Aquesta setmana que podem anar més lluny el temps no ens acompanya de totes maneres decidim provar sort.
Quan sortim de casa comença a ploure, però sembla que seran unes gotes i no fem massa cas.
Quan arribem al peu de via està tot ple de fang i es veu que a plogut força.
Els primers metres es noten humits, però després la cosa està millor, però quan li toca pujar a l'Ita tornen a caure quatre gotes.
Mentre va pujant observo les flors que hi ha a la seva esquerra.
Certament, encara que el dia que fa sembla el novembre que de la primavera, les flors que ens envolten ens recorden que estem vivint la primavera i ja ho diuen a l'Abril gotes mil.
L'Ita fent el segon llarg. Una tirada més curta però amb un pas força bonic a la sortida de la reunió.
La roca, en aquesta via, està molt sanejada i et permet gaudir de l'escalada.
En petits forats de la roca les flors lluiten per la seva supervivència.
Un cop al cim, i vist que el temps no millora decidim sortir per dalt i baixar molt còmodament caminant. Tornem contents doncs avui no pensàvem que podríem fer res.
Ressenya de les vies de la zona.
Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins que trobarem una corda fixa que ens permetrà baixa uns metres i només ens quedarà uns metres per arribar al peu de via.
La via: via que va obrir en Anselm Camarasa en homenatge al seu pare, un dels pioners de l'escalada a Sabadell. Via ben trobada, amb bon equipament i bona roca que ens permetrà gaudir d'una bona escalada. Recomanable.
1er. llarg: 38 metres. IV, V+, V. 9 parabolts. Tirada de placa que trobarem un pas difícil per superar un ressalt. V+, però està molt ben assegurat.
2on. llarg. 20 metres. V, IV. 3 parabolts. seguim per la mateixa placa on la principal dificultat és sortir de la reunió, després ja és més fàcil.
Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant. Aquesta darrera opció no és aconsellable s'hi ha alguna cordada al peu, doncs hi ha molta pedra solta. De totes maneres el camí de baixada és molt bonic.
Material: 10 cintes + R.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Encara ho vau encertar! quina setmana portem !!!
ResponEliminaSi noi, ja ho diuen a l’abril gotes mil i al maig cada dia un raig.
Elimina