Follow by Email

diumenge, 14 de febrer de 2021

Sant Llorenç del Munt - Agulla Tombada. 13/02/2021

Agulla Tombada és un monòlit situat al costat mateix del camí de Can Poble, si esteu atents veure la seva capella. El temps ha fet que la gran quantitat d'arbres que l'envolten passi un xic desapercebuda.  

Nosaltres la vàrem fer a l'any 1971, estava recent oberta i l'equipament era nou. Actualment l'equipament està força malmès,  fet que obliga a fer alguna sortida en lliure amb una roca força dolenta.

Malgrat tot, no deixa de ser una escalada singular i que val la pena fer. Possiblement una restauració la feria més assequible.







Us deixem la nostra ressenya. 


Els primers metres són molt fins, sort que hem pogut posar un pitó en una fissura cega. Després, quan ja hi hem passat tres de nosaltres, veurem que hi ha un cap de burí per fer amb Ae aquests primers metres. 


Ens costa arribar al segon burí, aquest amb plaqueta. Com són peces de fa 50 anys, al costat mateix hi posem un Alien groc. 


Aconsegueixo arribar en una fissura on poso un Camelot del 1, sembla prou bo.

Per sortir d'aquí, ja veig que falta una peça doncs només hi ha el forat, així que ho provo en lliure, hi estic una bona estona intentant seleccionar les presses menys dolentes, finalment hem decideixo i quan ja estic pràcticament sobre una petita lletja s'arrenca la pressa de la ma dreta perdent totalment l'equilibri i caient uns metres. Sort del Camelot que malgrat s'ha trencat la roca de la fissura i ha quedat treballant només amb una lleva. Per sort no ha passat de l'ensurt. 

Ara toca anar més segurs, així que hi poso un nou friend, i a sobre un pitó U fins a dintre de tot. Hem penjo i just quan vaig a sortir un xic més amunt veig un cap de burí que amb l'ajuda d'una plaqueta recuperable m'assegura el següent pas.

Ara em queden uns 3 metres fins la següent assegurança, doncs en manca un altre, cal pujar vertical amb roca no massa bona i poc a poc vaig pujant fins aconseguir-la.  Tot seguit veig un burí i un spit al costat, per tal de no carregar l'assegurança faig un Ao i després tibant un xic l'aconsegueixo agafar i ja es veu un canvi de roca. Uns metres més i ja soc al cim d'aquesta petita agulla.



l'Ita sortint del darrer pas. 


Foto cim amb la capella. 


Esperant a la següent cordada d'en Xavi i en Sergi.


En Sergi treballant els primers metres.


En Xavi content arribant en els darrers metres. 


En Sergi gaudint de la bona roca dels darrers metres.


Sant Jordi en la Capella. 


Llibre de registre que el varen posar nou a l'any 2016, però per error van posar el nom l'Agulla de Sant Jordi o Del Camí de Can Poble en lloc del correcte de l'Agulla Tomabada.


Quin goig una foto de tots quatre en aquest petit cim. 

Aproximació: a Matadepera anirem a cercar el Carrer de les Boixaderes i seguir-lo fins al final on deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol que us portarà al Camí de Can Poble. Poc abans d'arribar-hi anirem un xic a la dreta per sota del cingle fins arribar al peu de via.

La Via: un itinerari força singular que porta al cim d'una agulla xica, on haurem d'escalar amb una roca no massa bona i unes assegurances un xic precàries. Tot i així és una ascensió que et deixa molt satisfet. 


1ª Tirada i única. 20 metres. V+, A1, V+, Ae, V. IV.  5 assegurances. Pujar per la banda dreta de l'aresta on trobareu el primer cap de burí, des d'aquest ja arribareu a la segona assegurança que podreu reforçar amb una Alien groc. Tot seguir trobareu una fissura on podreu posar alguna assegurança flotant o posar un pitó que us permetrà arribar a un cap de burí. Ara tenim un tros molt dret i amb roca força dolenta fins arribar a la següent plaqueta, en aquest tros cal anar en cura. Després un pas més per arribar al spit i sortir en lliure fins el cim. 

Descens:  podeu baixar per la vessant nord i pujar al camí de Can Poble. Actualment es veu molt brut. Nosaltres vàrem baixar des d'una savina amb un ràpel de 20 metres.

Material: 2 plaquetes recuperables, Alien groc, Camelot # 1 o 1 pitó tipus U. 1 estrep. 

1ª Ascensió: Josep Figols i Joan Miquel Dalmau aprox. any 1966 i varen posar la capelleta en commemoració d'un acte del TIM. 

Una ascensió per recordar amb l'excel.lent companyia d'en Sergi i en Xavi.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

11 comentaris:

  1. Quin goig de cordada dalt del cimet! ��
    Montse M.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si noia i més en aquest cim tan petito. Sort que et podies agafar a Ls capella. 😂😂

      Suprimeix
  2. Quina jornada conviscuda més intensa. Va ser una "petita i matona via". Per enmarcar la jornada que s, ens dubte gràcies a la bona companyia la fa inoblidable. Amb moltes ganes de tornar a coincidir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan les coses van bé s’han de repetir. Gràcies ens ho vàrem passar molt bé.

      Suprimeix
  3. Felicitats! aquesta agulla ni idea que existís...gràcies per la informació. La podríem restaurar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Només s’haurien de 5 o 6 parabolts. Però després pedreria part de l’emoció. 😂😂

      Suprimeix
    2. Si l'emoció vol dir refiar-te d'un material posat fa 50 anys doncs visca l'emoció, no caldria canviar-ho tot però si hi havia d'entrada ja expansions doncs potser posar-ne alguna de nova no estaria malament, ningú parla de cosir-la amb bolts, pe`ro sí de fer-la una mica menys aleatòria...

      Suprimeix
    3. Jo vaig pensar el mateix, només que fiques un parell de bolts, quedaria molt bé. I algun al cim per poder rapelar. L, agulla i la raconada s, ho val

      Suprimeix
  4. Vaja encara aguanta la figureta, la darrera la van apedregar des del camí.
    Salutacions
    Ramon Suaded

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina llàstima, sempre hi ha brètols, encara està prou bé doncs. A veure quan dura.

      Suprimeix
  5. Vaja encara aguanta la figureta, la darrera la van apedregar des del camí.
    Salutacions
    Ramon Suaded

    ResponSuprimeix