El Ditet és una agulla bonica, diríem força emblemàtica a la Regió dels Frares Encantats. Sembla el fillet d'el Dit i de l'Agulla Fàcil. Des de lluny sembla completament recolzada a l'Agulla Fàcil, com aquella mare que cuida al seu fillet. Des de sota sembla un tobogan, que es va posant dret a mida que vas guanyant alçada.
Avui la Laura, el Alex, en Ferran, l'Arseni i nosaltres ens ha enamorat aquesta agulla i ens hi hem posat. Ha estat una bona experiència, doncs encara que és una escalada de grau moderat el seu equipament et fa vibrar i et fa sentir aquelles emocions tan especials que a voltes només tens en algunes agulles de Montserrat.
La nostra ressenya
Fent camí al peu de via, ja podrem gaudir d'aquests grups d'agulles tan boniques i especialment tranquil·les.
Quan comencem a escalar veiem que hi ha una cabreta jove que ens ha passat al davant. La seva curiositat fa que ens estigui una estoneta mirant-nos.
El primer llarg molt ajagut, però ben estret.
Iniciant el segon llarg, la cosa es va posant dreta i sort que he pogut posar un alien groc molt bo, ja que en aquest tram cal controlar bé la roca i més amb l'equipament que hi ha fins aquí.
La primera reunió amb tres burils molt tocats, ja porten uns quants anys a sol i serena.
La Laura en el primer llarg
La reunió en el cim és amb dues savines, la primera està ben morta pobreta.
La segona està millor, però es nota la sequera que estan patint i tot plegat no dona massa confiança.
L'Ita en el segon llarg
Els darrers metres abans d'arribar el cim.
Foto cim, ara caldrà baixar.
Al darrera la Laura i l'Alex fent el segon llarg
El cim és força petit, així que a mida que anem arribant ja haurem d'anar baixant. No ens podrem fer la foto de tots el cim. Ho deixem per més tard.
l'Alex en el segon llarg
En Ferran en el tram dret del segon llarg
Vits des de dalt també sembla un tobogan.
L'Arseni en el ràpel.
En Ferran ben content preparant la baixada.
El primer ràpel és de 8 metres fins el collet, però és força dret. No sé pas com s'ho ha fet la cabreta.
Després ho celebrem amb un bon arros que ens han preparat en el Refugi. No cal que us digui que estava boníssim i que no us ho podeu perdre. Això si, l'haureu de reservar abans. D'aquesta manera també donareu vida a la gent del refugi.
Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix del Dit, la nostra agulla està a la nostra dreta. Per començar a pujar haurem de voltar un pedestal per sota. La via comença per la vessant dreta de l'aresta.
La Via: itinerari clàssic molt bonic i en un entorn preciós, però un xic exposat per la situació del seu equipament. Tot i així podreu equipar-ho prou bé amb l'ajuda de friends petits i mitjans i un parell de recuperables. Recomanable per escaladors enamorats de les agulles montserratines.
1er. llarg: 40 metres II, III, III+, 40 metres 1 buril. Anirem a cercar l'aresta i anirem progressant per terreny fàcil, podreu assegurar-vos en un romaní i un parell de friends. Reunió amb tres burils.
2on llarg: 30 metres. IV, IV+, 1 pitó, una reunió vella amb recuperables, i 1 buril. Només sortir de la reunió trobarem un pitó, seguirem verticals fins a trobar una reunió, on hi ha dues plaquetes recuperables, en podreu posar dues més i 1 buri. (Nosaltres no hem reunió aquí i hem seguit vertical), després trobarem una fissura on podrem posar un parell de friends bons, ( compte roca a controlar), després anirem a l'esquerra i trobarem el buril. Tot seguit ja es tomba fins el cim.
Descens: 2 ràpels, el primer de 8 metres des de dues savines, preveure una baga llarga per reforçar-lo i el segon de 25 metres des d'una bona alzina.
Oberta per: E. Auqué i M. Muñoz, a l'any 1959
Material: 8 exprés, joc d'aliens i camelots 0,50 i 0,75. i 2 recuperables. Baga llarga (3 o 4 metres) per canviar el ràpel.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Enhorabona. Un altre opció, en lloc de fer el 2on ràpel, és pujar a l'Agulla fàcil des del collet del 1er rapel. 1 sola tirada de grau molt amable, on podrem posar algunes peces. D'on es baixa caminant, com ja sabeu. Salut i força vies!
ResponEliminaGràcies Ricard, no vàrem fer l’Agulla fàcil perquè anàvem una bona colla i no volíem fer tard per l’arròs. 😂 Manel & Ita.
EliminaEnhorabona, escalades que et fan vibrar ! Això de l'arròs al refugi m'ho apunto .
ResponEliminaGràcies Jaume, fins i tot el ràpel fa vibrar 😂😂😂 Manel & Ita.
Elimina