Mont-Roig - Pala del Coll - Via: Heroes del Silencio - 07/03/2023

Ara fa un any, amb el Ramir Aparici, vàrem acostar-nos en aquesta via, però el temps era molt dolent; fort vent i molt fred que ens va fer desistir.  Avui hem anat tots tres per treure-n's l'espina que teníem clavada. 

La nostra ressenya.

 El dia tampoc era cap joia, fins el punt que només començar han caigut quatre gotes, però convençuts que avui era el dia hem seguit amunt. 

Si bé, l'altra cop aquest llarg em va sortir bé malgrat el fred, avui he tingut que fer un pas Ao, les piles han fallat en el darrer pas

Aquest llarg té una roca excel·lent, però al mateix temps és molt dret, fet que fa que a voltes tinguis que fer unes bones "tibadetes" de presses bones però petites i els braços es van cansant. 

En Ramir entrant a la primera reunió. 

Des de mitja tirada aprofito per fer aquesta fotografia al Ramir i l'Ita a la primera reunió. 

Aquest segon llarg es ben diferent de l'anterior, doncs les presses són força arrodonides i cal mirar bé cada pas. Tot i així es va fent bé fins un punt que desploma, on he posat el peu en una baga per resoldre el pas més difícil. 

Entrant a la segona reunió. 

Ara els hi toca en Ramir i l'Ita que en un tres i no res ja estan a la reunió.

Darrer pas abans d'entrar a la segona reunió. Roca excel·lent. 

Sembla que de 6b només són als darrers metres. 

Ara és en Ramin qui es posa al davant. Per sortir de la reunió, hi ha un pas difícil que es manté encara uns metres, després ja baixa una mica, tot i que, no et pots distreure.  

Els darrers metres abans d'entrar a la tercera reunió, passos verticals i bonics. (Foto Ramir)

Val la pena gaudir dels darrers passos d'aquest llarg. 

Començant el quart llarg, ja d'entrada és veu molt vertical i amb pressa invertida, però poc a poc i sense parar en Ramir el va solucionant. 

El pas més difícil d'aquest llarg, és sortir d'un pitó fins arribar a un parabolt, un pas que costa trobar la manera de fer-lo. Però sempre hi ha solucions per tot. 

Quan és el torn de l'Ita, resolt el pas anant un xic més a l'esquerra, però des de sota em costa entendre com s'aguanta. 

Prova que provaràs i al final t'en sortiràs. 

i així acaba sortint per dalt ben contenta. (Foto Ramir)

La darrera reunió amb bones vistes sobre el Pantà de Sant Llorenç de Montgai. 

Foto cim, tot i que estem contents, jo no he fet massa bona cara. :-)

Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem la pista que va a l'ermita Montalegre la seguirem fins un revolt molt marcat a l'esquerra, nosaltres seguirem uns 200 metres més per una pista i ja deixarem el cotxe en el primer revolt. Des d'aquí seguirem per la pista fins arribar al Coll de la Porta, després agafarem un corriol que surt a l'esquerra d'una tanca de fusta i baixarem una mica, fins a situar-nos a la vertical de la via. Ara, només ens restarà pujar al peu de via.

La Via: Malgrat que és un itinerari curt i ben equipat, (amb parabolts i algun pitó) ens ha fet lluitar de valent i ens ha deixat molt contents. Són quatre llargs molt ben aconseguits, verticals i amb ambient,  amb una roca excel·lent, on haurem de tibar de valent , però segur que us deixaran molt satisfets. Molt recomanable.

1er. Llarg: 25 metres. V+, 6a, (Ao 1 pas) 6a.  Pujarem per una fissura que cada cop es va posant més dreta, els passos són tan potents com bonics, arribareu sota d'un pitó i veureu la reunió a l'esquerra, aquí podreu fer un petit flanqueig per pujar recte fins a la reunió. En l'anterior ocasió vaig sortir recte i després em va tocar baixar a la reunió. 

2on Llarg: 15 metres. V+, pas A1, V+.  Pujarem per un tram on les presses són arrodonides, fins arribar a una franja on trobarem un diedre cec a la dreta, a l'inici del diedre hi ha una bona recleta que us permetrà xapar el següent parabolt, després he fet un pas amb una baga per continuar amb lliure fins a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. V+, V. Sortim verticals amb passos difícils fins que podem anar un xic a la dreta per entrar en una placa que seguirem fins arribar a la reunió.

4art. Llarg: 25 metres. 6a+ ( A0/V+) Sortim en tendència a l'esquerra fins un pitó, aquí trobarem el pas més difícil de la tirada, on costa deixar-se del pitó per seguir fins el proper parabolt, les presses són petites i dona certa inseguretat, un cop fet aquest pas, segueix vertical, però les assegurances estan més juntes i les presses són més franques, fet que podreu anar fent en lliure i fent algun Ao segons el vostre grau. 

Descens: caminant en direcció oest fins el Coll de la Porta.

Material: 12 cintes exprés + R. Algun Alien petit us pot anar bé en algun pas llarg.

Oberta per: J. Gutierrez i J.L. Ruiz, O. Becerra, i J. Aguera 9/1990   

Apa  a escalar que el món s'acaba!!!