Bones vistes de bon matí sobre el Garmon Negro.
Marxem uns dies al Pirineu Navarrés, però de camí fem una parada al Balneario de Panticosa amb l'idea de fer una escaladeta a la Paret del Tubo que no hi hem estat mai.
Ibón de Lumiacha, sota mateix de la paret.
Vista de la Paret del Tubo.
Com totes les vies del Sendero Limite ha deixat la seva cinta per veure on comença la via.
El primer llarg per una placa ben compacta que ens portarà a la reunió en un gran bloc.
El segon llarg comença senzill i poc a poc va augmentant de dificultat.
Un pas una mica llarg a la segona tirada.
Entrant a la reunió.
El tercer llarg va per un diedre que es supera amb bavaresa.
Molt ben equipat i amb molt bona pressa, tot els ingredients per gaudir d'una escalada plaent.
Sembla que hi havia un parabolt més, però amb un alien groc tot solucionat. Aquesta estat l'única assegurança flotant que he posat.
Arribant a la tercera reunió, just acabat de superar un tram dret i un xic atlètic.
Una bonica placa ens farà gaudir del quart llarg.
El cinquè llarg també supera una placa molt compacta gràcies al treball de l'aigua. Sort que estava ben seca.
Sortint de la cinquena reunió anant a cercar un esperó un xic dret.
La cinquena reunió.
Malgrat fa un dia calorós i hem escollit una via a la ombra, quan et toca el sol també s'agraeix.
Foto cim.
Iniciant la baixada per un corriol molt bonic.
Ja tornem a arribar al Ibón de Lumiacha.
Ressenya original del Sendero Límite que està molt ben feta.
Aproximació: Sortim pel sender Gr 11 des del Refugi de la Casita de Piedra en el Balneario de Panticosa. Anem pujant en ziga-zagues fins un mirador, el passem i a uns 100 metres trobarem una bifurcació a la dreta, l'agafarem i ràpidament ens portarà a creuar el riu per un pont. Passat el pont trobarem un camí que porta a Bachimaña per la "Senda de los machos". Anirem seguint aquest camí que creua dos cops la canonada fins arribar un punt que ja podem veure la paret a la nostra dreta i al fons veurem el Ibón de Lumiacha. Ara anirem a buscar el punt més baix de la paret seguint unes fites. Total 45 minuts a 1 hora.
La Via: Ideal per dies de calor, doncs no li toca el sol fins a migdia. Està molt ben equipada i amb una dificultat màxima de V+. També hem de remarcar que té unes excel.lents vistes sobre els cims del voltant i la vall. Tot plegat la fa una via molt concorreguda.
1er llarg: IV+, -V. 45 metres. Progressa per una placa força compacta fins a passar a un pi, després entra en un tros un xic més trencat fins a la reunió en un gran bloc.
2on llarg: III, IV+, Vè. 35 metres. Surt per l'esquerra de la reunió, amb un tram de roca dubtosa, però molt ben assegurat. Conforme anem guanyant alçada la dificultat augmenta.
3er llarg: IV, Vè, Vè+. 40 metres. Atenció al fregament de les cordes. Possible reunió un cop finalitzat el diedre. Sortim verticals en tendència a l'esquerra per arribar a un diedre, els primers passos es fan molt bé. Un cop arribats al diedre ens trobarem amb molt bona pressa de ma, però que haurem d'anar amb cura amb els peus. La tècnica de bavaresa ens ajudarà a gaudir d'aquest tram. Després per una mica de placa i sortirem per un diedre força atlètic fins a la reunió.
4art llarg: Vè, IV+. 30 metres. Just a sobre de la reunió veurem una placa que haurem de superar, el principi força difícil i després ja més tombat fins a la reunió.
5è llarg: IV+, Vè. 40 metres Just davant nostra podrem veure un placa molt compacta i treballada per l'aigua. Gaudirem dels seus passos doncs l'itinerari està molt ben trobat. Poc abans d'arribar a la reunió haurem de superar un petit diedre.
6è llarg: Vè, V+. 30 metres. Des de la reunió anirem a la dreta a buscar un esperó força vertical, que seguirem amb passos bonics fins a la reunió.
7è llarg: IV, III, 35 metres. Malgrat que la paret perd verticalitat i hi ha un xic més de vegetació, encara aconsegueixen treure un llarg prou bonic.
8è llarg: III, II. 35 metres. Ara ja per terreny molt fàcil i amb tendència a l'esquerra anirem pujant fins un bon replà amb una gran fita. Reunió en un pinet.
Descens: a pocs metres d'on acaba la via trobarem un corriol que va en direcció a l'esquerra i que primer planejant i després va baixant fent ziga-zagues fins a creuar-se amb el que ve del Refugi de Bachimaña que seguirem tot passant per l'Ibón de Lumiacha i després pel mateix camí de pujada. Haurem de comptar 1h 30 minuts fins el balneari.
Material: 16 cintes, algunes llargues, i un Alien groc.
1ª ascensió: Luis Royo, Carlos Budría, Enrique Recio i Julio Benedé.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem