dilluns, 18 d’abril de 2022

Solsonès - Vilamala - Paret de la Batalla - Via Badalona 17/04/2022

 Tornem a la Paret de la Batalla, aquest cop molt ben acompanyats amb el Ramir. Anirem a la via Badalona que ens falta a la col·lecció d'aquesta zona. 


La nostra ressenya.


Mentre fem l'aproximació de baixada en Ramir s'arriba a fer una foto d'un projecte que està treballant. 


Una aproximació ben curta ens deixa a l'inici dels ràpels. Nosaltres, que anàvem amb cordes de 60 metres, hem fet dos ràpels fins el peu de via. Compte que les cordes van justes. 


Un primer llarg que es veu força bonic anima a l'Ita a començar.


En Ramir en el primer llarg.


La roca està prou sanejada però sempre cal anar en compte.


Tot fent el primer llarg de segon gaudint del llarg.  


El segon llarg, comença amb un tram dret que es converteix amb una escalada agradable fins que arriba en un tram més dret que haurem de tibar un xic més. 


Mirant per on podré superar un petit tram dret (Foto Ramir)


Ara els hi toca en Ramir i l'Ita a gaudir del segon llarg. 


l'Ita en el tram més difícil de la via. 


Últims metres abans d'entrar a la reunió.


En Ramir en el segon llarg. 


En Ramir iniciant el tercer llarg. La primavera també arribat en aquesta paret i ho podem veure amb aquestes floretes grogues tan boniques. 


Superant un petit ressalt del tercer llarg.


Una bona vista del meravellós entorn que envolta aquesta paret. 


Un darrer llarg senzill ens portarà al cim. 


Desmuntant la darrere reunió per parar-nos en un bon replà i plegar el material. 


Foto cim

Durant aquest any hem fet quatre vies en aquesta zona, i donat que està orientada a cara est, en el pic de l'hivern té poc sol, però avui ha estat un dia meravellós, un dia primaveral, on hem gaudit molt de l'escalada, d'aquest extraordinari entorn i de la millor companyia.

Aproximació: des de Solsona agafarem la carretera que va a Coll de Jou, just en el quilometre 20, veurem una explanada a mà dreta on aparcar i un dipòsit d'aigua a mà esquerra. Des de l'aparcament anirem en direcció Est i ja anirem trobant fites, i cintes de roba que ens portaran a un bosquet on s'inicien els ràpels per la mateixa via. 15 a 20 minuts. La tornada la farem pel mateix camí.

La via: itinerari de 4 llargs que va entre La Bages i la Pedra Voladora, totalment equipat, on els tres primers llargs són els més bonics i el quart és una grimpada de tràmit. Recomanable. 

Descens: en aquesta zona començarem baixant en ràpel per pujar després per la via. Nosaltres hem baixat en dos ràpels de 60 metres per la mateixa via. 

1er llarg: 30 metres. IV+, V.  Un llarg de placa molt bonic que va primer a l'esquerra i després a la dreta. 

2on llarg: 35 metres. IV, V, IV, 6a , V+. sortirem per la dreta de la reunió amb una escalada vertical i amb les assegurances justes i necessàries fins arribar sota d'un ressalt que superarem vertical gràcies a unes bones presses i després seguirem per terreny dret fins a la reunió.

3er llarg: 35 metres. IV, III. Sortim per l'esquerra i després tornem a la dreta just a la vertical de la reunió on trobarem un petit tram més dret que superarem i seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres. III/II. Grimpada final fins el cim.

Material: 14 cintes exprés + R

Dificultat: 6a obligat V/Ao

1ª Ascensió: Joan Baraldés i Francesc Panyella  Nov. 21

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 16 d’abril de 2022

Malanyeu - Paret del Devessó - Via La Drecera - 16/04/2022

 Aquest matí mateix hem quedat amb el Ramir i la Laura, ells tenien clar que anaven a la Via Francesc Sunyol, nosaltres no ho teníem clar. Després m'he recordat que en Joan Baraldés i Francesc  Panyella havien equipat fins dalt la via La Drecera. Pot està bé.


Us deixem la nostra ressenya


Començant el primer llarg, en general és bona roca, però hi ha algun tram amb roca a controlar


Entrant a la 1ª reunió. 


Iniciant el segon llarg, els primers metres tenen uns passos un xic difícils.


Un llarg on trobarem uns quants ponts de roca molt ben aprofitats i en aquest llarg la roca és excepcional. 


Entrant a la segona tirada després de gaudir de la placa típica de la zona. 


Un tercer llarg, un xic més discontinuo i amb algun pas on cal anar en compte amb la roca. Caldrà més ascensions per deixar-la neta.


Arribant a la tercera reunió i última. 



Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà a peu de via. Nom a peu de via. Comença a la dreta de la Montse Curtó. 

La Via: El primer llarg va ésser oberta per en Joan Baraldés, i just, ara fa unes setmanes, conjuntament amb en Francesc Panyella, l'han acabat fins el cim. La via està prou bé, però és veu un xic forçada entre les veïnes. 

1er llarg: 30 metres. IV+, V.  Llarg que aprofita unes fissures d'una bona placa, però on malgrat la roca és bona, encara hi ha algun tram amb la roca a controlar.

2on llarg: 30 metres. V, IV+,  Sortirem de la reunió per la dreta i els primers metres ón un xic més difícils, ja que hi ha menys forats dels que estem acostumats, després del segon parabolt la cosa afluja una mica. Llarg on han aprofitat uns quants ponts de roca.

3er llarg: 35 metres. IV, V, IV+. Sortim verticals i entrarem en una placa que el principi està una mica tendre encara, després la roca és bona fins que entrem en un diedre de sortida al cim.

Descens: Podem baixar en ràpel per la mateixa via, o caminant gaudint del paisatge. 

1ª ascensió: primer llarg a l'any 2014, per en Joan Baraldés i recentment, conjuntament amb el Francesc Panyella li han donat sortida fins el cim.

Material: 10 cintes i joc d'aliens per reforçar algun pas de la tercera tirada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dimecres, 13 d’abril de 2022

Vacarisses - Carena de Torrella - Via Ciutat Morta 12/04/2022

 Quan arribem a Montserrat hi ha la boira i fa vent i cauen gotes, així que pensem en fer alguna altra cosa. En Sergi ens proposa que l'acompanyem acabar una via, a Can Mimó a Vacarisses, que només li queda posar un parabolt. La via l'obert en solitari. Com l'aproximació és curta i no hi hem escalat mai, no ens ho pensem gaire i fem cap en aquesta zona. 


Panoràmica de la paret la via va pel mig de la mateixa. 


L'artista de la via començant el primer llarg


La via està ben equipada i podreu forçar en lliure al gust 


Provant de resoldre aquest primer pas, primer ho prova per la dreta i no surt, després gràcies a una petita pressa a l'esquerra l'acaba solucionant. Quan em toca ami, no hi ha manera d'entrar el peu en aquesta petita pressa, així que faig un Ao i resolt. 


Entrant a la reunió i al fons podreu veure la Masia de Can Mimo on hem deixat el cotxe.


Iniciant el segon llarg, un pas que no resolem en lliure i tots fem Ao. 


Ara ens cal anar a l'esquerra per superar un ressalt i poder seguir per la dreta. 


En aquest tram trobarem algun pas divertit. 


En Sergi posant el darrer parabolt, ara només queda sortir per dalt. 


Foto cim 



Us deixem la nostra ressenya, els graus són aproximats.

Aproximació: Venint per la C58 des de Terrassa passarem un túnel i després baixarem fins que podrem  
trencar a l'esquerra per la B-121 que va a Olesa. Seguirem per aquesta carretera fins que trobarem un retol que indica Masia Can Mimó a la nostra dreta, passarem per sota de l'autopista i arribarem a l'aparcament. 
Des d'on deixem el cotxe, anirem pujant per una pista i passarem per un cobert on hi guarden les cabres, seguirem pujant fins que veurem que estem sota de la paret i ja podrem pujar recte fins al peu de via. 

La Via: Itinerari curt, de dos llargs, amb la roca típica de la zona, on hi ha trams que haurem de controlar. L'equipament és bo i podreu forçar segons les vostres possibilitats. Dificultat obligada V+/Ao.
La via ha estat oberta per en Sergi Villar en solitari i nosaltres l'hem acompanyat quan la feina ja estava tota feta.  Podeu combinar-la amb alguna altra via del costat dels germans Masó. 

El nom de la via: en Sergi ho explica en el seu blog molt acuradament. Aquests fets és mereixen un via.

1er llarg: 25 metres. V+, 6a+, V+, Ao, V+, IV.  Tirada curta, però amb passos difícils si la volen forçar amb lliure. Començarem i ens pujarem en una petita lleixa i des d'aquí arribarem al primer parabolt, ara tindrem una placa molt difícil de superar en lliure, doncs les presses són petites i cal fer una bona tivada, després anirem fent fins que haurem de superar un petit ressalt vermellós, que ho hem fet amb Ao, per continuar verticals i on podrem posar un tòtem lila per sortir en un lloc amb roca a controlar. Tot seguit ja entrarem a la reunió.

2on llarg: 30 metres. Ao, IV, V+, Ao/V+, V, IV.  Superem un ressalt en Ao i després anirem a l'esquerra fins que ja veurem que podem tornar a la dreta per agafar els parabolts que van a buscar una especie de fissura que ens portarà al cim, el darrer pas el podrem assegurar amb un tòtem verd.   Reunió en una alzina a uns 8 metres de la sortida.

Descens: seguirem per un corriol que va en direcció oest fins que arribarem en un punt que podrem baixar per la vessant sud fins a trobar un camí que ens tornarà a la masia de Can Mimó. 

Material: 10 cintes exprés i un tòtem  lila i un verd

Via oberta per baix per en Sergi Villar en solitari i el dia 12 d'abril 2022 vàrem fer la primera ascensió conjuntament. Nosaltres només acompanyàvem. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 11 d’abril de 2022

Alt Urgell - Móra Comdal - Roca de l'Elefant - Via Sant Felip Neri - 10/04/2022

 Tornem a quedar amb el Remir i la Laura, ens proposen anar a la Via Sant Felip Neri que van obrir en Joan Vidal i en Sergi Villar. En el fet de que els obridors de la via siguin companys, sempre li dona un plus.


Les vistes des del camp que hi ha al costat de l'aparcament, ja es veu un lloc tranquil i bonic. 


A mida que t'hi vas acostant la cosa ja es va perfilant 


Ja hi som, un llarg vertical, ben trobat, ben netejat i molt ben assegurat, això si, malgrat la neteja feta, cal una bona dosi de confiança amb la roca. 


Un llarg intens on ja et deixa força satisfet.  (Foto Ramir)


El cim de l'Ullal de l'Elefant 


La primera reunió


Un segon llarg molt ben trobat, on les assegurances estan una mica més distants on és més fàcil i més properes quan la cosa es posa més vertical. 


La Laura passant l'Ullal de l'Elefant. 


L'Ita en el segon llarg. (foto Ramir)


Ben contenta arribant a la reunió 


La Laura fent el segon llarg amb molta solvència. 


Iniciant el tercer, ara la roca ja és un xic més compacta. 


Reunió de les dones 


L'Ita en el tercer llarg, (foto Laura)


En Ramir en el tercer llarg apurant a "tope" (foto Laura)


Arribant al cim 


Contents, satisfets i de lo bé que ens ho estem passant. 



A la cua del ràpel 


Ressenya original, insuperable dels detalls que hi ha. 


Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem 5,4 quilòmetres, en el darrer quilometre passarem per una granja a ma dreta i després arribarem en un revol a ma dreta on aparcarem el cotxe.  Veurem que surt una pista per pujar al camp i una altra que va en direcció nord. Agafarem la que va en direcció nord fins que arribarem a un camp, aquí seguirem per la pista que volta el camp per ma dreta fins una trenca que agafarem la de ma dreta que va en direcció est uns metres i després fa un revolt a ma dreta i agafa la direcció a l'Elefant, seguirem fins pràcticament sota de l'agulla que un curt corriol ens portarà a peu de via.  15 minuts si ho trobeu a la primera. El dibuix de l'aproximació està impecable. 

La Via: itinerari de 3 llargs, ben equipat, ben trobat, amb roca típica de la zona i que va millorant a mida que vas guanyant alçada. Els aperturistes han fet una bona neteja, tot i així, cal anar en compte. Per col·leccionistes, recomanable però, per  escaladors que els hi agradi escalar en una zona tranquil.la i amb roca conglomerada. 

El Nom de la via: interessant llegir-vos el post de Sergi Alella, i segur que us agradarà la seva explicació.

1er llarg: 50 metres. V, V+, 6a, 6a+, 6a; V+.  Obligat V+, Ao.  14 parabolts.  Pujarem pel fil de l'aresta per terreny força vertical i amb còdols grans, en el tercer parabolt haurem d'anar un xic a la dreta amb un pas més llarg i obligat, després seguirem per terreny força dret fins que ja perd verticalitat i entrem en una zona de roca a controlar fins a dalt de l'Ullall de l'Elefant que passarem per fer la reunió a la paret d'en front.

2on llarg: 25 metres. IV+, V, V+,  7 parabolts. Sortim per la dreta de la reunió i progressem per una bona placa anant a buscar l'esperó de la dreta on al final creurem i farem la reunió en un bon replà. Tirada on al principi que és més senzill les assegurances allarguem més i després quan la placa es redreça les assegurances ja estan més juntes.

3er llarg: 25 metres. V+, 6a, V+, V, IV+. 7 parabolts. Llarg molt ben trobat on la roca va millorant a mida que guanyem alçada. Primer anirem en tendència a l'esquerra per un terreny molt dret, però amb bons còdols que ens ajudaran a superar aquest tram, després la placa perd verticalitat i ja podrem pujar rectes fins a la reunió.

Descens: ràpel de 45 metres fins  la primera reunió, després farem un segon ràpel per una canal que ha estat netejada fins. Atenció a la caiguda de pedres.

Material: 14 cintes exprés + R.

1ª Ascensió: Joan Vidal i Sergi Villar el 16/02/2022.  Molt bona feina. Felicitats!!!

Dificultat: 6a+, obligat V+ / Ao.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!