Avui comencem les excursions d'aquesta setmana de vacances que compartirem amb la María i el Ramon, dos bons amics que ens vàrem conèixer ara fa un any fent el cim de l'Ararat a Turquia.
Fem un cim senzill, curt, però bonic, ideal per fer-lo amb família. Té molt bones vistes i addicionalment és el primer cim de més 2.000 metres venim del Cantàbric.
Aparquem l'autocaravana al coll de Larrau a 1.577 metres, just a la frontera entre França i Navarra. Un lloc que només per contemplar les vistes ja val la pena pujar-hi.
Amb un equipament lleuger comencem a pujar.
El cim és una bona piràmide, però senzill de pujar.
És un cim molt transitat per gent dels dos països
Un camí molt ben traçat, que va a cavall de la frontera ens fa guanyar alçada ràpidament.
Al peu els bonics boscos que envolten aquesta zona.
Els darrers metres, si pugem rectes al cim són un xic més drets, però igualment molt ben traçats.
Ja som a la carena cimera.
Foto cim.
La vessant francesa.
Els seu colors brillants criden l'atenció.
Fent camí de baixada.
Haurem d'anar a ràpids que sembla que el temps vol canviar i al fons ja podem veure alguna cortina d'aigua.
El Cim: un cim sense dificultats, però on podrem gaudir d'unes bones vistes. A la vegada és un cim força esvelt fet que li dona un atractiu superior. També té l'al·licient de ser el primer cim de 2.000 metres venint del cantàbric.
Aproximació: sortint de Ochagavia agafarem la carretera NA 2011 que ens portarà al Coll de Larrau, aquí podrem deixar el cotxe sense problemes, doncs hi ha un bon aparcament.
Ascensió: des del coll a 1.577 metres agafarem un corriol que va d'est a oest, fins que estem a la vertical del cim que pujarem directes. Aproximadament 1h anant tranquils.
Descens: podem baixar pel mateix lloc, però hi ha una part un xic dreta. La majoria de gent baixa per la vessant oest fins un coll i després creua per sota el cim fins a trobar el camí de baixada que ens portarà al coll. Aquesta segona opció està molt bé perquè així no tornés, en part, pel mateix lloc.
A nosaltres ens ha agradat molt pel seu entorn, per la seva esveltesa i perquè també fa il·lusió fer el primer 2.000 del Pirineu. També, hem gaudit de la companyia d'un bons amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem