Per diversos motius avui volíem fer una escalada tranquil·la i hem decidit anar a la via d'en Carles. Actualment penso que és una de les vies d'aquesta agulla que es fa més i es nota, doncs la roca està un xic gastada i algunes presses comencen a patinar.
La nostra ressenya.
Començant la primera tirada
El dia està força nuvolat, pell coll de la Magdalena Superior entre la boira en força.
L'Ita en el primer llarg
Iniciant el segon llarg en un tram un xic més dret, però com tota la via està ben equipat.
Amb aquest dia avui s'està tranquil doncs no es veu massa gent.
El tercer llarg és el més dret i polit doncs tothom s'agafa a les mateixes presses.
Contenta sortint del pas més dret.
En el quart llarg
Bona vista sobre el Trencabarrals
Mirant per on passar el petit ressalt abans d'arribar al cim.
Foto cim amb la companyia de la boira.
Hi ha moments que sembla que es vulgui obrir, però ràpidament es torna a tapar.
Foto Cim.
Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via.
La via: Segurament és la via més repetida de la Gorra Frígia pel seu equipament i dificultat moderada, tot i això, va ésser molt criticada quan es va obrir perquè les plaquetes estaven pintades de color verd amb esprai i perquè no respectava altres vies més antigues. Una escalada còmoda de 5 llargs, que seguirem molt bé gràcies al seu equipament amb parabolts i una dificultat màxima de V+.
Descens: en ràpel dos ràpels per la cara est, un de 20 metres i un segon de 50 metres que ens deixarà a la canal que ens portarà al peu de via.
1ª Ascensió: 1987 per A. Cardona, A. Céspedes, i Q. Prats.
Material: 10 cintes + R.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem