Fa unes setmanes vàrem anar a la Miranda de les Boïgues per fer la via de més a l'esquerra, però ens vàrem posar a la via Sílvia i ens va quedar per fer la via del costat. Podríem haver fet un ràpel i fer la via que diem però feia molt vent i fred, així que ho vàrem deixar per un altre dia.
Avui hem anat amb el Ferran per fer la via desconeguda, que li diem així perquè no sabem quin la obert i tampoc en sabem el seu nom.
Una bona vista de la Miranda de les Boïgues per on discorrent quatre vies si comptem també la via Daniel.
Superant el ressalt per l'Aresta Brucs. (Fotografia Ferran de la Rosa)
Abans de començar i anat a l'esquerra de tot per veure si es podia pujar, no fos cas que aquesta via comences des de baix. Certament és possible pujar-hi, però no hi hem vist cap assegurança i si realment haguessin començat per aquí hi haurien posat algun espit.
Fem la reunió en l'assegurança que hi ha més a l'esquerra. Després ens trobarem amb uns metres fàcils fins arribar a un tram més dret on trobarem el primer espit. (Fotografia Ferran de la Rosa)
A mig llarg hi trobarem un súper merlet visible des de ben lluny.
En Ferran i la Ita en el segon llarg. Farem reunió en el mateix lloc que la via Sílvia, però per fer el darrer llarg anirem a cercar un espit que està a la dreta just en un tram un xic desplomat.
Superant un pas força explosiu que agafat pel recte surt un pas que pensem que és 6a. (Fotografia Ferran de la Rosa)
En Ferran en tram difícil.
Content un cop superat el pas difícil.
La Ita satisfeta per haver superat el pas.
Molts cops hem dit que les agulles tenen quelcom que enamoren i just quan arribem el cim amb aquest dia tan clar i transparent tornem a quedar, un cop més, bocabadats. Tant és així, que decidim parar-nos una estona contemplant aquest espectable. Volem que ens quedi gravat per poder-lo recordar quan tinguem enyorança d'aquest paisatge.
Val la pena parar i observar acuradament aquest entorn, ens sentim privilegiats de poder fer i més avui, que no hi hem vist a ningú. La tranquil·litat és absoluta.
Ens hi posem còmodes.
Tenim recança de marxar.
La nostra ressenya incorporant la graduació aquesta via desconeguda. Tornem insistir, si algú en sap el nom de la via i les dades de l'apertura agrairem que ens ho feu saber.
Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.
La Via: itinerari que busca el seu espai a l'esquerra de la via Sílvia, tenint el primer llarg en comú. La via està equipada amb spits, els justos i necessaris per gaudir del plaer de pensar entre assegurança i assegurança. La darrera part surt entre la via Sílvia i la via Aresta Brucs. Recomanable.
1er llarg: 30 metres III. Una grimpada que ens portarà fins un bon replà. Al centre veurem la reunió de l'Aresta Brucs i l'esquerra la nostra reunió amb una sola assegurança.
2on llarg: 35 metres IV-, V, IV+. IV. 4 assegurances . Sortirem en direcció a l'esquerra fins a la primera assegurança, després un tram més vertical i difícil fins arribar a la segona assegurança, tot seguit l'aresta perd un xic de verticalitat fins un gran merlet característic. Ara només ens queden uns metres bonics fins a la reunió.
3er llarg 15 metres, 6a, IV+. 2 assegurances. Des de la reunió anem a cercar un espit clarament a la dreta sota d'un tram desplomat. Superar aquest desplom és el pas més difícil de la via. Per sort, hi ha uns bons còdols on podrem fer una bona tibada. Ara ja només ens queda uns metres més fàcils fins a la reunió.
Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.
Material: 5 cintes exprés més R.
1ª Ascensió: ???
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem