Com cada any per aquestes dates, fem una via a la Magdalena Superior, és el nostre propi homenatge a la primera escalada que vàrem fer junts, sense altres companys. Era a finals de juliol quan vaig pujar a Montserrat i vaig trobar l'Ita que estava en el Monestir amb la seva família, varem dir que anàvem a caminar, doncs, ni els seus pares ni els meus sabien de cert que ja escalàvem. Ben segur que ja s'ho pensaven. Erem jovenets 15 i 16 anys.
Aquest any és una xic especial doncs d'aquella anècdota tan important per nosaltres ja fa 50 anys. Sembla ahir, però ja han passat un munt d'anys. En aquella ocasió vàrem fer la Via Mingo Arenas, anàvem encordats al pit amb una especie de talabard que ens havíem fet nosaltres, amb una sola corda de 9 mm i amb cletes. En aquella època aquesta via es feia en comptades ocasions a l'any. Jo l'havia fet en el més de maig i la tenia ben fresca la qual cosa ens va donar tranquil·litat a tots dos i la vàrem gaudir molt. Aquesta escalada ha quedat gravada per sempre més en els nostres cors.
Una agulla esplèndida i ben esvelta.
Avui, per celebrar-ho i com fa molta calor anem a la Via Ignasi Jorba que coincideix en els dos primers llargs amb la Mingo Arenas.
Per tal d'anar ràpids la farem en tres tirades.
Iniciant la tercera tirada la via.
Aproximadament en la tercera reunió de l'Ignasi Jorba
Ara ja en la quarta, les cordes pesen i costa d'empalmar, però surt molt bé.
Des de la reunió la tercera tirada sembla una rampa.
Em penjo de la reunió i així puc fer unes fotos del quart llarg que és una preciositat.
Sort que hi ha uns bons còdols que faciliten una escalada plaent.
Veure-la pujar amb aquesta elegància m'emociona.
Una mica de flanqueig i a la reunió.
Progressant en el darrer llarg, igual o més bonic.
Sortint ben content.
Foto cim.
No sé quants anys més ho podrem celebrar, però aquest any ja ho hem fet. Ara toca un bon dinar.
Aproximació: des del funicular de Sant Joan anirem en direcció a Sant Jeroni i quan estem sota de l'agulla pujarem per la canal de la dreta fins el peu de via.
1er i 2on Llarg: 20 i 25 m. III, III+, es podem empalmar perfectament doncs són uns llarg senzills.
3er. Llarg: 30 metres. IV. IV+- Placa que es va redreçant poc a poc. Escalada plaent.
4art. Llarg: 35 metres. IV, V+- Sortim verticals primer per terreny no massa difícil fins que es posa dret, però mercès a uns bons còdols gaudirem d'un llarg preciós.
5è. Llarg: 30 metres. Sortim per la fissura i en el primer parabolt ens situem a la dreta, seguim per terreny vertical fins sota d'un ressalt que, superarem amb passos bonics gràcies a la bona pressa. Ara ja només ens queden uns metres drets fins el cim.
Material: 12 cintes exprés + R.
Descens: Ràpel de 45 metres per la vessant est. També podeu baixar en dos ràpels.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Doncs moltes felicitats, i per molts anys més !
ResponEliminaMoltes gràcies Arseni. Una abraçada ben forta. Manel & Ita
EliminaMoltes felicitats Manel i Ita, quina preciosa història i quina sort que teniu de continuar junts i gaudir d'aquesta manera.
ResponEliminaGràcies Pilar , son molts anys i per sort molt bons. A veure si encara ho podem allargar una mica. Manel & Ita.
EliminaBones escalades.Salut i a disfrutar.
ResponEliminaGràcies Manel & Ita.
Elimina