Montserrat - Agulles- Agulla Manolito García - Via Master & Commander - 06/04/2021

 Després d'uns dies per Els Ports retornem a Montserrat. El dia és presenta fred i ventós, i així ho hem gaudit i al mateix temps patit. 

Aquesta via s'havia quedat a les pendents, sempre en teníem alguna que semblava més interessant i fins i tot alguna per repetir d'aquelles que sempre et deixen bé, però avui era el seu dia.

Ens hem quedat sorpresos al veure que no hi havia ningú escalant en tot agulles, una tranquil·litat absoluta, només trencada per un grup de nois/noies que anaven amb la música a tot drap. Per sort un cop han passat hem tornat a la tranquil·litat.

Després de pujar per la canal entre el Setrill i la Bitlla hem arribat a peu de via. Encara no ens toca el sol i la roca està força freda. Més amunt podem veure els arbres com es mouen amb el vent del nord. 

L'Ita comença la primera tirada i diu que està prou bé. 

Després em toca pujar i tinc les mans ben fredes, espero que amb el sol la cosa canvii a millor. 

Un segon llarg força vertical i amb pressa petita és el marc d'actuació del segon llarg.

Un llarg força interessant i més quan ja et toca un xic el solet. 

L'Ita acabant el segon llarg, després pujarà a la Cota 95 i baixarà desgrimpan al collet. 

Començant la quarta tirada, aquest punt és el més bonic del llarg, després va per un terreny fàcil però molt trencat.

Quan puja l'Ita no hem puc estar de fer aquesta foto, doncs està envoltada d'una part de les agulles més capritxoses de Monterrat. Tot un espectacle que com hi estem tan acostumats a voltes ja no el valorem. 

Darrer ressalt abans d'arribar al cim. 

Un cop al Cim, miris on miris és tot un espectacle que no ens cansarem mai d'admirar. 

Malgrat que l'Agulla Manolito García no és una agulla molt esvelta si que té unes bones vistes. 

Tot una joia poder observar aquest paisatge que enamora. 

Malgrat fa vent i fred ens estem una estoneta gaudint d'aquest entorn i tranquil·litat. 

Tot lo bo s'acaba, ara a preparar el curt ràpel fins el collet. 

Us deixem la ressenya original que es fa difícil millorar. 

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barbé agafarem el camí de Coll de Port i tot seguit prendrem la primera canal a l'esquerra formada entre la Roca de la Partió i l'Agulla de la Màquina de Tren, anirem passant, el Broc del Setrill, el Setrill, El Periquito i així arribarem a peu de via on podrem veure el primer pitó.

La Via: itinerari de 5 llargs, però amb poca continuïtat, tot i així té alguns passos bonics. De totes maneres, hi ha un munt de vies agulles a fer abans d'aquesta. 

1er llarg: 25 metres. III, IV, IV+. 1 pitó i 2 spits. Des del peu de via podrem veure el primer pitó a uns metres més amunt, després trobarem 2 spits més i ja entrarem a la reunió.

2on llarg: 30 metresV, IV+, III. 3 spits i 1 pitó. Sortirem verticals, amb passos drets i amb pressa petita però molt bona. Un cop superats els primers 15 metres la via es tomba i perd dificultat. Reunió en un arbre.

3er.  llarg: 25 metres.  III, i desgrimpada de III+. Sortim verticals amb una escalada bonica, però fàcil fins el cim de la Cota 95. Des d'aquí baixarem per la vessant nord -est fins arribar un arbre que ens ajudarà els darrers metres. Reunió en un arbre.

4art. llarg: 45 metres. IV, IV+, III+, III, II, I. Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins el primer spits (visible des de baix) després seguim i trobarem un pitó, des d'aquest punt farem un flanqueig fàcil a l'esquerra fins arribar a un diedre que ens portaran en un terreny força trencat. Reunió amb 3 parabolts.

5è llarg: 15 metres. V, II. I.  Va bé posar un alien verd. Sortim per un diedre curt fins entrar en terreny fàcil fins el cim. Reunió en una savina.

Descens: per la vessant nord amb un ràpel de 25 metres i després anirem a buscar la canal de pujada. 

Material: 6 bagues exprés, 1 alien verd.

Apa a escalar que el mon s'acaba!