A l'any 2017 varem fer aquesta via i després encara vàrem fer la via Queraltina i així ens va sortir una bona combinació i uns quants metres d'escalar. Avui, ens centrem amb la Via Arnau Oleguer, doncs el temps no convida per gaire més.
Us deixem la nostra ressenya
Aquesta via té una escalada força curiosa, on tant podrem estar escalant amb calcari, com de cop i volta passar a escalar un tros amb conglomerat i tornar al calcari, tot en un mateix llarg. L'equipament a base de pitons, parabolts i algun pont de roca que ens assegurarà molt bé els passos més difícils, per aquest motiu també anirà bé portar alguns friends. Cal anar en compte, doncs és fàcil passar-se alguna assegurança que ha quedat un pel amagada per la herba.
Entrant a la primera reunió, després de fer un primer llarg força difícil.
Començant el segon llarg que resulta ser ben curtet.
La primera reunió.
Entrant al segona reunió.
Un lloc bonic i tots ens hi fem una foto. (Fotografia Ferran de la Rosa)
Després del ràpel de 25 metres i de caminar uns metres més, comencem la segona part de la via. Aquí notarem un canvi amb la roca, ja que és força més adherent.
El sisé llarg donem la volta a una petita agulla on hi trobarem alguns passos força curiosos. (Fotografia Arseni Lago).
En ple flanqueig on haurem d'anar en compte d'anar per sota de les assegurances.
En el darrer llarg, on farem un flanqueig ascendent ben llarg.
L'Arseni i l'Ita en el darrer llarg (Fotografia Ferran de la Roda)
Malgrat que el dia ha estat força fred encara hem pogut repetir aquesta via que està prou bé.
Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via.
La via: itinerari de 7 llargs, partit en dues parts ben diferenciades. Els llargs són bonics i amb passos força curiosos. L'equipament a base de pitons casolants, parabolts i algun pont de roca ens donaran la tranquil·litat per fer aquesta via. La seva orientació sud la fa ideal per l'hivern. Si teniu més ganes d'escalar podreu continuar amb la via Queraltina i us quedarà un dia ben complert. Recomanable.
1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, V+, IV+. Per arribar a l'inici del primer llarg, haurem de pujar un tros per una corda fixa. Després anirem un xic a la dreta fins sota d'un ressalt. Un cop superat, anirem a buscar un tram en roca conglomerada al costat d'un gran llastra. Ens situarem a sobre de la llastra i seguirem per una fissura fins una alzina, on haurem de anar a la dreta per arribar a la reunió.
2on. Llarg: 15 metres. IV*, V+. Sortirem per la dreta i pujarem vertical per una placa que al final entrarem a la reunió amb un curt flanqueig a la dreta.
3er. Llarg: 45 metres. V+, IV+, IV, III. Per sortir de la reunió ens anirà bé un Camelot del # 3 que situarem a la nostra esquerra. Després uns metres rectes i iniciareu un flanqueig a l'esquerra, (atenció a no seguir recte per un pont de roca amb una baga abandonada) després per terreny més fàcil anirem fins a la reunió.
4art. Llarg: 40 metres. II/III. Pujarem amb una grimpada fàcil fins que trobarem una corda fixa que ens portarà a la reunió i a l'inici del ràpel.
5è. Llarg: 35 metres, IV+, V- . Després del ràpel marxarem a la dreta pel mig del bosc fins a trobar l'inici del 5è llarg. Pujarem per una placa molt agradable d'escalar. Roca adherent i passos bonics.
6è. Llarg: 15 metres. V+. Sortim per la dreta per volta una petita agulla. Ens trobarem amb un flanqueig assegurat amb 2 parabolts on haurem d'anar sempre per sota dels mateixos. Passos curiosos.
7è. Llarg: 40 metres. V, IV+. Sortirem per l'esquerra i anirem fent un bon flanqueig fins que veurem que ja podem pujar vertical per un esperó. Reunió un cop superades les dificultats amb 1 parabolt amb anella.
Descens: des de la reunió, on haurem plegat tot el material, farem una grimpada fàcil i després anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens pujarà al camí que volta al Santuari de Queralt. Tot seguit baixarem fins a l'aparcament del santuari on veurem que surt un camí que ens portarà al lloc on hem deixat el cotxe. 20 minuts.
Material: 12 cintes exprés, alguns friends, però penseu en portar el C #3, per la tercera tirada.
Oberta per: Jaume Cortina 2015.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Una via ben distreta i "diferent" enhorabona ! Ara fa molt temps que no he tornat a escalar pel Santuari de Queralt, des que van començar a dir que estava regulat...per cert al títol de la piulada has posat Arnau-Balaguer.
ResponEliminaGràcies Jaume, nosaltres també feia temps que no repetiem cap via a la Solana de Queralt. Ja he canviat el nom. No sé que ha passat, potser ha estat el corrector. Manel & Ita
Elimina