divendres, 25 de novembre de 2022

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Miguel Angel García 22-11-2022

Després de baixar de la via Verd Glaç, el temps ha canviat i força, fa més vent, més fred i el sol està ben amagat. No sabem que fer, si tornar al cotxe o si provar-ho a veure si el temps millora una mica.Al final ens decidim provar-ho. 


La nostra ressenya


Un primer pas desplomat que enganya, sembla més difícil del que realment és, un cop t'hi poses et dones compte que hi ha molt bona pressa.  En aquest primers passos recorda un xic a Riglos.


Primer va en tendència a la dreta, després puja un xic vertical per tornar en tendència a l'esquerra fins a la reunió. Es veu que és una via que es repeteix força, doncs està molt neta. 


Ara li toca a l'Ita i després l'Arseni. 


En aquest llarg trobarem passos bonics i disfrutons, molt millor del que sembla des de baix. 


L'Arseni fent els darrers passos abans d'arribar a la reunió. 


El segon llarg ja es veu que va de flanqueig, al principi es deixa fer, però poc a poc es va complicant, sobre tot de mans, presses petites, però això si molt bones. 


Aquest llarg ens ha agradat molt a tots tres. L'Arseni s'ho ha passat molt bé fent bones fotos. 


Des de la punta del flanqueig i abans de començar a pujar faig la foto als que estan a la primera reunió. 


L'Ita arribant al final del flanqueig 


Després del flanqueig ens venen uns metres molt verticals fins a la reunió, però a la vegada molt bonics. 


Entrant a la segona reunió 


Ara som nosaltres els que fem fotos a l'Arseni, realment és bonic de veure progressar al company fins a la reunió. 


Uns passos més i reunió. 


El tercer llarg és molt curt i ens agradaria uns metres més, però és el que hi ha. 


La segona reunió ben penjada 


L'Arseni atacant els darrers metres. 


Ha valgut la pena provar-ho, doncs malgrat no ha sortit el sol, no hem passat massa fred i encara hem pogut gaudir d'aquesta curta, però bonica e intensa via. 

La combinació de les dues vies, ens ha deixat ben satisfets. Malgrat el dia que estava justet, hem gaudit molt anant tots tres. Segur que ho repetirem. 

Aproximació: des de l'aparcament pujarem per un corriol que va seguint el torrent fins que veurem una indicació per anar a la ferrata que ens indica que hem d'anar a l'esquerra,  creuem el torrent i anem pujant fins arribar a la via del tren. Ara anirem a buscar un caminet que surt a la dreta del túnel que va en direcció est i que ens portara sota mateix de la via. Només haurem de pujar un ressalt fins al peu de la via.

La Via: itinerari de tres llargs curts, però molt bonics i ben trobats. Cal remarcar el segon llarg que li dona un encant especial en aquesta via. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. V+, V+, V.  Des del peu de via veurem un pitó i al costat mateix un parabolt que asseguren una petita panxa riglera, després anirem a buscar una fissura a la dreta que ens permetrà superar un altre tram vertical per continuar tot seguit a l'esquerra, per terreny més fàcil, fins que haurem de pujar vertical fins a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. V, V+, 6a (A0), V+, V.  Des de la reunió ja veurem que hem de fer un flanqueig per sota d'un  sostre. Els passos bonics i haurem de treballar bé els peus perquè les mans són de pressa petita. Arribats a la punta ens trobarem en el pas de la tirada, però que podrem fer Ao si ens fa falta, després puja vertical amb passos molt ben trobats fins a la reunió. 

3er. Llarg: 15 metres,  V, IV+, anem a l'esquerra en diagonal per una placa que ens portarà al cim.

Descens: haurem de pujar una mica fins que trobem el camí que baixa de la resta de vies de la Paret de la Formiguera i que ens porta a passar la via del tren per sota, i després per un camí al costat del torrent fins a l'aparcament.
Si volem baixar en ràpel haurem de desgrimpar fins la Via Cafeter. Si en voleu fer dues, millor fer  primer la Via Verd Glaç o la Cafeter que està equipat el ràpel i després aquesta i baixar tranquil·lament a peu.  

Material: 12 cintes exprés + R. Via equipada amb parabolts. 

Oberta per: Juan Gutiérrez i Miguel Angel García - 2012. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Una via que ja tinc a la llista i que m'heu recordat, aquests dies són bons, si fa sol per aquest pany de paret, gràcies per recordar-la. i enhorabona !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume. la Via Verd Glaç també val la pena, millor fer aquesta primer que té ràpel per baixar i després la Miguel Angel García -

      Elimina
  2. Xula via. L,he feta avui. Pero la R del cim no es rapelable. Nosaltres em desgrimpat fins la Catefer.
    Salut cosinets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi, efectivament des del cim no és pot baixar amb ràpel sinó desgrimpes fins el ràpel de la Cafeter o la Verd Glaç, per aquest motiu vàrem fer primer la Via Verd Glaç

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem