Els Mollons va ésser una escola on vàrem començar a escalar, tant en lliure com artificial. De joves anàvem amb un company més gran que tenia carnet de conduir. La gent de Barcelona hi podia anar en tren, però per nosaltres, els del Vallés, la combinació era molt complicada i llarga.
Recordo que fins i tot i si va fer una de les sortides d'un curs d'escalada, era un bon lloc per aprendre a fer artificial i a pitonar. Han passat molts anys que no hi havíem tornat i ara ens ha fet il·lusió tornar-hi.
En Sergi Villar en el seu bloc Les altres vies.. va publicar la ressenya de la Via Vilarrubies - Vilaseca i es veia prou bonica per fer-hi cap.
Hem aprofitat la ressenya de la via Api per incorporar-hi la via Vilarrubies Vilaseca que, a la part de dalt, segueix la xemeneia que marca tota aquesta cara del Molló Gros.
El Molló gros es veu ben esvelt per la vessant sud.
L'entrada està força polida i els passos són força exigents.
Després es posa ben vertical i l'escalada és més bonica. Trobarem un bon equipament i algun pitó que serveix per recordar l'itinerari.
Iniciant el segon llarg amb uns passos complicats, roca a controlar i un xic desplomat.
El segon llarg segueix la xemeneia, però ens costarà un xic més del que esperàvem donat que hi trobarem forces excrements de les aus, fet que dona inseguretat, dons patinen molt.
Entrant a la tercera reunió.
La tercera reunió està uns metres a la dreta.
Iniciant el darrer llarg, l'inici impressiona perquè la roca no sembla massa bona, però un cop hi ets, està millor del que veiem des de sota.
Nosaltres hem pujat tota la xemeneia amb tècnica de diedre sense encastar-nos en cap pas.
En alguns passos t'has d'esparracar força.
El més bonic de la via és quan deixes la xemeneia per sortir per una placa a ma esquerra. Passos verticals i amb molt bona roca.
Sortint de la darrera tirada.
Foto cim.
Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats. Aquí deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol costerut que va guanyant alçada fins el Molló Gros.
La Via: itinerari històric que ha estat parabolat totalment, tot i així la via és totalment lògica i per la seva història val la pena fer-la. El segon i el tercer llarg de 10 metres cada un, es poden fer junts sense problemes. Els excrements de les aus, fa que la via patini una mica i tinguis que anar en compte. Hem mirat i no hem vist cap niu. Sembla que és un lloc on van a dormir.
1er. llarg: 30 metres. V+. Parabolts. Començarem a l'esquerra d'una petita fissura on la roca està bastant polida, després anirem en tendència a l'esquerra, superarem un petit diedre i seguirem vertical, fins que veurem que hem d'anar a l'esquerra per arribar a la lleixa on hi ha la reunió.
2on. llarg: 10 metres. V+, 2 parabolts. En principi ens ha sembla millor sortir just al costat de la reunió, però ho hem provat i no ho hem vist clar, després ho hem provat una mica més a la dreta i ens ha costat però hem pogut superat aquest ressalt de roca a controlar.
3er. llarg: 10 metres. V+, 1 pitó i 2 parabolts. Sortim en diedre vertical fins que veurem un "descuelgue" a la nostra dreta, ens posarem a sobre i anirem a la dreta a buscar la reunió.
4art. llarg: 20 metres. V+/Ao. 8 parabolts. (Hi trobarem algun pitó i una reunió antiga a dintre de la xemeneia) Anirem a l'esquerra per situar-nos a la vertical de la xemeneia per on pujarem en tècnica de diedre fins que veurem que podem sortir a l'esquerra per la placa, (passos difícils, però no obligats), seguirem per l'esquerra amb molt bona roca fins el cim.
Descens: anirem direcció nord i trobarem una baixada curta però ben equipada amb cadenes i cordes fins el coll. Des del coll podrem baixar tant per la dreta com per l'esquerra caminant fins a peu de via.
Material: 12 cintes exprés i algun friend mitja/gran.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Llastima de la parabolada que no sabem qui la va fer. En realitat nosaltres sortiem directes per la xumeneia i ara es va per l'esquerra. M'agrada que us agui agradat
ResponEliminaHola Antoni, la via ens ha agradat i com tu dius és una llàstima la parabolada que han fet, fins l'extrem de posar un parabolt al costat d'un pitó bo. La sortida per l'esquerra és molt bonica. Felicitats!!
Elimina