Roca dels Arcs sempre ens ha agradat, des del primer cop que hi vàrem anar, fa més de quaranta anys encara en conservem molt bon record. Era per Setmana Santa i vàrem quedar amb en Lluís Baciero i en Santi Marzo. No recordo quina via vàrem fer, crec que només hi havien obertes les vies: Lleida, Del Quatre i la Tàrrega. Des d'aquell primer cop hi hem anat quasi cada any, moltes són les vies que s'hi han obert i moltes són les que hem fet.
L'any passat, al 30 d'abril, en Edgar Tou, en Nandi Salas i en Armand Ballard, van acabar una via, que sembla impossible que, després de tants anys, encara es pugui obrir una via amb aquest encant a Roca dels Arcs.
Certament han fet una obra d'art, en un punt que sembla impossible. Només queda que treure's el barret i felicitar-los molt efusivament i si encara no l'heu fet no us la deixeu perdre.
Iniciant la gran diagonal ascendent del primer llarg. Tot i que un cop superat el primer pas, el grau és deixa fer, si que resulta un llarg impressionant i amb força ambient.
Cada cop et vas distanciant del punt d'inici, els passos són molt bonics
Poc abans d'arribar a la reunió trobarem el pas més difícil d'aquest llarg, (V+) que haurem d'assegurar-nos amb un parell de friends.
El fet de que vagi en diagonal i per sobre d'uns sostres li dona molt ambient. (Foto: Arseni Lago))
Impressionant veure quasi tot el primer llarg un cop arribat a la reunió. (Foto: Arseni Lago)
L'Ita fortament impressionada fins que no ha fet els primers metres i s'ha trobar amb una roca excel·lent i que els passos es deixen fer.
Ara és el moment que cal tibar i que les bones presses estan més distants.
Vist des de lluny els darrers metres de la tirada. (Foto: Arseni Lago)
Entrant a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg (Foto: Ferran de la Rosa)
El segon llarg és el més difícil i sinuós, però a la vegada també està més equipat.
Descansant una mica per veure com podia sortir fins el proper parabolt que el veig molt lluny, però quan ja estava decidit a sortir, veig que abans n'hi ha un altre. Uff que bé!!! Després de l'artificial, en lliure segur que no puc, tenim una bona sortida a la dreta fins a quasi tornar-nos a posar a la vertical de la reunió. Ara toca pujar vertical fins a la segona reunió, sort que hi ha molt canto, perquè els braços, ja estan contents.
L'Ita de segona s'ho ha fet amb Ao i agafant-se a l'estrep a l'inici i en lliure; però a seguit amb la seva tossuderia de no penjar-se als estreps.
Arribant a la segona reunió. Avui ens ha fet un dia preciós.
Iniciant el tercer llarg. Certament més fàcil que els dos primers, però és ben vertical, amb molt bona roca, pràcticament a equipar, i tot aquest conjunt el fa una escalada plaent.
L'Ita gaudint d'aquest llarg tan bonic.
El quart llarg, al principi té un tram brut de pocs metres, però després a gaudir fins al final.
En la quarta reunió tenim l'opció de baixar repelant, però nosaltres hem optat per sortir per dalt i així fer un llarg més, que resulta curt, però també interessant.
Ara si, ja sortim per dalt.
La darrera reunió la farem en una alzina ben sòlida.
Estem contents, doncs la via ens ha sorprès molt gratament i ens ha agradat molt.
Ressenya de l'Armad Ballart molt ben detalla, millor impossible. Gràcies Armand, la ressenya ens ha anat molt bé.
Aproximació: Deixem el cotxe un cop passat el pont i agafem un corriol que baixa al torrent, el creuem i després seguim per l'altra vessant. Aquest camí creua tota la paret. Quan hem passat uns 100 metres de la vertical de la via Navarro, començarem a pujar per un corriol que ens portarà a peu de via. Des del peu veureu el primer parabolt i després 1 pitó.
La via: intinerari de 5 cinc llargs, molt ben trobats, on podrem gaudir d'una escalada amb ambient i que no us deixarà indiferents, especialment els 3 primers llargs. Molt recomenable.
1er. Llarg: 45 metres. VI, IV, IV+, V+, 6 assegurances. Podreu reforçar amb un joc de tòtems al gust. La via arrenca amb una bona tibada, la roca és crostosa i no convida massa, també podreu superar-ho amb un pas d'Ao. Després agafarem el pitó i començarem el llarg flanqueig ascendent, anirem trobant algunes assegurances velles. (Compte que hi ha un punt que sembla que tinguis de pujar a buscar un burí, i en canvi tens que baixar una mica. Els passos són bonics i a la vegada entretinguts doncs queda força penjat. Quan ja veureu la reunió, trobareu un parell de passos més difícil i assegurar amb tòtems petits, un cop superat ja arribareu a la reunió. Atenció amb el fregament de les cordes.
2on. llarg: 30 metres. Ae, 6a, V+. Sortim verticals i trobarem un parell de parabolts, distants però que amb destresa s'arribem, després un pitó amb una baga, aquí haurem de fer un flanqueix a l'esquerra fins el proper pitó, ara ens tocarà superar un tram força desplomat però ben equipat amb parabolts. Tot seguit sortim en lliure a la dreta fins que trobem un pitó i després un parabolt que ens assegura la superació d'un ressalt i a sobre mateix trobarem la segona reunió. Atenció al fregament de les cordes.
3er. llarg: 40 metres 2 parabolts IV+, IV, IV+. Sortim per la dreta de la reunió i després anem a l'esquerra per evitar un sostre que ens barra el pas. Tot seguit entrem en una placa de roca típica de Roca dels Arcs, que ens permetrà gaudir d'allò més fins a la reunió.
4art. llarg: 50 metres, II, III, III+, 1 pitó poc abans d'arribar a la reunió. Progressarem per una placa bonica i de fàcil protecció fins a la reunió.
5è. llarg: 20 metres. IV+. Sortim per l'esquerra amb uns passos verticals fins a la reunió en una alzina.
Descens: baixarem per l'aresta direcció est uns 200 metres. Després trobarem un parell de fites que ens marca l'inici d'un corriol molt ben traçat que ens portarà fins a la carretera. 20 minuts.
Material: Jocs de Tòtems fins el vermell, 12 cintes exprés, algunes llargues i 1 estrep.
Oberta per: Edgar Tous, Nandi Salas i Armand Ballart. 30/04/2023
Dificultat: Ae/6a, obligat Ae/V+.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
