Espolón Guanchinfú - Peña Predicadera - 18/05/2026

 Ens agrada escalar a la Peña Predicadera, totes les vies que hi hem fet fins ara ens han agradat. L'Espolón Guanchinfú no estat diferent, també ens ha agradat, la seva roca i les seves formacions ens han fet gaudir un cop més del plaer de l'escalada.

Us deixem la nostra ressenya.

Quan fem l'aproximació no les tenim totes, però estarem de sort i no ens mullarem. 

El Huevo de Sant Cosme és una agulla que em té el cor robat.

Entrem per la directe, passos bonics i ben verticals.

Quan estem fent la primera tirada veiem una cordada que s'acosta al peu de via i resulta que són els companys Joan Baraldés i en Jordi Martínez, ens fa il·lusió trobar-nos. (Foto Joan Baraldés)

En l'esperó del segon llarg, escalada plaent en tot el llarg. 

Pitó antic que ha quedat de record en el primer llarg. 

El tercer llarg és un flanqueig ascendent amb alguns tram molls que li donen un xic més de color a la cosa.

La segona reunió que, com totes les reunions, és ben còmoda

Passos bonics en la tercera tirada.

Ara ja estem  a l'esperò que no deixarem fins el cim.

Seguim amb una escalada plaent i un equipament excel·lent. 

El cinquè llarg és el més bonic de la via, també el més equipat, potser un xic massa en alguns passos.

Seguim pujant per l'esperó marcat per uns canalons ben especials.

La quarta reunió.

A la sortida de la via hi trobarem els passos més difícils, això si també ben assegurats. 

Sortint de la via. 

Ens estem una bona estona en el cim.

Foto cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta, fins una rotonda que,  passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  

La Via: itinerari de sis llargs, molt ben equipat amb parabolts (no calen ni friends ni tascons) amb una roca especial i al mateix temps excepcionalment boníssima, que segueix un esperó molt elegant, especialment les tres darreres tirades. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. 4c. Podem pujar rectes i xic més elegant i una mica més difícil o entrar per la dreta amb una escalada més senzilla. Nosaltres hem entrat per la directa.

2on. Llarg: 30 metres. 4b. Escalada vertical i molt agradable.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. Flanqueig ascendent a l'esquerra on podrem trobar alguna franja amb aigua.

4art. Llarg: 35 metres. 4c. Escalada molt plaent seguint el fil de l'esperò.

5è. Llarg: 30 metres. 5b. Seguim per l'esperò amb passos un xic més drets, segurament és el llarg més bonic de la via.

6è. Llarg: 20 metres. 5c.  Anirem en tendència a l'esquerra fins situar-nos a la vertical de la xemeneia de sortida, és en aquest punt on trobarem els passos més difícils de la via, (no obligats) un cop superats arribarem al cim. 

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 10 a 12 cintes + R

Oberta per: Angel Guerrero, Paco Hidalgo, Joaquin Floria, i Jorge Castaño, 1985. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!