dimecres, 1 de maig del 2019

Sant Llorenç del Munt - La Castellassa de Can Torras - Travessa de la Gepa a la Torre - 01/05/2019

Ara feia 7 anys des de que la vaig fer la darrera vegada, tot i així, l'he trobat un agulla esvelta, bonica, especial i plena de records de les múltiples ocasions que l'hem fet en el transcurs dels anys.

Avui compartiré un petit record d'una ascensió que vaig fer fa molts anys, i que avui he recordat.


Fent camí pel Mal Pas de la Castellassa. 


Una agulla que demana ésser escalada només veure-la. 

Ascensió Juny de 1982: La meva filla Olga feia menys d'una setmana que havia acabat de néixer, i just acabem d'arribar a casa. A mig matí, l'Ita em va demanar que anés a comprar bolqués per la meva filla. Era a mig matí d'un diumenge, li vaig dir que tardaria una mica, doncs hauria d'anar a la farmàcia de guàrdia.  Ja ho tenia decidit, així que vaig agafar la corda i quatre coses de material i ho vaig posar tot al cotxe. Vaig estar de sort que, a la farmàcia de la Creu Alta, ja vaig resoldre el tema. Així vaig posar-me ràpidament direcció a La Castellassa. Només deixa el cotxe em carrego la motxilla i arrenco a corre. Molt ràpidament vaig arribar a peu de via. Començo escalar per l'empotrament amb la corda desfeta perquè no em molestés. Un cop arribat a dalt, vaig plegar la corda, i amb la corda a l'esquena vaig anar pujant, vaig fer el flanqueig per la cara est, vaig posar a la cabreta i allà vaig lligar la corda a l'alzina i vaig baixar un xic i amb un tres i no res vaig ser a dalt del cim. Estava content i feliç, per com havia anat tot, però no vaig poder reposar massa, així que ràpels i a corre cap a el cotxe.
Recordo que quan vaig arribar, l'Ita em va dir si que t'ha costat trobar la farmàcia!! i quan em va veure la cara, tot seguit, em va dir has anat a escalar! No ho pudia amagar, amb coneixia i amb coneix massa. Ràpidament amb baix posar al costat del bressol de la meva filla i vaig quedar bocabadat, només tornar-la veure. 

Va ésser un dia especial i que sempre més el recordaré. De fet, avui metre pujava, ho he tornat a recordar, i he tingut molt clar que ara no ho faria. Els anys passen factura. 



Pujant per la fissura, així no tens que fer l'empotrament que està força patinós.


Des de la primera reunió veig el Bolet de les Castellasses. Recordo que no vaig parar fins que el vaig fer. Una agulla curiosa i que també es té que fer. 


Un detall d'aquesta petita agulla, però eixerida. 


Arribant a la primera reunió.


Segon llarg, cal anar en compte amb la roca. 


Pujant a La Gepa. 


Arribant al cim de la Geta. 


Cim de la Gepa amb la Cabreta i la Torre al davant, 


L'Ita ha desgrimpat per una arrel que hi ha molt gran i tot seguit ha pujat a la Cabreta on ha fet la reunió. 


Desgrimpant de la Gepa. 


Darrer llarg, el més bonic i amb més ambient. 


Assegurant a l'Ita. 


Ja som a dalt. 


Ha caigut a la fissura i només treu el cap 


Foto cim.


Ara només ens queda preparar el ràpel. 


Rapelant des de dalt de la Cabreta. 


Baixant de la Cabreta.

Material: Està totalment desequipada, està com estava fa molts anys, només hi ha les reunions. Porteu bagues sabineres i el semafor d'aliens i algun tascó mitja. 

1ª 10 metres, 6a o A0, Vè. Es tracta de superar la fissura, podrem posar-hi aliens o tascons per superar els primers 5 metres després III fins a la reunió:

2ª Tirada 35 metres:  III, IV, pujarem sempre buscant la millor roca i els passos més senzills. 

3ª  Tiarda 20 metres: IIIº . Pujarem rectes fins arribar un lloc més dret que podrem anar a la vessant oest i pujar per una fissura fàcil.

4ª Tirada.  30 metres. III, IV Baixem per la vessant nord desgrimpant i ajudats per una arrel molt gran fins el collet amb la Cabreta, després ja hem pujat a fer la reunió en un arbre sobre la cabreta.

5ª Tirada:  15 metres: IV+. Expo.  Baixem uns metres fins que podem passar a l'altra cantó, després pugem per la dreta uns trams verticals i amb bona roca. Un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil però bonic arribarem al cim.

El cim és totalment pla però trencat amb uns grans blocs, interessant passar-hi una estona per gaudir de l'ascensió. 

Descens: fem un ràpel de 25 metres fins passat la Cabreta, Interessant deixar-hi una baga llarga per fer millor la maniobra de pujada. 
Després farem un flanqueig molt fàcil Iº fins a la segona reunió. D'aquí podreu fer un ràpel si aneu amb dues cordes fins baix i sinó baixar a la primera reunió i després un darrer ràpel fins a baix. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Molt maca l'ascensió a la Gepa! Quines bestieses es fan a vegades Manel ! Molt bona l'anecdota...

    ResponElimina
  3. Bestiesa tampoc, cada època te lo seu!!

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem