La nostra ressenya
Avui quan ens trobem en l'aparcament dels dipòsits amb els companys; Sergi, Montse, i Cristian tinc la sensació que he passat la nit aquí, just fa 12 hores que veníem de fer la Via El Gran Malpàs, bé, però avui l'intenció és anar a la Via Cannabis Flan.
Un cop situats a peu de via i veient la quantitat de pedres que queien mentre ells pujaven, tenim clar que no és una via per anar dues cordades, així que posem en pràctica el pla B i anem a la Punta d'en Clerc que malgrat l'hem fet molts cops, segur que ens ho passarem bé.
Començant la via
En el llarg de la nostra vida d'escaladors, hem fet un munt de cops d'aquesta via, i en certa manera hem pogut viure i vivim la nostra evolució com escaladors. Vàrem començar amb botes i fent trams amb estreps, després la vàrem fer tota en lliure, fins i tot un dia plovent i al principi podíem valorar com cada cop anàvem millorant, però va arribar un moment que ja no podíem millorar i malgrat la seguim fent en lliure, si que hem notat que cada cop ens costa més. Hi ha algú que va dir naixem fent IVº i morirem fent IVº. La roca segueix igual, bé amb alguns còdols menys, però l'edat no perdona. Una cosa no ha canviat i és aquella il·lusió que tenim per seguir pujant roques, parets, agulles, cims, etc. aquesta si que segueix augmentant.
Superant el tram més difícil del primer llarg.
Malgrat podem fer la via en 3 llargs, des de fa molts anys, sempre la fem en dos, ajuntant el 1er i el 2on llarg.
Aquest tram de còdols sempre ens recorda una mica a Riglos.
Passos bonics i de molt bona roca abans d'entrar a la reunió.
Aquest llarg sempre m'ha agradat molt, passos ferms i amb bona roca que converteix una escalada plaent i bònica.
L'Ita pujant ben abrigada, el fred es fa notar.
En els darrers metres cal fer una bona tibada, però la sortida al cim ho compensa tot.
Segur que encara hi tornarem alguna vegada més.
Aproximació: des de l'aparcament dels dipòsits ja podrem veure la Paret de les Onze hores, només haurem de pujar una mica fins que trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 10 minuts.
La via: itinerari que ha estat restaurada amb parabolts, deixant alguna peça antiga en el llarg superior. Molt interessant de fer amb dues tirades fet que ens farà gaudir un xic més. La roca està sanejada després de tants anys, però tot i així sempre cal anar en compte. El pas de 6b+ és pot fer molt bé amb Ao. Ideal per entrar en contacte amb l'escalada de Sant Llorenç del Munt.
1er llarg: 45 metres. Vè, 6a, Vè. Els primers metres fins arribar a la primera assegurança patina una mica, després ja està millor, un seguit de passos verticals i on haurem de tibar un xic ens portaran a l'alçada de la primera reunió. Des d'aquí superarem un tram de còdols grans fins un moment que hem de fer un curt flanqueig a la dreta i tornar a pujar vertical fins a la reunió sobre d'un gran bloc.
2on llarg: 25 metres, Vè, Vè+, Vè, 6b+. Sortim verticals fins a superar una petita franja on comença la part més difícil, tot seguit anirem un xic a l'esquerra i passarem per la dreta d'un gran bloc amb alguns passos molt francs gràcies a una serie de forats, un cop passat aquest tram ja entrem en un terreny menys difícil fins sota d'una franja que ens portarà un xic a la dreta i després a l'esquerra per anar a superar el darrer pas desplomat. Un pas força difícil ens permetrà arribar a uns forats brutals que ens permeten arribar al cim. Reunió en una alzina que a ma dreta amagat hi ha un bon parabolt.
Descens: des del cim anirem en direcció nord-est fins a trobar el camí dels Monjos que ens portarà a l'aparcament.
Material: 12/14 cintes exprés + R.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Enhorabona ! sereu dels que mes cops heu fet la Clerc. Bona pensada el canvi de via, escalar sota una pluja de projectils no ha de ser agradable...
ResponEliminaGràcies Jaume, és una via que ens agrada molt i a voltes és millor repetir-ne una que t'agrada que alguna que no tenen cap sentit.
Elimina