

Material: 10 cintes exprés + R (Via equipada)

Oberta per: Joan Baraldés i Francesc Panyella 2024

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dissabte, 25 de gener del 2025

Via: El Gall - Cingle del Pla de Corbera - Santuari de Corbera - 25/01/2025

El dimecres passat en Joan Baraldés ens va passar la ressenya de la via que acabaven d'obrir el dimarts.

Com que som curiosos de mena ens hem decidit anar-hi ben aviat, i ens hem trobat amb una bona colla que també anaven a aquesta via, però no ens hem fet nosa, uns han començat per una altra via, i d'altres anaven al darrera.

Aquest bonic racó, ideal pels dies d'hivern, ha quedat equipat amb unes quantes vies, gràcies a l'esforç d'en Joan Baraldés i Francesc Panyella. 


Aprofitem la ressenya de la via 3 Pollets per posar-hi la via nova.

Ahir dia 28/01/2024 els obridors vàrem posar-hi dues reunions més, d'aquesta manera ens estalviarem el fregament de les cordes en el primer llarg i també podrem fer la tirada de la placa en un sol llarg. 


La via comença igual que la via 3 Pollets per anar a l'esquerra  a uns 10 metres de terra. 


Arribant a la primera reunió.


El segon llarg és el més bonic doncs segueix una placa de forats ben bonica, especialment els primers 20 metres.


La primera reunió 


En Jordi Martínez a la segona reunió dels 3 Pollets.


Poc abans d'entrar a la 2ª reunió ens trobarem amb un tram un xic trencat que ha estat sanejat. 


L' últim llarg segueix l'aresta de la via 3 Pollets


La reunió al cim encara amb solet, però amb un aire ben fresc. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies. La via dels 3 Pollets està a la part més fonda del camí, just quan arribeu en un pla molt bonic.


Indicador al costat de l'aparcament.

La via: itinerari de 3 llargs que va buscar una placa bonica de forats en el segon llarg. La roca en general és bona i els trams dubtosos han estat molt ben sanejats. Tot i així cal anar en compte doncs encara s'ha fet molt poc.  La via està totalment equipada, amb pitons, parabolts i bagues a les savines. Recomanable. 

1er. llarg: 38 metres,  IV, IV+, III, IV.  Pujarem uns 10 metres per la via 3 Pollets fins que veurem que podem anar a l'esquerra superant un petit ressalt, després seguirem per un tram fàcil encara a l'esquerra per situar-nos sota d'una placa que pujarem fins a la reunió. 

2on. llarg: 38 metres. V, V+, V, IV, III+.  Sortirem una mica per la dreta de la reunió per tornar a l'esquerra on trobarem un tram vertical amb un parell de passos difícils, després seguirem vertical i poc a poc la dificultat minva per els darrers metres en lleugera tendència a la dreta fins a la reunió. Atenció a la roca aquests darrers metres.

3er. llarg: 38 metres, III. Pujarem rectes per una especie d'aresta fins el cim. 

Material: 12 cintes exprés + R

Oberta per: Joan Baraldés i Francesc Panyella el 21/1/2025

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

divendres, 24 de gener del 2025

Via: De l'Esquerra - Gep Llarg - Regió d'Agulles - Montserrat 23/01/2025

 Després de fer la via Sílvia a la Miranda de les Boïgues busquem una via arrecerada del vent, en Joan ens proposa fer la via De l'Esquerra al Gep Llarg. Resulta que en Joan ja l'ha fet dos cops i no li fa res repetir-la amb nosaltres.


La nostra ressenya


La via De l'Esquerra comença un xic més avall de l'aresta Brucs. 


En Joan comença i està tan animat que fa la via amb una sola tirada de 55 metres. 


La via és molt similar a l'Aresta Brucs, fins i tot sembla que segueix una línia més lògica. 


Són dues tirades de IV amb passos bonics, ideals per iniciar-se en aquest tipus de vies. 


Foto del cim. 


Si bé mirant amunt la vista queda totalment bloquejada per l'Agulla del Capdamunt, mirant direcció el Bruc podrem gaudir d'unes bones vistes sobre les Agulles de les Portelles.

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i ja estarem quasi al peu de via. 

La via: itinerari senzill ideal per començar a fer arestes Brucs a Montserrat. La via està equipada amb parabolts i alguns espits. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres.  IV. Escalada de placa senzilla.

2on. llarg: 25 metres. IV. Seguirem verticals fins el cim 

Descens: Desgrimpada curta per la cara est.

Material: 6 Cintes Exprés, + R.

1ª Ascensió: Agustí Cardona i Enric Basses 1995


Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 23 de gener del 2025

Via Sílvia - Miranda de les Boïgues - Regió d'Agulles - Montserrat 23/01/2025

 Avui hem quedat amb el Joan Baraldés perquè teníem un material que passar-nos i li proposo anar a mirar a la Miranda de les Boïgues una via desconeguda que hi ha la vessant de l'Aresta Brucs.

Fa un temps en Jordi Ceballos ja va demanar si sabíem quina era la via que hi ha més a l'esquerra, que nosaltres tampoc coneixíem. Després vàrem veure una ressenya nostra tunejada que marcava entre l'Aresta Brucs i la Via Sílvia una via desconeguda. Tot plegat no em quadrava massa, així que avui hi hem anat a treure el cap i hem fet una ressenya amb l'ordre de les vies correcte.



Tot i que hi ha un munt de coloraines intentem, amb aquest dibuix posar en ordre les vies d'aquesta cara, això si, seguim amb el desconeixement sobre la via de més a l'esquerra. Si algú ho saps agrairem que ens ho feu saber. 


Una aresta Brucs ben esvelta. 


En Joan arrenca en la primera tirada. Aquest llarg sempre el fèiem sense encordar-nos, però hem de vigilar que l'edat no perdona.  


Seguint la ressenya nostra que ens havien tunejat ens posem a la via del mig pensant que era la desconeguda, quan he arribar al segon espit ja m'ha semblat que estàvem a la via Sílvia, fet que m'ho ha confirmat quan he arribat al merlet que hi ha a mitja tirada. Tot i així hem estat atents a la via del costat. 


En Joan en els darrers metres de la segona tirada


Una mica encongida doncs el vent bufava de valent. 


El pas més dret de la via Sílvia. 


En Joan gaudint d'aquest tram tan bonic. 


Sortint a dalt amb ganes de sortir d'aquest tram tan ventilat. 



Ràpidament anem a cercar el ràpel per veure si trobem un lloc més resguardat.

Tot i que no hem fet la via desconeguda ens ho hem passat molt bé.  

Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.

La Via: itinerari que busca el seu espai a l'esquerra de l'Aresta Brucs, tenint el primer llarg en comú. La via està equipada amb spits, els justos i necessaris per gaudir del plaer de pensar entre assegurança i assegurança. El conjunt resulta una via recomanable.  

1er llarg: 30 metres III. Una grimpada que ens portarà fins un bon replà. Al centre veurem la reunió de l'Aresta Brucs i l'esquerra la nostra reunió amb una sola assegurança.

2on llarg: 35 metres IV+. IV.  5 assegurances . Sortirem en direcció a l'esquerra fins a la primera assegurança, després un tram més vertical i difícil fins arribar a la segona assegurança, des d'aquí seguirem verticals, però ara un xic en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt que superarem molt bé gràcies al bons còdols i uns metres més fàcils fins a la reunió. 

3er llarg 15 metres, V, IV. 2 assegurances. Des de la reunió sortim verticals amb molt bones presses, però caldrà tibar en els primeres metres per superar un tram més dret, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió. Des d'aquí, anirem caminant fins el cim.

Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.

Material: 6 cintes exprés més R.

1ª Ascensió: Pere López en solitari al 12/10/1991.

Apa a escalar que el món s'acaba!!