dissabte, 19 d’octubre del 2019

Muntanyes de Prades - Castellfollit - Roc Ponent - Via Aresta Ger - 13/10/2019



El Roc Ponent hi vàrem anar durant una temporada per tal d'anar fent les diferents vies obertes. El darrer cop, nosaltres vàrem obrir-hi una via per la Cara Oest amb homenatge al nostre company Ramon Sagués.

Ja fa més de 40 anys de la primera vegada que vàrem fer aquesta via junts. 18/3/79, avui la repetim com a regal d'aniversari del Manel.

Actualment hi ha una itinerari geològic per pujar al seu cim de 850 metres. Serà per aquest itinerari que passarem per una cantera on fa uns quants anys extreien les llambordes per la construcció de carrers i carreteres. És el darrer lloc il·luminat pel sol abans de pondre´s. Quan encara s'explotàvem les canteres,  servia per indicar al obrers que era l'hora de plegar.

Certament el camí de l'aproximació està força millor de com el recordàvem, així que quasi sense donar-nos compte ens hem trobat a peu de via després de pujar una mica de tartera.

Ens trobem davant d'una aresta de formació granítica, molt similar al que podem trobar al nostre Pirineu, fet que no es repeteix al lloc més de les terres tarragonines.


Iniciant el primer llarg amb uns passos força atlètics. 

Via que conserva el mateix encant que fa 40 anys, doncs tot i que va ésser re-equipada, s'han tret tots els parabolts i també ha desaparegut la creu del cim. Certament no fan gens falta els parabolt amb les possibilitats d'assegurar que ofereix aquesta roca. 


Darrers passos abans d'entrar a la primera reunió. 


Inici del segon llarg amb passos de diedre molt bonics. 


Entrant a la segona reunió. 


Seguim amb passos verticals i amb molt bona pressa. 


Ara ja ens torna a tocar el sol i encara que fa força vent, no passem massa fred. 


Quart llarg pel fil de l'aresta. 


Hem tornat a la cara oest per retornar a l'aresta. 


Ja ens torna a tocar el solet i ja pràcticament ja som dalt. 


Un bloc molt gran ens barra el pas, anem a l'esquerra per donar-li una mica de salsa, però la via va per la dreta. 


Fent de creu en el cim. 


Una mica ventilats però contents al cim. 


Les cireretes d'arboç està en el millor moment. 

Aproximació: sortirem de l'autopista a Montblanc i seguirem per la carretera que va a l'Espluga de Francoli i a Poblet. Sortint de Poblet seguirem per la carretera que va a Prades uns 3 quilòmetres fins que trobarem el desviament a Castellfollit. Seguirem per aquesta carretera fins que passem una cabana restaurada a ma dreta, tot seguit trobarem el pàrquing a ma esquerra per deixar el cotxe. D'aquí surt un itinerari geològic que seguint-lo ens portarà a peu de via. 

La via: itinerari molt recomanable. És una aresta granítica que en el transcurs dels anys, s'hi han obert diferents variants per cercar els llocs més drets. Una via ideal per aprendre a col·locar assegurances flotants i per escalar amb aquest tipus de roca sense anar al Pirineu. Totes les reunions són amb arbres i/o savines. 

1er llarg: 25 metres, IV+, V. 4 pitons. Iniciem l'escalada a la part més baixa de l'aresta que dona a la cara Est. Des del peu de via ja veurem el 1er pitó a uns 10 metres. Pugem per un diedre amb algun pas atlètic fins que ens situem a la mateixa aresta. Ara haurem de superar un ressalt força dret, però ben assegurat amb 2 pitons, després anirem per terreny més fàcil a la dreta fins l'arbre on farem la reunió. 

2on llarg. 30 metres, V, IV. Un tascó abandonat i dos pitons.  Seguim per un diedre vertical i una xic atlètic, després per verticalitat i ens situa a la mateixa aresta. Veurem 2 pitons molt junts que ens indiquem que hem d'anar a l'esquerra a la cara oest per fer reunió en un arbre molt gran. 

3er llarg. 25 metres. IV+. Tenim dues opcions; a) sortir verticals i després anar a la dreta cerca l'aresta fins el proper arbre on farem la reunió. b) seguir per la cara oest anant un xic a l'esquerra i després vertical fins arribar al mateix arbre.

4art llarg: 30 metres. III, IV.  Seguim vertical per l'aresta fins que veurem una savina a la nostra esquerra per fer la reunió.

5è llarg: 35 metres. V, IV+. Seguim per la cara oest, per terreny vertical fins que hem de superar un pas atlètic per sortir altre cop a l'aresta. Seguim per l'aresta on trobarem un friend abandonat i al cap d'uns metres entraren en una zona de blocs on trobarem un alzina o una savina per fer la reunió. 

6è llarg: 30 metres. III. Grimpada per la dreta d'un gran bloc fins el cim. 

Descens: anirem a cercar el coll i després per una canal tartera fins el peu de via. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

3 comentaris:

  1. Es veu xulíssima. Ens la va recomanar un amic.

    ResponElimina
  2. Està molt bé i fàcil d’equipar. Nosaltres tb us la recomanem!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona parella ! teniu la ressenya de la via que vau obrir en memòria d'en Ramon Sagués?

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem