La canal Ampla separa la Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats, i al final d'aquesta hi trobarem tres agulles ben emblemàtiques; La Bola del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom. Fa uns mesos vàrem repetir l'Agulla Sense Nom, però donat el fort fred que feia vàrem deixar per millor ocasió l'agulla de l'Ànec.
La nostra ressenya
Avui, amb la Laura Falcó que no coneix aquesta zona, ens decidim anar a l'Aresta Bruc de l'Ànec, una via senzilla ideal per l'iniciació a l'escalada. Tot i així, caldrà anar amb cura, ja que les assegurances estan distants.
Iniciant el primer llarg, encara sense sol, doncs l'Agulla Sense Nom ens el tapa.
Sortint del pedestal ens toca un xic el sol, però s'acaba tot seguit. Per sort no fa un fort vent i encara s'està força bé.
Iniciant el segon llarg amb l'il·lusió de que tot seguit ja em tocarà el sol.
Aquest segon llarg, un xic més dret, però amb alguna assegurança més. La roca és bona i et permet una escalada plaent, amb una dificultat moderada.
Just al nostre darrere podem contemplar la Canal Ampla i les agulles que l'envolten; El Broc del Setrill, El Setrill, El Dumbo, La Bitlla, La Bola de la Partió, l'Ou de Colom, estem en un mirador excepcional.
Darrers metres de l'agulla que haurem de superar un petit ressalt que forma el bec de l'Ànec.
Ara en el solet si està d'allò més bé, però això si, ben abrigats.
Per anar a buscar el ràpel hem d'anar a la vessant nord on podrem gaudir de l'espectacular Agulla del Bisbe amb la seva aresta.
Estem una estona en el cim gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest dia, net, clar i transparent.
Curiosa l'agulla La Boleta del Portell Estret.
Un ràpel bonic i a per una altra.
Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via.
La via: itinerari que podem fer amb dos llargs, amb una dificultat moderada, i amb l'equipament just i necessari. El seu entorn, situació i les vistes que podrem gaudir, la fan una via molt recomanable, que tot amant de les agulles montserratines té que assolir.
1er. llarg: 55 metres. II, III 2 parabolts. Pujarem amb una grimpada fàcil pel pedestal, si anem amb cordes llargues podrem fer-ho amb un sol llarg, sinó haurem de fer un canvi de reunió.
2on. llarg: 35 metres. IV. III, IV, II. 4 parabolts. Tirada típica d'aresta bruc, amb bona roca i un xic més dreta que l'anterior. Una escalada bonica que ens portarà al cim de l'Ànec.
Descens: ràpel per la cara nord de 15 a 20 metres.
1ª Ascensió per: Poyuelo, Suñé i Farrés, 25/5/1942
Material: 5 cintes exprés + reunió.
Podeu complimentar l'ascensió amb la veïna agulla Sense Nom .
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Enhorabona ! aquesta no l'he pujat mai, a veure si hi faig cap que és d'aquelles agulles en que no hi penses i veig que és molt maca.
ResponEliminaHola Jaume, em sembla estrany que no l'hagis fet. És una gran clàssica d'agulles, amb unes vistes precioses. Segur que t'agradarà.
Elimina