Quan arribem a Montserrat hi ha la boira i fa vent i cauen gotes, així que pensem en fer alguna altra cosa. En Sergi ens proposa que l'acompanyem acabar una via, a Can Mimó a Vacarisses, que només li queda posar un parabolt. La via l'obert en solitari. Com l'aproximació és curta i no hi hem escalat mai, no ens ho pensem gaire i fem cap en aquesta zona.
Panoràmica de la paret la via va pel mig de la mateixa.
L'artista de la via començant el primer llarg
La via està ben equipada i podreu forçar en lliure al gust
Provant de resoldre aquest primer pas, primer ho prova per la dreta i no surt, després gràcies a una petita pressa a l'esquerra l'acaba solucionant. Quan em toca ami, no hi ha manera d'entrar el peu en aquesta petita pressa, així que faig un Ao i resolt.
Entrant a la reunió i al fons podreu veure la Masia de Can Mimo on hem deixat el cotxe.
Iniciant el segon llarg, un pas que no resolem en lliure i tots fem Ao.
Ara ens cal anar a l'esquerra per superar un ressalt i poder seguir per la dreta.
En aquest tram trobarem algun pas divertit.
En Sergi posant el darrer parabolt, ara només queda sortir per dalt.
Foto cim
Us deixem la nostra ressenya, els graus són aproximats.
Aproximació: Venint per la C58 des de Terrassa passarem un túnel i després baixarem fins que podrem
trencar a l'esquerra per la B-121 que va a Olesa. Seguirem per aquesta carretera fins que trobarem un retol que indica Masia Can Mimó a la nostra dreta, passarem per sota de l'autopista i arribarem a l'aparcament. Des d'on deixem el cotxe, anirem pujant per una pista i passarem per un cobert on hi guarden les cabres, seguirem pujant fins que veurem que estem sota de la paret i ja podrem pujar recte fins al peu de via.
La Via: Itinerari curt, de dos llargs, amb la roca típica de la zona, on hi ha trams que haurem de controlar. L'equipament és bo i podreu forçar segons les vostres possibilitats. Dificultat obligada V+/Ao.
La via ha estat oberta per en Sergi Villar en solitari i nosaltres l'hem acompanyat quan la feina ja estava tota feta. Podeu combinar-la amb alguna altra via del costat dels germans Masó.
El nom de la via: en Sergi ho explica en el seu blog molt acuradament. Aquests fets és mereixen un via.
1er llarg: 25 metres. V+, 6a+, V+, Ao, V+, IV. Tirada curta, però amb passos difícils si la volen forçar amb lliure. Començarem i ens pujarem en una petita lleixa i des d'aquí arribarem al primer parabolt, ara tindrem una placa molt difícil de superar en lliure, doncs les presses són petites i cal fer una bona tivada, després anirem fent fins que haurem de superar un petit ressalt vermellós, que ho hem fet amb Ao, per continuar verticals i on podrem posar un tòtem lila per sortir en un lloc amb roca a controlar. Tot seguit ja entrarem a la reunió.
2on llarg: 30 metres. Ao, IV, V+, Ao/V+, V, IV. Superem un ressalt en Ao i després anirem a l'esquerra fins que ja veurem que podem tornar a la dreta per agafar els parabolts que van a buscar una especie de fissura que ens portarà al cim, el darrer pas el podrem assegurar amb un tòtem verd. Reunió en una alzina a uns 8 metres de la sortida.
Descens: seguirem per un corriol que va en direcció oest fins que arribarem en un punt que podrem baixar per la vessant sud fins a trobar un camí que ens tornarà a la masia de Can Mimó.
Material: 10 cintes exprés i un tòtem lila i un verd
Via oberta per baix per en Sergi Villar en solitari i el dia 12 d'abril 2022 vàrem fer la primera ascensió conjuntament. Nosaltres només acompanyàvem.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Com sempre agrait per acompanyar-me.Sempre estare amb deute amb vosaltres.Quan volgeu nem i rematem la propera 🤣🤣
ResponEliminaEnhorabona! No hi he escalat mai aquí, veig que l'hi haurem de donar una oprtunitat.
ResponEliminaVaja, al meu poble i sense saber-ho, gràcies, anirem la meva dona i jo a donar-li a aquesta roca.
ResponEliminaA veure que tal, però penseu que és una petita escalada per passar un matí de temps dubtós
Elimina