Avui som cinc, doncs ens acompanyen en Xavi Sola, l'Arseni Lago i en Ferran de la Rosa. Ahir no teníem massa clar on anar i en Xavi ens va proposar la Via Martí Aran, un via oberta el 15/11/2020 i que amb els temps s'ha transformat una mica, ja que ha tornat a sortir la vegetació i a la part alta hi han posat una xarxa metàl·lica per intentar evitar la caiguda de blocs en el camí de pujada.
L'aproximació ens ha sortit prou bé, només hem tingut dubtes a l'inici, doncs la vegetació ha tornat a créixer de valent. Però al final hem vist l'espit i ja no hem tingut dubtes.
En Xavi en el primer llarg.
El primer llarg, malgrat la vegetació ens ha agradat força, l'escalada és vertical, amb passos bonics, i on podrem posar assegurances addicionals sense problemes. La roca dona una certa desconfiança, però un cop hi ets es deixa acaronar prou bé.
Arribant a la primera reunió.
El cable que passa per la primera reunió és un fet ben curiós.
En Xavi i la Ita a la segona reunió.
El segon llarg l'hem trobat molt brut, però és el peatge a pagar per fer el tercer llarg. El tercer llarg té un inici molt dret, diria que fins hi tot desplomat, però amb uns passos amb uns bons còdols que són més bons del que semblen.
En el quart llarg, no hem vist clar per on anava, per l'esquerra estava molt brut i vertical hi ha la malla metàl·lica. Ens hem pensat que la malla tapava totalment la via i hem pujat per l'esquerra de la malla, després hem seguit pel fil de l'esperò fins sota a la següent malla que hem voltat per l'esquerra. Sembla que hem obert una variant doncs hi ha passos més difícils que la via original.
En Ferran i l'Arseni al cim.
Us deixem la ressenya del bloc el Muntanyenc.
Aproximació: us deixem el track de l'aproximació amb wikiloc.
Passat Berga agafem la trenca que va a Sant Llorenç dels Morunys i després la trenca que porta al Rasos de Peguera, arribarem a una urbanització i a l'esquerra ens queda un gran dipòsit. Aparquem i agafem un corriol que va seguint la carretera per uns metres per sobre. Quan ja estem a l'alçada de la via, trobarem un camí que ve de baix i ens creua, ara l'anirem seguint fins arribar a una tartera que la creuarem en direcció a la dreta, a l'esquerra també està indicat però va a una altre via. Seguirem per unes fites fins arribar al peu de via del Mossèn Tronxo, des d'aquí anirem a la dreta fins situar-nos al peu de via. 30/40 minuts.
La via: segurament quan es va obrir era un itinerari molt més interessant (tenint en compte que estem a la solana de Queralt i dona el que dona), però les pluges d'aquest any, han fet que hi hagi molts més matolls, el fet de que es fa poc i les malles metal·liques ho han acabat de rematar, deixant una via poc recomanable en la situació actual.
1er. llarg: 30 metres. Pugem per un esperò amb unes plaques amb forats molt bons on hi podrem posar assegurances addicionals sense problemes.
2on. llarg: 50 metres. És un llarg de transició, pujarem buscant el màxim de roca entre mig de garrics.
3er. llarg: 30 metres. Pugem d'esquerra a dreta fins un bolt, on podrem fer un pas d'Ae o passar-lo directament. Jo he posat el peu d'una baga per poder mirar bé on m'agafaria. El pas és fa més bé del que sembla. Després trobarem un pont de roca a la dreta, pujarem verticals i al final anirem a l'esquerra fins el peu de la malla on farem reunió.
4art. llarg: 50 metres. Nosaltres hem sortit per la part més a l'esquerra de la malla. Un cop superada la malla hem trobat un bolt, hem anat a la dreta per passar pel fil de l'esperò, els primers metres força bonics i difícils (5c), després hi ha un tram força brut fins arribar sota de la següent malla, que hem aprofitat per voltar-la per l'esquerra i després rectes fins arribar a la reunió.
Descens: des de la reunió anirem caminant a l'esquerra fins que podrem pujar verticals fins el camí.
Oberta per: Joan Gasòliva i Moi Sató el 15/11/2020
Material: 10 cintes exprés i joc de friends.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem