El Cavall Bernat ens ha marcat en diferents ocasions de la nostra vida, tenim un munt de records lligats en aquesta agulla que podem veure retallada des de casa estant.
Va ésser la nostra primera escalada, després el dia del nostre casament a primera hora hi vàrem anar amb els amics més íntims, el dia abans del naixement de la nostra filla, hi vàrem tornar, però en aquest cas l'Ita es va quedar a baix per assegurar-me i avui, com inici de sortida de aquest confinament.
Ens havíem fet il·lusió de arribar al cim i veure com el sol tombava a la Serra de l'Obac, però la realitat ha estat un altre. Quan anàvem de camí, poc a poc s'ha anat tapant, i al arribar semblava que encara ens caurien quatre gotes. Malgrat el temps, ens ho hem passat molt bé.
Aquesta foto és d'un altre dia, ahir es veia tot gris...
Testimoni del temps, l'erosió ha deixat aquesta arrel per sobre del terreny.
Els primers metres amb el tac i el pont de roca.
Un pitó assegura el primer pas compromès en la segona part de la tirada.
Superant el pas on durant molt i molts anys hi haver la berruga, fins que va caure.
Uns passet més i cim.
Una vista sobre Montserrat que no té preu.
Apa un ràpel i cap a casa.
Aproximació: Heurem d'anar per l'urbanització fins a situar-nos pràcticament a sota on deixarem el cotxe i en 5 minuts serem a peu de via.
La Via: situats a la Cara Est veurem que hi ha un diedre canal que ralla tota l'agulla i és per aquí per on pujarem. El principi trobarem un tac de fusta i després un pont de roca, no és difícil però cal anar en compte doncs la roca està un xic polida, després arribarem en un replà on podrem fer reunió, doncs està equipat. Nosaltres hem seguit rectes fins un pitó que assegura el pas més difícil, després trobareu un segon pitó que ens assegura els metres que manquen fins el cim. Un cop al cim, podrem gaudir de la vista de les roques que ens envolten; Cap de Mort, Cap del Faraó, Punta Camarasa, Agulla de Can Robert a la part baixa, i més amunt el Salt dels Cavalls, Punta Serreta, etc. i a l'Oest la Serra de l'Obac i Montserrat.
La via normal, comença un xic més a la dreta i entra al diedre canal just on es pot fer la reunió.
La Primera ascensió per la via normal; Ramon Soler, Cot, i Sagués el 18/11/1911, per la Canal Central no hi ha dades.
Tant si l'heu fet com si encara no, cal que us hi deixeu perdre un dia a la tarda sense massa gent i gaudiu del seu entorn, segur que tornareu a casa amb un bon regust.
Ràpel: 30 metres per la mateixa via.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Un capvespre ben aprofitat! deureu haver sortit del cotxe amb l'arnés i tot apunt, ah! i el frontal.
ResponEliminaÉs agradable escalar aquestes roques amb tants de records, una abraçada !
Si noi, els records ens uneixen amb aquesta roca.
ResponElimina