Dissabte, un dia fred i de vent, tot i així ens arrisquem pensant que la cara sud est de la Miranda de la Magdalena estaríem arrecer. Una mica si que hi vàrem estar, però el fred i el vent es feien notar.
Arribats a peu de via, en Sergi i la Montse ens posen a la Ilbera i nosaltres a la gran clàssica d'aquesta paret; La Canaleta de la Ninjas. Ja l'hem fet, però és d'aquelles vies que són 4 estrelles i que cal repetir de tant en tant.
Com sempre us deixem la nostra ressenya
Amb molt de fred a les mans, l'Ita comença la via. En aquest primers metres no hi toca el sol.
Un cop superats els arbres ja ens toca el sol.
En Sergi ja li comença a tocar el solet
Des de la via del costat en Sergi ens fa aquesta foto on hi sortim tots dos en el primer llarg.
Començant el 2on llarg. (Foto Sergi)
La canaleta va superant alguns petits ressalts i en aquests és on trobarem els passos més bonics.
La Montse acabant la seva primera tirada.
Entretingut en el segon llarg. Ara amb menys fred.
En Sergi atacant el segon llarg de la seva via, que també és molt bonica.
L'Ita en el darrer ressalt abans d'entrar a la reunió.
La Montse gaudint del segon llarg
Preparant el ràpel. Hem passat tant fred que ens han passat les ganes de fer una altra via. Així que anem a fer un bon dinar. Ha estat un matí ben bonic.
Aproximació: Des del Funicular anirem direcció a Sant Joan fins que trobarem a ma dreta una canal amb escales sota l'Agulla de la Font de Jacob, pujarem per aquesta canal fins al peu de via. 15 minuts.
La via: Curta però molt bonica, sense dubta una de les vies que cal fer si o si. Itinerari de 2 llargs que puja per la canaleta superant uns petits ressalts amb passos bonics i plaents. Molt Recomanable.
1er. llarg: 25 metres. V. Pugem vertical, on els primers passos estan un xic polits, quan guanyem alçada la roca és molt bona. Superats el primer ressalt trobarem la reunió a la dreta de la canaleta.
2on llarg: 35 metres. V, V-, IV+. Sortim per l'esquerra per superar el primer ressalt, després perd un xic de vertical fins el proper ressalt que un cop superat seguirem verticals fins a la reunió.
Descens: abans es feia una tirada molt fàcil fins el cim de la Miranda de Santa Magdalena. Ara, i per evitar la caiguda de pedres, és molt millor baixar amb ràpel per la mateixa via.
Material: 9 cintes exprés + R.
1ª Ascensió: Manel Sugranyes, Oriol Pie, Lete, i Evarits Valera a l'any 1986. Restaurada amb parabolts en l'any 2002 pel SEAM.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Dissabte feia un bon sol, però el vent del Nord ens va sorprendre a tots! Quins records la Miranda de les Magdalenes....bons cursets hi vam fer.
ResponEliminaSi Jaume, jo també vaig recordar els cursets que hi varem fer.
Elimina