dimecres, 20 de gener del 2021

Serra de l'Obac - Turó Roig de Vacarisses - Via Normal -

Fa uns dies vàrem veure unes publicacions de la Lali i el Quim sobre una agulla que no coneixíem. Com que es veia una ascensió curiosa, ràpidament ens vàrem informar per anar-hi.


Certament aquest turó és força curiós per la roca, però encara ho és més quan estàs al peu i veus que cal fer una passa des del contrafort per incorporar-te a l'Agulla.  Un pas més de decisió que difícil. 


El miris d'on el miris té el seu atractiu.


No sé si el fang ho aguanta tot. 


Un cop fet el pas, podrem posar un camelot del #2 que ens assegurarà al segon i també al flanqueig. 


Tot i que no és difícil fa una certa impressió per la qualitat de la roca.


Un pas més i ja som al cim. 


Foto al petit cim amb el llibre de registre. 


Com feia força fred no ens hi parem massa.


Malgrat el temps, tenim una bona vista del Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge. 


Com no volíem tornar a fer el pas, hem optat per muntar un ràpel en una savina.


Pou de Glaç de la Portella.

Val la pena parar-hi i contemplar aquesta meravella. 


La masia de l'Obac Vell. 




Aquí també ens hi hem parat, està molt ben conservat. 


Resulta curiós que el camí passi per sota de la masia. Al fons podem veure l'ermita. 


Una altre vista d'aquest conjunt que ens ha agradat força.


Aproximació: Des de la Casa Nova de l'Obac seguirem el camí que indica, Obac Vell, Pou de Glaç de la Portella, Turó Roig i que va fins a la Font de la Portella. El camí està molt ben senyalat i en 20 o 25 minuts hi arribareu:

La Via: ascensió curiosa, interessant i força singular. Haurem de fer un pas per passar del contrafort a la paret del turó, després podrem posar un camelot del #2  per fer un flanqueig a la dreta fins a una savina molt gran. Per evitar el fregament de les cordes hem fet reunió. Des d'aquí uns metres més us portaran al cim.

Descens: podem baixar desgrimpant per on hem pujat i després fer un salt o baixar amb un ràpel des d'una savina que hi ha quasi a dalt. Nosaltres hem baixat en ràpel i l'hem deixat equipat amb una baga i un mellon. 

Material: Camelot #2 i un parell de bagues per les savines.

Dificultat: IV, III+.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

8 comentaris:

  1. Que guai! Quants metres fa el rapel??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, el ràpel del fer 20 o 25 metres. Nosaltres vàrem baixar amb un 60 m i va sobrar molta corda.

      Elimina
  2. Molt bona aquesta ! Mira que he passat vegades pel costat del Turó Roig i veïent els còdols al fang com que no em cridava a pujar-hi, però veig que és una petita aventura que aniré a fer, gràcies per la informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, és una petita escalada singular, per l’entorn, la roca i per la passa de l’inici!!

      Elimina
  3. Bona crònica , felicitats!! Quina agulla tan singular i quin racó...Quants tresors ens regala Sant LLorenç!! Una forta abraçada als dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a vosaltres que ens vàreu descobrir aquest lloc. Seguirem gaudint ( si ens deixen) d’aquests bonics racons.

      Elimina
  4. Moltes felicitats parella, aquesta la vem mirar per totes les seves vesants amb l'esperit de tornar.Quins racons i quines joies tenim al costat de casa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi, una petita joia que us espera i segur que us encatarà.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem