dilluns, 8 de febrer del 2021

Sant Llorenç del Munt - Cingle de l'Aresta de Can Marcet - Via Ricard Mampel Dalmases - 08/02/2020

 Per fi ens han deixat anar, encara que amb limitacions comarcals que ens condicionen a anar a Sant Llorenç del Munt. Tot i així tenim un munt de vietes per anar omplint els dies.

Tot i que el dia no es presentava massa bo, les ganes eren tantes que no hem fet cas a res. Ens hem mullat en el darrer llarg, però "Sarna con gusto no pica".


La via, just a l'esquerra de l'Aresta de Can  Marcet. 


El peu de via podem veure aquesta columna que li dona el seu al·licient. 


Malgrat fei un xic de fred, i el sol no era intens, comencem a escalar.


La roca va millorant conforma anem guanyant alçada, tot i així no dona masses ganes de forçar res. 


Els passos d'Ae, es fan molt bé amb Ao.


Sortint del petit desplom. 


Darrers metres abans d'entrar a la reunió. 


Anant a cercar la xemeneia final que just està a l'alzina que podem veure a sobre. 


La ressenya del aperturistes. 


Aproximació: Des de Matadepera aneu a l'Urbanització Cavall Bernat en direcció a Can Robert, però quan arribeu a la pista seguiu rectes amunt fins al Carrer Granera. Seguireu rectes fins a trobar un revolt a l'esquerra i ja podreu deixar el cotxe. Des del final del carrer surt un camí que us portarà a sota de l'Agulla de Can Robert, després haureu d'anar en direcció a la dreta fins que trobeu el peu de via.

La Via: ens ha agradat força, està ben trobada. També el fet d'haver conegut personalment al Sr. Ricard Mampel Dalmases també hi ha ajudat. 

1er llarg: 30 metres. Vè, A0. Obligat IV+.  Pugem per l'esquerra de l'esperó fins que ens podem situar al mig i trobem el primer parabolt. En aquest punt hi ha un pas V+ ( no obligat) que nosaltres hem fet amb Ao, després millora un xic i hem anat pujant bé fins el desplom, on hem fet A0. La sortida del desplom es fa força bé. Reunió amb 2 parabolts.

2on llarg: 25 metres: IV, IV+.   Sortim verticals per una placa fins arribar al parabolt. D'aquí arribarem a l'alzina ja sota l'empotrament. Si aneu amb motxilla millor penjar-la amb una baga, ja que és una mica estret. Pugem per l'empotrament mirant a l'oest i després anem a cercar un pi gran on farem la reunió.

Material: via equipada.  10 cintes expres i una baga llarga per posar a l'alzina.

Dificultat obligada: Ao/IV+

1ª Ascensió: Albert i Oscar Masó Garcia. 6/12/2010

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



4 comentaris:

  1. Pistoletazo de sortida i a trepar que el mon s'acaba!! A nosaltres ens va agradar tambe molt aquesta via, a mes d'expectacular entremig dels sostres i parets caotiques.Molt xules les fotos.
    Apa avere si per fi agafem ritme.
    Ens veiem pel nostre jardi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó Sergi, poc a poc hem d’agafar el ritme, avui ja m’ha costat posar-me el vodrier bé, després de tants dies.

      Elimina
  2. Bona activitat parella! la via te una estètica molt atractiva. Qui ens ho hauria dit fa un any que posaríem en valor totes aquestes "vietes". Jo encara m'hauré d'esperar que el virus ens ha pescat i encara no he fet net!

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem