Fa uns dies l'Armand Ballart va posar a Facebook un aparell de vies per fer consecutives. La primera a la Roca d'en Barbera i després a La Prenyada per la via Montse. Encara que la via Montse ja l'havíem fet, ens mancava la Roca d'en Barbera.
Arribar al peu de via, ja ens ha costat força, doncs la canal que hi ha entre la Miranda de Sant Benet i l'Agulla Markus Kamen acaba amb un tram força delicat, on cal anar en compte.
Quan hem arribat a peu de via, ens hem trobat amb un canvi fort de temps; ha marxat el sol i s'ha girat un vent molt fort que ha fet baixar les temperatures de cop. Hem vist la via que indicava l'Armand, però hem vist que començava força difícil i que amb aquest fred patiríem, així que hem pujat per la via de l'esquerra que semblava més fàcil.
La nostra ressenya.
Hem anat pujant per un esperó amb molt bona roca, amb les assegurances distants, però que hauríem pujat súper bé, sinó hagues estat pel fort vent i el fred. Arribat a la reunió, no sabia si muntar un ràpel o seguir. Al final la Ita ha pujat fins a la reunió i hem decidit seguir, ja que amb una tirada sortíem per dalt.
Aquest segon llarg l'hem fet amb cops de vent que semblava que ens empatava amunt, i quasi sense tacte a les mans. Després hem anat al ràpel i sort que és senzill perquè el vent ens feia anar cap aquí i cap allà.
Quan hem arribat al coll el vent ja s'ha calmat i ens hem pogut refer.
Iniciant la via (Foto Ferran de la Rosa)
La Ita arribant a la reunió tremolant de fred.
Iniciant el segon llarg.
tram vertical de sortida equipat amb pitons.
Arribant a la segona reunió. Amb la cara ja paga, pobreta.
Quasi estirats a terra ens fem la foto del cim.
Bé estar al que bé acaba!!
Aproximació: venint de Sant Benet, anirem pel camí transversal que va fins quasi la Panxa del Bisbe, quan veurem que podem pujar per anar a buscar la canal que hi ha entre l'agulla d'en Markus Kamen i la Miranda de Sant Benet enfilarem amunt, el principi es puja molt bé fins que arribarem en un punt que veurem que la canal acaba tapada per un gran bloc i que haurem de grimpar per una fissura. Pujarem per la fissura, passarem el bloc per la dreta i després anirem a buscar un collet a la dreta que amb un curt flanqueig ens portarà a peu de via.
De totes maneres, pensem que és millor pujar per la canal que hi ha entre la Prenyada i la Roca d'en Barbera fins el collet que es forma entre aquestes dues agulles. Després baixarem per la canal que va pel costat oest de la Roca d'en Barbera fins el peu de via. Per aquesta part ens estalviarem la part de la canal que cal superar el bloc. Recomanable.
La via: itinerari de dos llargs, amb una roca molt bona, que segueix les tirades quarta i cinquena del camí d'en Barbera. La via està equipada amb pitons, burils i algun espit. Malgrat el fred, la via ens ha agradat.
1er. Llarg: 35 metres. 5b, 4a. 2 espits i 2 burils. Escalada de placa que el principi és una xic més difícil , però després perd verticalitat i baixa la dificultat fins a la reunió.
2on. Llarg: 30 metres. 4b, 5b. 5 pitons. Anirem a buscar un pitó que veurem des de la reunió. Després seguirem verticals fins sota d'un gran bloc on veurem que hi ha una fissura, equipada amb pitons que, ens permetrà pujar vertical fins a la reunió.
Descens: ràpel per la vessant nord. (compte que hi ha un buril i una savina totalment morta).
Material: 7 bagues exprés i algun friend mitja.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem