dijous, 4 d’agost del 2022

Canfranc - Pared de la Sagüeta - Via Sendero Límite I. 30/07/2022

Després d'un dia que ha fet alguna turmenta, i que les rius baixen força plens, aprofitem que avui torna a fer bo i encara tenim unes hores al matí abans de tornar cap a casa.


Us deixem la nostra ressenya.

Fa un parell d'anys vàrem fer la Via Sendero Límite II i ens va quedar per un altre dia la via que farem avui. Certament teníem molt bon record d'aquestes plaques, especialment dels seus passos que tenen el seu encant.


Les dues vies tens aquest sostre a superar, però en aquesta el sostre és un xic més ampla i malgrat que les presses són molt bones i l'equipament també, em veig obligat a fer 1 pas d'Ao. Després encara segueix metres ben verticals per entrar a la placa que ja és un xic més tombada. 


Un cop superat la cosa ja es veu diferent. 


Un calcari perfecte ens portarà a la primera reunió. 


El segon llarg és més senzill però al mateix temps molt bonic. Una placa amb algunes fissures que fan gaudir d'una escalada agradable.


Entrant a la 2ª reunió. 


Aquestes roques marrons adossades al calcari gris i llis fa que un llarg que sembla difícil des de sota resulti una escalada plaent. 


Sortint de la reunió.


Gaudint del llarg. Certament més fàcil que la via veïna de l'esquerra, que fa dos anys em va costar força. 


Des de la reunió podem veure els 30 metres de placa. 30 metres de gaudir.  


Entrant a la reunió.


Sempre ens acompanyarà unes bones vistes a la vall. 


Iniciant el 4art llarg, a l'esquerra podem veure la reunió de la via Sendero Límite II que va en paral·lel. 


La via segueix la mateixa tònica, només té un problema que és fa curta. 


Darrers metres de la via, poc a poc per gaudir-la millor. 


La quarta reunió, des d'on podrem acabar de pujar ( 3 metres) o iniciar els ràpels. 


Bones vistes des del cim.  Ara està tot molt sec, però en l'anterior ocasió ens vàrem atipar de maduixes. Per sort les plantes encara hi són, així que si tornem un altra cop unes setmanes abans encara en podrem tornar a collir. 


Foto cim.


Dibuix de l'aparcament, aproximació i descens. 

Aproximació: a pocs quilometres de la sortida de Canfranc Estació trobarem una trenca al Hotel Sta, Cristina, seguirem per aquesta carretera vella, passarem una entrada en un pàrquing i seguirem uns metres més fins que s'acaba la carretera, aquí podrem aparcar.
Després, creuarem la N.330A i recularem uns 200 metres fins que trobarem una fita i una corda fixa que superats uns 20 metres ens portarà amb un camí ben senyalitzat fins a peu de les vies. 

La Via: un plaer si us agrada l'escalada en placa. Segur que s'us farà curta, però sempre podeu rapelar i fer les dues. L'equipament és el típic d'aquest grup. Alguns ponts de roca s'han malmès força, però es passa perfectament sense. 

1er. llarg: 25 metres. 6a+, Ao/V+, V, IV,  El pas està en superar el sostre, ja que els peus queden penjant i t'has d'encongir molt, després uns metres més drets i ja entreu a la placa fins a la reunió. 

2on. llarg: 25 metres. IV/IV+.  Un llarg bonic de placa però que té unes fissures que fan una escalada "disfrutona".

3er. llarg: 30 metres. V.  Un llarg preciós on gaudireu molt. La roca marró que esta adossada al calcari gris us farà gaudir d'allò més.

4art. llarg: 25 metres. IV+, Similar a l'anterior, però un xic més curt.

Descens: podeu baixar amb dos ràpels de 60 metres, o acabar d'arribar a dalt i baixar per un corriol preciós fins a la carretera. Si esteu atents i és la temporada podreu recollir unes quantes maduixes. 

Material: 12 cintes exprés + R.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!

2 comentaris:

  1. A nosaltres també se'ns va travessar aquest primer pas. Res a veure amb la resta de la via, que és ben agradable!

    ResponElimina
  2. Té el seu pas, jejeje!! Després és una passada. Manel & Ita

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem