dimecres, 29 de maig del 2019

Berga - La Vinya - la Muralla - Via Super Amics. 29/05/2019

En Xavier Solà un dia a la tarda em va passar un whatsApp amb una ressenya nova del Berguedà i em  va dir que era una via super maca i no obligada. Ràpidament la vàrem posar amb les pendents.

Avui li ha tocat, amb els comentaris del Xavier ha passat a davant de moltes altres vies que estan amb les pendents. Un cop feta, realment és una petita joia; plaques, petites balmes i fissures espectaculars. Roca curiosa. Molt ben equipada i malgrat la dificultat és una via que es deixa fer. Al final té premi, doncs podrem seure al millor mirador del Berguedà.


Des de la carretera, ja podem veure la paret.



Punt d'inici de l'aproximació. 


Peu de via ben indicat.


Iniciant la via.


El primer llarg ja et fa entrar en calor. 


Sortint del pas més difícil de la 1ª tirada. 


Fissura espectacular de l'inici del 2º llarg. 


Flanqueig en diagonal del segon llarg.


Passos bonics dels 2º llarg. 


Fissures de la tercera tirada. Sensacionals. 


Fòssils que vas trobant a diferents parts de la via. 


Ja som a dalt i amb aquest espectacular banc ben fixat per poder gaudir de les vistes. 


Les vistes són sensacionals. 


Foto cim. 


Realment la primavera a portat un any més un munt de colors. 


Només per veure aquestes vistes ja val la pena pujar aquí dalt. 

Aproximació: situats a l'encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va direcció a Els Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit  coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins que veurem a sobre nostre la paret. Un pedró ens indicarà que ja podem començar a pujar, al cap d'uns metres trobarem una tartera ben traçada que ens portarà al sector de la Vinya, després seguirem un xic més a la dreta fins que trobem el peu de la via. Cartell indicador.

1er llarg: 30 metres 6a +.  Comencem per unes plaques amb una roca entre conglomerat i calcari amb algunes crostes.  Anirem navegant fins que arribarem sota un desplom i aquí trobarem el pas d'aquesta primera tirada. Estirant un xic podrem agafar bona presa per la mà dreta, i haurem de posar el peu per adherència, la qual cosa no fa massa gracia, doncs la roca, ara sembla més "arenisca". La veritat és que resulta més adherent del que sembla, superat aquest pas, trobarem un tros amb roca a vigilar i tot seguit reunió.

2on llarg: 30 metres 6b. Sobre mateix de la reunió, veurem que s'insinua una fissura, que després es converteix amb una fissura extraordinària, ja trobarem molt bona pressa, pujarem amb bavaresa, després segueix per unes fissures més senzilles fins arribar a un punt que veurem que hem d'anar en diagonal a l'esquerra, amb passos molt bonics fins a la reunió. Llarg sensacional. 

3er llarg: 25 metres 6b. Sortim de la reunió un xic a la dreta per anar a buscar unes fissures que estan a sobre nostre. Per arribar a la fissura ens trobarem amb el pas més difícil, després la fissura ja es deixa anar fent fins que arribarem a un desplom, però que hi ha unes presses d'escàndol per superar-lo, un cop superat ja estarem al millor mirador del Berguedà. Reunió un xic a l'esquerra.

Descens: nosaltres hem baixat per una via que hi ha l'esquerra amb tres ràpels de 30 metres. 

Material: 15  cintes i corda de 60 metres. Casc obligatori. 

1ª ascensió: 16.03.2019 Cortina & Peregrina.  Felicitats als aperturistes!!! 





A


diumenge, 26 de maig del 2019

Montserrat - Agulles - El Setrill - Via Ful de Sac - 26/05/2019

30 anys i una mica més des del dia que vaig fer aquesta via. Recordo que molt d'hora estàvem la normal de la Bitlla amb en Josep Monistrol i ens va cridar l'atenció un munt de plaquetes en el Setrill noves. No anaven per la Via Salvador-Álava, aquesta ja l'havíem fet i no estava equipada d'aquesta manera.

Així, que vàrem fer el ràpel i baixem directament al peu d'aquesta via. Al veure tantes assegurances i noves, ràpidament ens hi vàrem posar, recordo que era fineta, però al està tan equipada vàrem anar pujant ràpids. Quan estàvem fem la segona tirada, ens criden des de baix que estàvem fent una via nova i que encara no s'havia encadenat. Resulta que ells anàvem a fer-la aquell dia i nosaltres els havíem passat davant. Els hi vàrem dir que no ho diríem a ningú, i que nosaltres seguíem pujant. Després de 30 anys penso que ja ho podem dir. Espero que no es molesti ningú.

Donat que aquesta via no l'havia fet l'Ita, i jo en tenia molt bon record, avui hi hem anat. Certament els 30 anys que han passat es fan notar, doncs avui no he pujat ni amb la rapidesa ni amb l'agilitat d'aquell dia. Tot i així ens ha agradat molt.


Des de la primera reunió fem una foto a una cordada que hi havia al Cap de Guerrer. 

A l'Ita , per fi, ja li comença a tocar el sol.


l'Ita fent el segon llarg.


Entrant a la segona reunió, 


Començant la tercera tirada


Anant a buscar la balma per superar-la. 


Arribant al cim amb unes bones vistes sobre les agulles. 


En el cim, mirant a una cordada que estaven fent la sense nom. Era una parella amb dos fills petits, ens ha recordat la nostra època quan hi vàrem anar amb els nostres fills. 


Foto cim amb la Bola de la Partió de testimoni. 


Des del cim podem gaudir de bones vistes.


Una cordada a la Mompart de la Miranda de les Boïgues.


Un munt de cordades a l'Aresta de l'Arbret


Dues cordades al Dumbo. 


Ràpel i cap a casa. 

La Via: realment és una variant de la Via El Hobbit, doncs la primera tirada coincideix. La via està equipada amb espits, i no cal portar res de material.

1ª Tirada: 30 metres 9 spits, V, V+, 6ª V+, V.  Aquesta és la tirada més difícil de la via. Els primers metros són estranys, humits, i la roca no dona massa confiança. Quan arribem en una balmeta, sortim a la dreta, bones presses però molt vertical, aquí la roca ha canviat radicalment i permet una escalada franca, però amb dificultat mantinguda.

2ª Tirada: 25 metres 4 espits. IV+, IV, V+, IV+.  Sortim de la reunió verticals, passos bonics fins arribar sota d'una balmeta, aquí hi trobarem un pas exigent, però ben assegurat. Un cop superat aquest tram més dret arribarem a la reunió.

3ª Tirada: 40 metres. 6 Spits, IV+, V+, IV+, IV. Des de la reunió anem progressant vertical amb una lleugera tendència a l'esquerra fins arribar a una balma que haurem de superar un xic per l'esquerra, després seguirem verticals fins el cim. 

Material: 9 exprés i bagues de reunió.

Dificultat: 6ª, obligat V+. 

Ràpel per la vessant contraria de 35 metres. Prèviament haurem de desgrimpar fins una alzina. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dimecres, 22 de maig del 2019

Malanyeu - Paret de l'Altar - Via Vinga Vinga - 22/05/2019

Després d'uns dies sense sortir, avui tornem als dimecres al sol i ens acostem a Malanyeu.

Aquest cop anem a la Paret de l'Altar, si bé jo vaig fer una via fa molts anys, no hi havíem tornat més.

Si la vessant de la Paret del Devesó ja està en un entorn immillorable, aquesta resulta un entorn idíl·lic, especialment entre setmana que rarament hi ha algú.


Des del mateix aparcament del cotxe, ja podem veure la via que volem fer.


L'Ita iniciant el primer llarg. Un llarg on pots gaudir del plaer de l'escalada. 


Entrant a la primera reunió. 


Començant el segon llarg.


Passos bonics i verticals i amb una roca sensacional. 


El tercer llarg, on la roca fa un canvi, però manté la qualitat. 


L'Ita arribant al meu estrep, com sempre, per no fer servir els estreps ha apurat la tirada al màxim, i en lliure i algun A0 ha pujat en un tres i no res. 


Arribar a dalt i ja podem gaudir d'aquesta vista, on la primavera ho ha tenyit tot de verd. 


Aproximació: pujant a Malanyeu trobarem una pista a mà esquerra que indica a La Caseta. Al principi és asfaltada, però ràpidament es converteix en una pista de terra. A la primera trenca anem a l'esquerra i el camí baixa un xic fins que passem la riera, després anem pujant i passarem per tres cases. Un cop passada la darrera seguirem pujant fins que veurem que estem en front mateix de la paret, uns metres més endavant podem aparcar el cotxe.

Des d'aquí tornarem un xic enrere i en un lloc que es veu una clariana i a la vertical de la via, començarem a pujar, hi ha algunes fites, però costen de veure, anirem pujant cercant sempre el pas més net i en 15 o 20 minuts ens trobarem a peu de via.

1ª Tirada: 35 metres, Vè, 10 assegurances. Un llarg típic de placa de Malanyeu, amb passos bonics, i verticals, un llarg per gaudir de l'escalada. 

2ª Tirada: 35 metres. Vè,  9 assegurances. Sortim verticals per la continuació de la placa de la primera tirada, fins arribar un lloc que hem de fer un flanqueig a la dreta per anar a cercar una placa que manté la mateixa qualitat de roca.

2ª Tirada Bis: 15 metres, sortim primer un xic a l'esquerra i després vertical fins a trobar la reunió.  Terreny selvàtic. 

3ª Tirada: 40 metres, V+, IV+, Ae, 16 assegurances.  En aquest llarg la roca és diferent, però molt vertical i cal anar navegant per anar superant petits passos un xic desplomats, després la cosa es tomba un xic fins arribar a una gran savina, pugem a sobre i ja podem pujar en artificial.

Descens: Nosaltres hem fet 4 ràpels, doncs sembla que les cordes es poden enganxar fàcilment. Un ràpel de 40 fins a la 2ª reunió bis, un segon per no desgrimpar la part selvàtica. Tercer fins a la primera reunió i un darrer fins baix.

Material: 17 cintes exprés i estreps.

1º Ascensió: F. Suñol, Febrer 2008.


Us deixem la nostra ressenya.

dimecres, 8 de maig del 2019

Montserrat - Collbató- Via Avi Joan - 08/05/2019

Seguim amb la campanya de dimecres al sol, però avui se'ns ha complicat el dia i no hem pogut sortir fins passat migdia i, per acabar-ho d'arreglar teníem que arribar aviat. Total, que només podíem anar a una via ràpida i amb aproximació molt curta.

Hem sortit amb direcció a Collbató i sobre la marxa hem decidit anar a repetir la via del'Avi Joan.



Foto de la Via de quan la vàrem fer per primer cop al 25/02/2012. 


Iniciant el primer llarg, bona roca i més una grimpada que una escalada. 


En el primer llarg. 


Segon llarg, aquí ja hem d'escalar una mica. 


Tercer llarg, passos finets i bona roca. 


Darrer llarg, on té una bona entrada i després ja és més fàcil.


Darrera reunió. 


Sortint grimpant en el darrer llarg. 


Foto cim.


Ressenya del ninu blog que està molt ben feta.

La Via:  Indicada per iniciar-se a les vies de més un llarg, ben equipada i sense una dificultat obligada superior a Vè. 

Nosaltres hem fet la tercera tirada i la quarta juntes, 55 metres. 

No cal explicar massa ja que amb el dibuix de la ressenya no té pèrdua. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.