Follow by Email

dilluns, 29 de gener de 2018

Montserrat - Serrat de les Garrigoses - Aresta JAN - 28/01/2018

Aresta JAN és una d'aquelles vies que estava a les pendents des de feia molt de temps, sempre esperant aquell dia que estem motivats per intentar-la. Té un grau molt ajustat per nosaltres i això havia provocat més d'un cop que es quedes a la llista de pendents.

Aquest cap de setmana estàvem disposats a provar-ho i certament ho vàrem encertar, doncs la via s'ho mereix i ens va agradar molt. Encara, avui, tenim els dits adolorits de "tibar" dels forats que té aquesta via. La majoria del itinerari es desenvolupa per bona roca, amb passos elegants i amb una dificultat obligada de 6a, fent la darrera versió més fàcil.


Ala tarda podem contemplar contents i satisfets la via que hem fet.


Inici de la via, un xic mullat per les darrers pluges. 


Arribant a la primera reunió. 


El segon llarg té passos bonics i atlètics que et fan gaudir al màxim de l'escalada. 


Arribant a la segona reunió.


L'Ita sortint del 2º llarg.


Iniciant el 4art llarg. Roca compte a tope. 


Per superar aquesta petita balma cal fer una bona tibada. 


Una d'aquelles meravelles de Montserrat.


Arribant a la 4ª reunió. 


4ª reunió, ja podem veure la placa que ens bé després. 


Una joia de tirada. Roca excel.lent, passos bonics, que més es pot demanar? 


Arribant a la 5ª tirada


Poc abans de fer el curt ràpel de 10 metres i situar-nos al peu de la sisena tirada. 


La sisena tirada comença per un diedre per passar tot seguit a la placa, que malgrat hi ha bona presa, requereix tibar força, per nosaltres la tirada més difícil de la via. 


Entrant a la reunió 


Pas complicat per arribar al segon parabolt, sort d'una presa invertida per la ma esquerra. 


Reposant i mirant la reunió. 


Aquest llarg va guanyant en bellesa a mida que guanyes alçada. 


Ja som a la reunió 10.

11ª tirada, molt xula. 



Darrer pas difícil de la via, ja li tenim el peu al coll. 


Contents i satisfets!!


Bona ressenya del Luichy


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!




diumenge, 21 de gener de 2018

Garraf - Penyasegat - Via La Falconera- 20/01/2018

Escalar al Garraf, té uns atractius immillorables; la llum, el mar i la bona qualitat de la roca i addicionalment en aquesta època, no hi fa massa fred.

Feia temps que teníem com a pendent la Via  La Falconera, quan la vàrem obrir no ens va atreure massa pel fet de tenir que entrar pel túnel del tren. Des de que ens vàrem assabentar  que es podia entrar escalant fent unes tirades de flanqueig, la vàrem tornar a posar a pendents i avui l'hi ha tocat.



Aproximació: Deixem el cotxe al Port del Garraf, creuem un túnel que ens portarà a una antiga explotació d'una cantera, anem seguint el camí principal, fins que veurem que l'hem de deixar per agafar-ne un més petit que ens portarà al coll. Des d'aquí baixarem per un corriol molt ben arreglat fins a situar-nos sobre les coberta de la via del tren. (Zona esportiva Mal Pas) d'aquí anem en direcció a l'Est i ens veurem obligats a baixar un petits murs, des d'aquí baixarem per un caminet en compte fins arribar a un parabolt. Inici del flanqueig.

Per arribar al peu de la via, nosaltres hem fet una tirada de flanqueig fins un parabolt i un pont de roca. 30 metres IVº. Després hem seguit fins un altre pont de roca i hem desgrimpat un pas estrany que hi ha un parabolt per seguir flanquejant de baixada fins una reunió. Tot seguit hem baixat caminant fins una especie d'espigo on comença la via. 

R1. 25 metres V+ 6a (A0), Comencem en direcció a la dreta, hi ha alguns ferros vells fins que trobem els sellaments. Aquí la roca no convida massa a apurar en lliure, però ens podem ajudar amb algun A0, són passos bonics que ens van fent guanya alçada en diagonal. Després seguirem verticals fins a la reunió, ara sí molt més fàcils i un xic millor la roca.

R2. 30 metres V+ 6a. Sortirem per una especie de xemeneia que després reconverteix amb un diedre i una placa, sempre ben assegurat en sellaments i un pitó a l'inici. Hi ha un moment que podem tenir dubtes, hi ha que un diedre a l'esquerra que es pot pujar i un a la dreta que també. Hem d'anar pel de la dreta, veurem un pont de roca sobre mateix del diedre, podrem posar un aliend verd a mig diedre que ens assegurarà el pas, després arribarem a una repisa i ja veurem un sellament i més amunt la reunió. Llarg molt bonic, atlètic i vertical.

R3. 30 metres V+, IV, III.  Sortim vertical fins una flor de pitons, després un sellament ens assegurarà un pas molt bonic i aeri. Entrem en una placa molt bonica, per arribar a un lloc més senzill III que va en diagonal a l'esquerra fins a trobar la reunió en un còmode replanet. 

R4. 30 metres V. Des de la reunió seguirem rectes fins arribar un tros on la roca sembla trencada, tot i així hi ha bons forats, a la dreta veurem dues assegurances velles que són d'una altra via. Aquest llarg anirem sempre amb lleugera tèndencia l'esquerra fins arribar un gran pi on farem la reunió.

Descens: pujar caminant un xic fins que trobarem un corriol que ens portarà al coll i d'aquí pel mateix camí de pujada fins els cotxe. 


Mirant on començava el flanqueig. 


L'Ita fent el primer llarg del flanqueig. 


Sortint de la primera reunió del flanqueig.


Fent el pas tonto de baixada. 


Ja som a l'espigó. 


Primer llarg de la via La  Falconera. 


Fent el primer llarg 


Ara ja per terreny més fàcil camí de la primera reunió


Des de la primera reunió l'Ita preparant-se per començar. 


Arribant a la primera reunió. 


Iniciant el diedre xemeneia del 2on llarg. 


Gaudint del segon llarg


El fons del mar que ens acompanya durant tota la via. 


Pas bonic del 3er. llarg. 


L'Ita a la 2ª reunió. 


Flor de pitons.


Ja som a la tercera reunió. 


Iniciant el 4art llarg. 


Contents a la darrera reunió. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 14 de gener de 2018

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via El Cainejo - 13/01/2018

Encara que les previsions no eren massa bones. sortim en direcció a Coll de Nargó. Durant tot el camí veiem que els camps estan força gebrats i les temperatures estan sempre per sota zero.

Quan arribem  a Coll de Nargó  a les 10 de matí estem a 2º sota zero. Ràpidament ens anem al Bar a fer un bon esmorzar i decidir el plan be, ja que tenim molt clar que on anàvem no hi anirem amb aquest fred.

Són 2/4 de 12 quan decidim de pujar a a la Paret del Grau per veure si podem fer alguna cosa. Ara sortit un sol trist, però fa sol. Quan aparquem el cotxe veiem que seguim a zero graus.

Ens equipem i decidim anar a la Via El Cainejo, és curta i no passarem tan fred.


L'aproximació és ben curta, amb poc més de 5 minuts som a peu de via. Un comença és força evident.

R1. 30 metres. IV+ V. Els primers metres són de roca conglomerada per passar tot seguit a roca calcària. Recorda a la Sud del Naranjo. Passos bonics amb una roca excepcional. 

R2. 25 metres: V, IV+. Sortim vertical amb molt bona presa, després ja més tombat fins el cim en un collet. 

Descens: 2 ràpels de 30 metres per la mateixa via.
Via totalment equipada. 


Primera reunió.


Els primers passos en roca conglomerada.


Calcari extraordinari.


El pas dret del segon llarg. 


Aprofitant el solet.


Esperant per fer el ràpel. 


Autoretrat. 


Ràpel ràpid i al cotxe 


La nostra ressenya.

Quan arribem al cotxe a ple sol, seguim a zero graus, ni fred ni calor......