La Sierra de Bonés, hi ha un pany de paret de roca "arenisca" on s'hi ha obert diverses vies. Segurament la més repetida ha estat la via Sendero Límite i també és la que està més ressenyada en diferents blogs. Cal mencionar que està en la guia "100 Plus belles voices des Pyrénées Occidentales, fet que també fa que sigui força coneguda en el país veí. Nosaltres la teníem en les pendents i aprofitem aquest dies per anar-hi.
Us deixem la nostra ressenya sobre una fotografia feta des de l'aparcament a peu de carretera.
Després d'una hora d'aproximació, perquè ens hem enredat seguint unes fites que van a una altra via, arribem al peu de via on trobarem les inicials del nom de la via.
Els primers metres ens milloren les expectatives sobre la roca, doncs és tremendament adherent.
Tot i que és força tombat cal mirar-se els passos, sobre tot al principi que estàs en procés d'adaptació.
Els primers tres llargs tenen un xic de vegetació, tot i així van buscant els llocs on hi ha els passos més bonics. 
Pas d'adherència en el segon llarg
El tercer llarg va encadenant diferents trams de roca fins que la vegetació no et deixa seguir vertical i et desvies a l'esquerra.
Un dels passos bonics de la via està en el quart llarg.
Superar aquest grans blocs és tot un plaer d'aquest tipus d'escalada, on hi ha fissures atlètiques i plaques d'adherència tombades, tot un contrast d'aquest quart llarg.
Entrant a la quarta reunió.
Quan veus aquesta placa penses que lo millor és agafar "carrerilla" i no parar, però la natura té aquests capricis que sempre deixa alguna fissura o algun forat que et permet pujar i gaudir-ne d'allò mes.
Quan es tomba més ja es pot pujar amb només adherència de peus.
El llocs on regalima l'aigua estan força blancs.
Iniciant el 6é llarg, sense dubtes el més bonic i més ben trobat.
Després de fer uns metres per una fissura de mans extraordinària toca posar-s´hi de peus.
L'Ita atenta a la 5ª reunió.
Si mirem amunt podrem gaudir d'aquest formacions formades per líquens del que no sabem el nom, però si que val la pena admirar-los amb tranquil·litat.
L'Ita gaudint dels passos de la fissura horitzontal.
Entrada a la 6ª reunió.
El 7è llarg especialment bonic i que es fa molt bé.
Des del sostre que he flanquejat puc veure la reunió.
El darrers metres, on haurem de fer alguns passos d'Ao, per arribar al cim.
Una foto a la sortida de la via.
Contents en el cim on hi ha unes bones vistes.
Ens han estat seguint tota l'estona i al final quasi ens hem fet amics.
Una baixada ràpida amb dos ràpels de 60 metres.
Aparcament d'on surt el camí que puja la paret.
Aproximació: a l'alçada del poble d'Arguis sortirem de l'autovia per anar per la carretera antiga. Passarem el poble i en una corba tancada a la dreta, veurem que sur una carretera a la nostra esquerra amb la indicació de Bentué de Rasal, seguirem uns dos quilòmetres i arribarem a una gran explana on podrem aparcar a les dues bandes de la carretera. (Veure foto anterior). Des d'aquí ja veurem la paret.
A dreta surt un corriol molt ben traçat que ens farà guanyant alçada molt ràpidament, pel camí trobarem fites, fletxes en els arbres i marques de pintura. El camí ens anirà portant a l'esquerra fins arribar a una gran fita, on veurem una segona fita a la dreta, aquí hem d'anar a l'esquerra per arribar sota de la paret. Seguirem per sota de la paret i passarem altres vies i després haurem de baixar uns metres fins al peu de via. Cal comptar 45 minuts i si us despisteu una mica com nosaltres, 60 minuts.
La Via: itinerari molt ben trobat de 8 llargs, amb roca arenisca molt adherent, molt bon equipament, fet que fa que sigui una via ràpida de fer. La part inferior més tombada i la part superior més vertical. A nosaltres ens ha agradat molt. Totalment recomanable.
1er. llarg: 20 metres. IV+, V-. Puja per unes fissures formades per uns blogs que pujarem per la seva esquerra, un cop superats anirem a l'esquerra per fer la reunió en una repisa.
2on. llarg: 30 metres. V, V+. Anirem a l'esquerra i pujarem per unes plaques que es fan molt bé, fins que arribarem un ressalt on trobarem el pas de la tirada, per sort hi ha bones presses per superar-lo.
3er. llarg: 25 metres. V. Anem a l'esquerra i superem un parell de plaques per anar a buscar la reunió sota d'uns grans blogs.
4art. llarg: 30 metres. V+, IV+. Superem uns grans blogs amb passos atlètics i molt bonics, per situar-nos sobre dels mateixos, després seguirem per unes plaques fins a la reunió.
5é. llarg: 30 metres V, V+, IV+. Placa d'adherència per gaudir d'aquest tipus d'escalada.
6é. llarg: 30 metres. Ao, V+, V, V+, IV+. Sinó volem o podem forçar el pas en lliure haurem d'anar un xic a la dreta d'entrada i després anirem a buscar un pont de roca. Sinó sortirem verticals amb un pas d'Ao per arribar al pont de roca. Tot seguit, iniciarem un flanqueig a l'esquerra a molt bona pressa de mà i els peus amb adherència. Quan veiem que seguir d'aquesta forma es complica, ens posarem de peus sobre la fissura i anirem flanquejant fins un diedre. Aquest diedre trobarem passos atlètics i llargs fins que sortirem per l'esquerra i després de pujar uns metres anirem a la dreta per entrar a la reunió. Sens dubte el llarg més bonic de la via.
7è. llarg: 25 metres. V-, III+, IV+, V-. Sortim flaquejant per sota el sostre amb passos bonics, primer ens haurem de mirar una mica, però ben aviat anirem seguint una fissura pels peus que ens facilitarà molt els passos, al final del sostre pujarem per un diedre fins a la reunió en un gran bloc.
8è. llarg: 15 metres. Ao, V+, V. Superem amb Ao els tres primers passos i després per placa fins el cim. La reunió la trobarem uns metres més allà, on hi ha un parabolt i dos ponts de roca.
Descens: des de la reunió 8 baixarem per l'esquerra (mirant la paret), fins que veurem un passamà amb una corda que ens portarà al primer ràpel. Podem baixar amb 4 ràpels de 30 metres o 2 de 60 metres en funció de les cordes que portem.
Orientació: Sud.
Material: 12 cintes + R. opcional un algun friend mitja. També alguna baga per si algun pont de roca està en mal estat.
1ª. Ascensió: Luis Royo, Carlos Roy, Julio Benedé, octubre 2013.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Una via molt maca, enhorabona ! veig que la vau trobar eixuta, nosaltres fa unes setmanes ens vam quedar sense poder fer les dues darreres tirades ja que els passos clau eren ben xops. Em va agradar molt i hi tornarem a acabar-la i a fer-ne alguna altra....
ResponEliminaOstres Jaume, quin greu que no puguéssiu fer les ultimes tirades que són les més boniques. Val la pena tornar-hi.
Elimina