dimarts, 22 d’octubre de 2019

Montserrat - Agulla Salvat - Papasseit - Via Bavaria 16/10/2019


Si voleu gaudir del plaer que dona aquesta vista sobre agulles, haureu de pujar a l'Agulla Salvat Papasseit o Cua del Bacallà. Nosaltres vàrem estar especialment de sort, doncs el dia abans va fer un ruixat i el dia de l'ascensió feia força vent, fet que va deixar una transparència pot usual. 

Per arribar a peu de via, hem anat per la Cadireta, Coll de Port i la Font de l'Esllavissada. El camí que va a Coll de Port o Coll de Porc, et permet gaudir dels gegants des dels seus peus; el Bisbe, El Frare, l'Escolà etc. Agulles que només baixen el cap quan els hi tens el peu al cap. 


Inici del primer llarg, passos difícils i amb una roca que no dona confiança, així que he fet 2 passos d'A0 i tema solucionat.


Xemeneia ventilada en els dies de vent. Ràpidament entens com s'ha format, doncs el vent hi puja canalitzat. 


Si pugeu amb la motxilla podreu fer la pràctica de pujar-la penjada amb una baga, funciona molt bé. 


Sortint de la xemeneia amb la motxilla ben penjada. Nosaltres hem fet la reunió al bosquet, només sortir de la xemeneia així hem reduït el temps d'espera, el fred, i la dificultat per sentir-te. 


Via amb el grau ajustat i a voltes tens que separar-te de les assegurances per trobar el grau de la ressenya. 


Ara si que la roca és sensacional. 


Arribant a la segona reunió. 


Mirant com superar aquest desplom, li posen Vè, però cal fer una bona tibada. 


Posant un merlet petit, però molt bo. 


Els darrers metres per arribar al cim. 



La tercera reunió. 


Darrers passos. 


Gaudint del moment i de les vistes. 


Viureu en primera persona millor que en una foto. Lloc espectacular. 


La Nineta, La Monja, El Lloro ens contemplen mentre estem al cim. 


El Lloro cansat es recolza sobre el dit. 

La Via: escalada curta però en un entorn tranquil amb unes bones vistes que justifiquen plenament l'excursió. Està equipada, però quan és més senzill les assegurances estan distants, grau ajustat. Ideal per complimentar la volta a Agulles. 

Aproximació: Des de Can Maçana anirem al Coll de Guirló, aquí hem d'escollir si anem per agulles o per Coll de Port. Nosaltres vàrem anar per Coll de Port perquè ens ha semblat que és més curt i més ràpid. Un cop al coll baixem una mica fins a la Font de l'Esllavissada. La via comença sobre mateix.

1er llarg: 40 metres 6a/Ao, V, IV. 6 assegurances. Primer pugem un pedestal i fem reunió. Després sortim en diagonal a la dreta fins a la primera assegurança, en funció de la confiança amb la roca, forçareu en lliure o fareu Ao. Després anirem seguint vertical, però amb compte en les diverses llastres que anirem trobant, poc a poc les assegurances es van distanciant i cal anar en compte. Reunió a la canal sota mateix de la xemeneia.

2on llarg: 40 metres, 4 assegurances. IV, IV+. Superem la xemeneia, 15 metres, i arribarem a un arbre gros, podeu fer reunió i així tindreu millor comunicació, de totes maneres hem de creuar un jardinet fins que veurem el parabolt en el lloc més senzill, tot i així, nosaltres hem anat uns parell de metres a l'esquerra i hem tornat a xapar el següent parabolt. Després ja més senzill, recte fins a la reunió.

3er llarg: 40 metres 4 assegurances, Vè, IV. De la reunió sortim a la dreta i trobem el primer parabolt, costa trobar el pas i més per donar-li Vè, és un xic balmat i cal fer una bona tibada. Després un bon merlet i la cosa ja es tomba, bona roca i tot dret fins a la reunió.

4art llarg: 10 metres, 2 assegurances, IV+.  Anem a la dreta fins el primer parabolt i tot seguit pugem vertical fins a la reunió.

Descens: des del cim anem caminant fins un coll al Nord. Des del coll anem a buscar una canal que baixa en direcció sud per la cara oest, anem baixant fins que ens trobarem amb la canal que baixa de la Normal de l'Agulla del Pas del Princep que seguirem fins a trobar-nos el camí que va a Coll de Port. Arribats aquí, podeu aprofitar per tornar per agulles, més llarg però doneu tota la volta o tornar pel mateix lloc que heu vingut. 



Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

6 comentaris:

  1. Sembla ben xula! L'apunto! Ressenya preciosa com sempre

    ResponElimina
  2. Una via ben completa, en una raconada que s'ho val. Heu fet la de la dreta dels germans Masó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc és molt bonic. Peró per bonica la via que hi ha a l’esquerra a l’agulla Gran del Pas del Prinsep via GEDE i més ara que hi ha mes assegurances i són parabolts. Una via que no pot faltar a cap Montserrati. Prenem nota de la via dels Masó. Moltes gràcies.

      Elimina
    2. Ei Manel, la GEDE juga en una altra lliga, i encara em falta renoi! però ja caurà ja.

      Elimina
    3. Ara està súper equipada tes a veure de com estava fa uns quants anys. Segur que la faràs.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem