Després de fet el Gep Llarg hem anat al peu de la Saca i ens hem trobat amb dues cordades fet que ens ha fet desistir i hem marxar a fer l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdamunt, una gran clàssica que no ens fa res repetir.
La nostra ressenya
L'Agulla del Capdamunt.
La Ita començant el primer llarg típic d'una aresta Brucs, on podreu gaudir d'una escalada plaent i prou assegurada.
Els passos són ben bonics.
Arribant a la reunió i mirant les assegurances del proper llarg.
Iniciant el tram vertical del segon llarg.
Sort que hi ha bona pressa i bones assegurances.
Al final de la via no hi ha reunió i haureu d'anar a cercar el ràpel.
Foto cim.
Aproximació: des de Can Massana pujarem fins el Pas de la Portella, després pujarem per sota de la Portella Petita, les Savines fins arribar a les cordes fitxes que ens deixaran a la canal que porta al peu de l'Aresta Brucs.
La Via: escalada típica de les arestes brucs, amb un segon llarg un xic més dret que li dona un xic més d'al·licient. Les vistes des del cim són molt boniques i aquest fet ja justifica pujar-hi.
1er llarg: 30 metres, IV. 4 assegurances. Pujar cercant el lloc més vulnerable i gaudint d'una escalada típica de les arestes brucs.
2on llarg: 20 metres: Vè, IV. Des de la reunió anirem a buscar l'aresta de la dreta on veurem dos parabolts, després arribarem a una fissura que hi podrem posar un alien verd i sortir del tram més vertical. Poc abans d'arribar el cim trobarem un parabolt i un pont de roca que si volem podrem fer una reunió. També, podreu seguir fins el cim i anar a fer la reunió en el ràpel.
Descens: ràpel de 20 metres.
1a Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz el 30/8/1959.
Material: 6 exprés i 1 alien verd.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem