Si bé, ja havíem fet un parell de vies en l'aresta, en la part més curta de la paret no havíem fet cap itinerari.
Aquesta part de la paret, li costa un xic més de tocar el sol, i per dies calorosos és un lloc ideal.
Coneixedors que l'Arseni també li feia il·lusió fer aquesta via, ràpidament ens vàrem posar d'acord, i faríem una cordada de tres, així podríem fer millors fotografies.
L'aproximació és tot un plaer gaudint dels corriols que et porten sota la paret. ( Foto Arseni).
Només començar, tot i que cal controlar la roca, ja hem de tibar una mica. ( Foto Arseni).
Passos que no són obligats gràcies el bon equipament. ( Foto Arseni).
Per terreny més senzill anirem fins a la tercera reunió.
Tot i així podem fer una bona foto de la sortida de la reunió.
La roca del tercer llarg és força curiosa, molt bons còdols que addicionalment són rugosos.
El tercer llarg és vertical i amb molt bons còdols que et permeten gaudir d'una escalada vertical i algun tros desplomada. ( Foto Arseni).
Arribant a l'entrada de la reunió on trobarem algun pas delicat. ( Foto Arseni).
L'Ita iniciant el tercer llarg. ( Foto Arseni).
Des de la reunió podem veure lo vertical que resulta aquest llarg.
L'Arseni entrant a la reunió. Força incomode per tres.
El quart llarg supera la part més desplomada en artificial, fins a trobar un diedre que ja ens deixarà pujar en lliure. ( Foto Arseni).
Penjats com dos pollastres a la reunió.
l'Ita sortint de la reunió, passos llargs que costen de fer. ( Foto Arseni).
Un cop en el diedre ja podem pujar en lliure fins a la reunió.
l'Arseni aprofitant al màxim el diedre.
Sortint de la quarta reunió.
El cinquè llarg més senzill i força bonic.
Ara ja no és tan dret.
Un xic més i reunió. ( Foto Arseni).
Un pas força difícil, però amb molt bona pressa ens portarà a terreny més fàcil fins el cim.
Passos llargs abans d'arribar a les bones presses. ( Foto Arseni).
Ara si que ja li tenim el peu al coll.
Com la baixada a peu es veu exposada, optem per baixar en ràpel. L'Arseni serà l'encarregat de preparar les maniobres.
Contenta, iniciant la baixada. 3 ràpels i ja serem a baix.
El tercer ràpel força llarg i amb la major part aeri. ( Foto Arseni).
Ara sí, de peus a terra fem la foto de rigor. ( Foto Arseni).
Estem contents i satisfets, ens ho hem passat molt bé escalant tots tres, hem pogut fer moltes fotos, especialment l'Arseni que és tot un professional, i també hem rigut força. Tot això mentre escalàvem. No podem demanar res més.
Us deixem la ressenya original que està super ben explicada.
Aproximació: explicada en la ressenya molt bé.
La Via: un itinerari molt ben trobat al sector esquerra de la paret. La via està molt ben equipada, i permet forçar en lliure al màxim i els passos més compromesos sempre es poden solucionar en algun Ao. La roca és més bona del que sembla, però hi ha algun tram a controlar. Finalment felicitar a Joan Vidal per l'obertura en solitari d'aquesta via. No us la perdeu!!
Material: 16 cintes, reunions, i un joc d'aliens per si voleu assegurar algun pas. Nosaltres no n'hem fet servir cap. Un estrep pels trams en artificial.
Descens: tres ràpels, 25m, 30m , i 60 m. El darrer un bon tros totalment aeri.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
la baixada a peu es preciosa, no exposada...
ResponEliminaOstres Paca, la via acaba en un lloc que no estàs al lloc i per baixar s’hauria d’anar a cercar unes cornises plenes de pedres i amb trossos trencats. El mateix Joan Vidal ho diu. Si hi tornem ja ho provaré.
Eliminahi ha unaltre sortida,ja t`e l`explicare...
Elimina