Barranc Castellfollit - Torre del Moro - Roca de la Mel - Intent frustrat- 23/11/2023

A principis dels anys 70 hi vàrem anar en diverses ocasions en el Barranc de Castellfollit, però sempre acabàvem fent cap a la Roca Ponent, ens semblava que la roca estava un un xic menys fragmentada, fins i tot, a la cara oest hi vàrem obrir una via dedicada al nostre company Ramon Sagués. 

Després, hi hem tornat algun cop més a repetir l'Aresta Ger, sembla que és l'itinerari més llarg de les Muntanyes de Prades.

Avui, pensant que estaríem arrecer del vent del nord, hem baixat per aquestes terres per anar a la Torre del Moro o Roca de la Mel. Teníem intenció de fer l'Aresta Integral. 

Quan hem arribat, a l'aparcament que encara estava a l'ombra,  el termòmetre ens marcava 2º. Així que anem una mica més amunt per la carretera fins que trobem un lloc que ens toca el sol i on podrem esmorzar tranquils tot esperant que començ-hi a tocar el sol i que la temperatura es recuperi una mica. 

La ressenya de l'embrancada que hem fet.

L'Ita començant el primer llarg.

Un cop arribats al peu de via, ens animem doncs no ens toca el vent i el solet fa que, ben abrigats, hi estem prou bé. 

En el primer llarg ja veiem que ens costarà una mica. 

La roca és un xic arrodonida i ens costa adaptar-nos. Avui no és el nostre dia. 

l'Arseni en el primer llarg.

En Ferran, ben content, entrant a la reunió. 

Ara estem en el fil d'un esperó i el vent fred es fa notar. 

El segon llarg ens hem errat i força, doncs hi ha un moment que cal anar a l'esquerra i nosaltres hem seguit rectes. Des de sota es veia molt dret, però m'he pensat que seria amb passos atlètics  i bon canto. El tipus de parabolt eren els mateixos que el del primer llarg. Les plaquetes són casolanes i el forats són petits, així que la tramposa no hi entra. Arribat un moment que la cosa es posa difícil i trec l'estrep i puc anar fent, passos en lliure i passos d'estrep, fins quan ja sembla que puc sortir. No trobo la manera de fer-ho. A sobre mateix la roca està plena de liquen i les presses són d'adherència. Ja veig que hauré de baixar abandonant material. Després miro un xic a l'esquerra i hem puc agafar bé de mans, així que ho provo i sembla que la cosa va bé, ràpidament entro en un terreny més fàcil i puc muntar la reunió amb dues alzines. La següent tirada és veu una xemeneia maca, no hi toca el sol, però es veu factible.

Quan arriba l'Ita estic totalment glaçat, el vent és molt fred i ens toca de ple. Esperem que arribi l'Arseni i decidim fer un ràpel recte i desequipar la via. Així, en Ferran s'estalviarà passar fred.

Fem dos ràpels i ja som a terra. Ara si que ens refem. 

En Ferran és el darrer de baixar.

És ben cert que no sabem ni la graduació ni la dificultat del segon llarg, és veu equipat per fer en lliure, però cal tenir el grau. Tot i així, estem contents del que hem fet. A la propera segur que trobarem la via, ara ja ens  ho coneixem. 

 

Aproximació: des de carretera de Poblet a Prades surt una pista asfaltada que entra en el Barranc de Castellfollit, passarem una àrea, i en el segon aparcament deixarem el cotxe. Crec que és el número 7.

Després recularem uns metres fins a trobar un cartell que indica a la Torre del Moro, agafarem un corriol molt bo de seguir que ens portarà fins a peu de via. 20 minuts.

La Via: avui no podem comentar massa cosa, doncs si bé el primer llarg és de la via Boronat Toset, el segon hem sortit rectes i no hem trobat cap descripció de la via, ni en la guia, ni per internet. 

1er. Llarg: 25 metres. Pugem els primers metres per un diedre que després deixarem per anar a buscar-ne un altre fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. Sortim verticals sense assegurances, per anar a cercar uns parabolts que pugen per l'esperó. Passos difícils. Sort de l'estrep!

Descens: Ràpel de 35 metres i un 2on de 25 metres, seguin la mateixa via.

Material: 10 cintes, i joc de Tòtems fins el nº 1.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!