diumenge, 26 de maig del 2019

Montserrat - Agulles - El Setrill - Via Ful de Sac - 26/05/2019

30 anys i una mica més des del dia que vaig fer aquesta via. Recordo que molt d'hora estàvem la normal de la Bitlla amb en Josep Monistrol i ens va cridar l'atenció un munt de plaquetes en el Setrill noves. No anaven per la Via Salvador-Álava, aquesta ja l'havíem fet i no estava equipada d'aquesta manera.

Així, que vàrem fer el ràpel i baixem directament al peu d'aquesta via. Al veure tantes assegurances i noves, ràpidament ens hi vàrem posar, recordo que era fineta, però al està tan equipada vàrem anar pujant ràpids. Quan estàvem fem la segona tirada, ens criden des de baix que estàvem fent una via nova i que encara no s'havia encadenat. Resulta que ells anàvem a fer-la aquell dia i nosaltres els havíem passat davant. Els hi vàrem dir que no ho diríem a ningú, i que nosaltres seguíem pujant. Després de 30 anys penso que ja ho podem dir. Espero que no es molesti ningú.

Donat que aquesta via no l'havia fet l'Ita, i jo en tenia molt bon record, avui hi hem anat. Certament els 30 anys que han passat es fan notar, doncs avui no he pujat ni amb la rapidesa ni amb l'agilitat d'aquell dia. Tot i així ens ha agradat molt.


Des de la primera reunió fem una foto a una cordada que hi havia al Cap de Guerrer. 

A l'Ita , per fi, ja li comença a tocar el sol.


l'Ita fent el segon llarg.


Entrant a la segona reunió, 


Començant la tercera tirada


Anant a buscar la balma per superar-la. 


Arribant al cim amb unes bones vistes sobre les agulles. 


En el cim, mirant a una cordada que estaven fent la sense nom. Era una parella amb dos fills petits, ens ha recordat la nostra època quan hi vàrem anar amb els nostres fills. 


Foto cim amb la Bola de la Partió de testimoni. 


Des del cim podem gaudir de bones vistes.


Una cordada a la Mompart de la Miranda de les Boïgues.


Un munt de cordades a l'Aresta de l'Arbret


Dues cordades al Dumbo. 


Ràpel i cap a casa. 

La Via: realment és una variant de la Via El Hobbit, doncs la primera tirada coincideix. La via està equipada amb espits, i no cal portar res de material.

1ª Tirada: 30 metres 9 spits, V, V+, 6ª V+, V.  Aquesta és la tirada més difícil de la via. Els primers metros són estranys, humits, i la roca no dona massa confiança. Quan arribem en una balmeta, sortim a la dreta, bones presses però molt vertical, aquí la roca ha canviat radicalment i permet una escalada franca, però amb dificultat mantinguda.

2ª Tirada: 25 metres 4 espits. IV+, IV, V+, IV+.  Sortim de la reunió verticals, passos bonics fins arribar sota d'una balmeta, aquí hi trobarem un pas exigent, però ben assegurat. Un cop superat aquest tram més dret arribarem a la reunió.

3ª Tirada: 40 metres. 6 Spits, IV+, V+, IV+, IV. Des de la reunió anem progressant vertical amb una lleugera tendència a l'esquerra fins arribar a una balma que haurem de superar un xic per l'esquerra, després seguirem verticals fins el cim. 

Material: 9 exprés i bagues de reunió.

Dificultat: 6ª, obligat V+. 

Ràpel per la vessant contraria de 35 metres. Prèviament haurem de desgrimpar fins una alzina. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




4 comentaris:

  1. Moltes felicitats. A mi també m'agrada repetir vies, sobretot si l'he obert jo.
    Salutacions cordials als primers ascensionistes!!!

    ResponElimina
  2. Enhorabona una via molt bona ! La recordo com la descrius, una primera tirada que et posa a lloc i la resta menys potent i amb una roca molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume!! Dona gust repetir vies com aquestes.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem